El port ocult

Alguns artistes amb els seus pinzells, uns altres amb les seves
càmares de fotografiar, i la majoria amb la memòria, hem pogut col·leccionar les imatges que al llarg de la nostra vida ens permeten recordar una època
del nostre barri en la qual el nostre port es nodria, i en un “quid pro quo” alimentava als habitants de la Barceloneta.

Aquestes fotografies mostren a través del treball de l’autor, una vida intensa, amb un cor que batega ocult i que reflecteixen l’esforç en els més variats oficis i
els diversos escenaris en què es realitzen durant 24 hores al dia 365 dies al any en torns de 8 i 10 hores diàries en aquest port que va ser, en altres temps, motiu d’orgull per la nostra ciutat.

Un 90% dels veïns d’aquest barri depenia directa o indirectament del port per a la seva subsistència. La Barceloneta, als anys vuitanta, l’habitaven trenta mil ànimes, era un barri mariner, pesquer, portuari, comercial, i sobretot industrial. Una xarxa d’empreses totes elles vinculades a la industria Naval feien de la Barceloneta, un lloc en el qual mai hauria de faltar la feina. 

Al segle 19, a l’empara d’un port que començava a existir i ens va permetre unir el seu destí al nostre, la Barceloneta es va esdevenir un barri mariner. Lligats a l’activitat portuària es convertiría en un dels barris més importants
de Barcelona a causa del seu teixit industrial i comercial. Amb indústries, com la Maquinista terrestre i Marítima, on es construïen motors de bucs i màquines de tren donant feina a milers d’obrers de la metal.lúrgia. Drassanes, com Vulcà,
Vasco Catalans, o el dic sec on reparaven vaixells mercants. Hi havia també mes d’un centenar de petites I mitjanes indústries de construcció i reparació de
vaixells -sobre tot de pesca- les drassanes: Germans Garcia, Escolà, Viudes, Millans, Cardona… Tallers de mecànica i ferreria de ribera: Pons, Cardona, Forner, Giralt… i de tots els oficis relacionats amb la mar: calafats, pintors, fonedors, botigues de subministraments d’efectes navals, navilieres, estibadors, pràctics, Remolcadors, amarradors. –Catalana de Gas, els mercats de proveïments, Central (peix), l’empresa Germans Alexander, constructors de màquines i calderes de vapor.

Un sector dels mes importants i que donava feina en aquells temps a més d’un miler de treballadors, i que a més va imprimir identitat al nostre barri va ser la
pesca. Dels més de 200 vaixells de cèrcol, arrossegament, tresmall, palangrers que hi havien als anys 80 avui només queden una vintena que atraquen a precari en un moll minvant, condemnats a desaparèixer com a sector primari per passar a ser un sector de serveis per la nàutica i el turisme.

Avui ja no queden marins, ni tampoco indústries, segons les institucions el barri està millorant la seva fisonomia, canviant el seu estil de vida substituint les seves principals activitats per unes altres més d’acord amb els nous temps. Alguns no es cansen d’argumentar que les indústries embruten, i sobretot fan molt soroll, no ho podem negar. Els que hem nascut en aquest barri recordem – alguns amb nostàlgia – aquella sirena que avisava dels bombardejos durant la Guerra Civil i que més tard, durant molts anys, va marcar els torns de treball del dic sec -UNB i drassanes Vulcà-; sonava cada sis hores de dia i de nit i mai ningú es va queixar. També sonaven les xiulades dels vaixells maniobrant, o cridant a pràctic, i ressonaven també enmig de la nit la xiulada dels trens de rodalies que anunciaven la seva sortida. Eren els sons del treball –que avui escasseja-. 

En quant a la Barceloneta, ja ens hem acostumat a una altra classe de sorolls: la música de l’hotel Vela fins a altes hores de la matinada, els xiscles en plena nit dels turistes incívics, les baralles, els músics de carrer, el “botellón”, els crits de les pobres víctimes –turistes en la seva majoria – demanant auxili en plena nit cridant a la policia, tot ens resulta tan familiar com la vella sirena o les xiulades dels vaixells. 

Avui aquest barri mariner, deixa pas a una altra indústria: la nàutica que s’està imposant al mercat nacional, i que la Barceloneta té al Port Vell i M92, –una moderna indústria – el seu màxim exponent, i en la qual tant el barri com molts dels professionals de la desapareguda UNB tenien posades les seves esperances de continuïtat en el sector de la reparació, construcció i manteniment de vaixells. Avui aquestes empreses han anat canviant de mans passant a ser propietat de lobbys: Russos, Catarís, Turcs,Xinesos o Jueus, que monopolitzen el treball impedint-nos l’entrada al nostre port.