La Repla

Tots els barris tenen uns enclavaments emblemàtics on s’ha desenvolupat la història d’aques ta comunitat i de molts dels seus habitants. Però en massa ocasions arriba un dia que aquest lloc desapareix físicament per a mantenir-se viu només en la nostra memòria. Un d’aquests llocs és La Repla, la nostra Repla. Demolida l’estiu del 1998.

La Repla va ser molt més que una pista poliesportiva per al barri, especialment per als seus xavals. En ella es quedava per a passar la tarda o el cap de setmana fent una patxanga o xerrant de qualsevol tema. En ella es van viure partits inoblidables de futbol sala i handbol, tant masculí com femení. I en ella es van forjar amis- tats d’aquestes de veritat: de les de la infància al carrer.

En aquest número d’Essència Barceloneta hem volgut recordar el futbol sala que es jugava a la Repla. Aquelles lligues o tornejos de 24 hores en els quals participaven gran part dels nois del barri.

Perquè -que ho sapigueu els més joves- en aquesta època no teníem Play però mai faltava una pilota vella. Tampoc ens comunicàvem a través del mòbil ni per xarxes socials; bastava un “aquesta tarda a la pista”.

1932: UNA NOVA PLAÇA A LA BARCELONETA

Cada ciutat, cada poble, cada barri, té la seva plaça central, on la gent es troba, i on passen les coses importants. Nosaltres també, nosaltres tenim la Repla.

És l’espai de trobada, de relació social, on hem jugat, hem patinat, hem comprat al mercat, hem gaudit de la fira durant la festa major, hem competit a fut bol sala o a handbol, hem anat a escola, i ens hem enamorat, i forma part de la nostra història col·lectiva. La plaça, batejada amb el nom oficial del Poeta Boscà, i envoltada pels carrers Baluarte, San Carlos, San Antonio y Alegría, segons el nomenclàtor de l’època, va que- dar alliberada l’any 1931, quan l’Ajuntament republicà decidí alliberar-la de la caserna de San Carlos. És llavors quan es pro jecta una nova plaça per a l’ús social i veïnal. 

El juliol de 1932, a la revista Barcelona Atración, es podia llegir “El amplio solar que ocupaba el  antiguo cuartel, y las cuatro calles que lo circundaban, forman  hoy una plaza despejada y ex tensa (…) una mejora importante para la Barceloneta”. I tanca- va explicant l’acte d’inauguració “por eso, el pueblo se asoció al  acto demostrando el júbilo con que recibía la mejora urbana”, un altre signe d’identitat propi: la celebració a l’estil genuïnament Barceloneta

Genís Arnàs

També pot interesarte

Més articles

Platjeta

És Diumenge, el barri resplendeix d’alegria. La música inunda els carrers procedent dels aparells de ràdio

Cánovas 1929

Homenatge a tota una història Alfons Cánovas Lapuente (4 -11-1917) comença a aprendre l’ofici de