Futbol Sala

La pista era el pati del Col·legi Verge de la Mar i el lloc on es pontàniament es jugaven diversos partits alhora a les tardes després de sortir de l’escola i els caps de setmana.

Sobre 1976  un grup de   nois que coincidien a la granja  del Sr. Josep“ el juguen”  els primers partits organitzats pel Sr. López “Chano”, professor de l’Acadèmia Barceloneta. Eren “partidillos” quan encara no hi havia ni porteries i 2 pedres feien de pals. Va ser l’inici. A partir d’aquí el mateix Sr. López organitza les primeres competicions entre 8 o 10 equips que va reunir. A poc a poc i gràcies a la dedicació de, entre altres, Pepe Vilches, Agapito Soler, Juan Rodíguez “Churri” o Alfonso Cruz ”el Perico”, se celebren les primeres lligues els dissabtes. Aquests propulsors es van encarregar de demanar els consegüents permisos municipals, organitzar els partits, pagar àrbitres, llum i material.

Eren apassionats que van dedicar moltíssimes hores sense cap ànim de lucre perquè simplement els agradava el futbol i “vivien” el barri.

Futsal “Made in Barceloneta”

Eren anys en què el futbol sala vivia un “boom” al nostre país. Però, com tot, el de la Barceloneta havia de tenir les seves peculiaritats. Aquí es jugava 5+porter i  no 4+porter, s’utilitzava una pilota més gran que la del futbol sala  oficial, i es treien els serveis de banda amb la mà.

La lliga, en la qual participaven de 16 a 18 equips, es jugava el dissabte de 13 h a 22 h. Deixant la pista el lliure al matí perquè juguessin els nens del barri i el diumenge per a l’handbol.

L’arbitratge va ser a càrrec, entre altres, dels mítics Antonio Ibáñez “Toto”, Archi o Carrilero, que no per coneguts es deixaven influenciar pels jugadors o per espectadors que “els deien de tot menys bonic”. També existia un comitè de disciplina encarregat d’estudiar i aplicar sancions.

A vegades calia suspendre par- tits per la humitat. Mitja pista (part tocant Almirante Churruca)  es posava impracticable i s’ha via d’omplir de serradures per a assecar-la i poder almenys aca bar la jornada.

Les 24 hores

Sobre els anys 83-84 neix el que seria l’esdeveniment principal del futbol sala al barri: les 24 hores.

Torneig que se celebrava a finals de juliol, on coincidien tots els equips de la lliga, altres creats especialment per al torneig i algun convidat de fora.

S’iniciava el dissabte a les 8 h. El sistema era fase de grups de 4 equips, dels quals es classifica- ven per als encreuaments els 2 primers. Seguidament quarts de final, semifinals i el diumenge a les 20 h la gran final.

Tot el dia i tota la nit de partits sense parar, amb entrepans i begudes per a mantenir a jugadors i assistents actius. Va haver-hi duels que van arribar a omplir la Repla d’espectadors a les graderies, després de les tanques i fins i tot a l’escala de l’escola i als balcons. Un “ambientazo!”

Alguns equips es reforçaven en aquest torneig amb jugadors de futbol semi professionals, en aquesta època de vacances i amb -o sense- permís dels seus clubs.

Finalment, es va celebrar sobre els anys 93-94 l’última edició de les 24 hores. Exactament una dècada de futbol al cor del barri, inoblidable per als quals la vam viure. El futbol sala a la Repla agonitza (anys 96-97) fins que es derrueix la pista.

LES “MATES”

L’icònic model Mates que s’utilitzava tant a la Repla no era una vamba per a fut bol sala!

Creat per Francesc Mates al 1968, aquest model va néixer com a versió d’escalfament per a pista d’atletisme consolidant-se durant tota la dècada dels 70 i part dels 80 com destacades i versà- tils sabatilles multiesport.

Com ens confirma el mateix Marc Pàmies, responsable de producte de Mates, “pràcticament només s’utilitzaven per a futbol sala a la Barceloneta”. Venudes en el Frajoma, “en Mates encara recorda aquesta curiosa relació amb el futbol sala de la Barceloneta” que en una certa manera va ajudar a convertir aquest model en el que avui és considerat una icona d’estil clàssic i atemporal. 

Com en tants altres aspec tes, el barri singular fins i tot en això.

També pot interesarte

Més articles

un referente

Un referent

Estem en temporada alta de líders -o pseudolíders- d’allò més variats. Se’ns presenten en forma

Alex García Borau

Exjugador i Coordinador del futbol base del RCD Espanyol. Inicialment el motiu de l’entrevista era