Can Ganassa

Un bar que és història viva del barri.

Els inicis

Va obrir les portes a principis del segle XX com a celler, bar de tapes i botiga d’ultramarinos. Era un local petit situat a la cantonada del carrer Sant Miquel amb Escuder, enfront on va ser i és ara.

Va ser després de la Guerra quan es va traslladar a la seva definitiva ubicació. Encara era celler, amb botes, barres de gel i omplint sifons a la clientela, però encara sense cuina. Les tapes que se servien es preparaven al pis de dalt on vivia la família Ganassa. Tapes senzilles amb producte bo i de qualitat: Anxoves “netejades com ningú” -deien-, tacs de tonyina en oli d’oliva, musclos al vapor amb maionesa i el toc especial d’ou dur ratllat o, entre d’altres, els seus caragols en salsa amb un puntet picant.

Els fundadors van ser la Sra. Rosita i el seu marit el Sr. Josep Domingo, als que ajudaven els seus fills Pepe i Juanito amb suport de la filla Emilia. Al cap de poc es van sumar les dones dels fills, Ana i Rita respectivament. Can Ganassa, tot una saga familiar!

En Josep Domingo va morir jove en un dels viatges a Arenys de Mar, on també van arribar a ser propietaris, no mariners, de les barques de pesca la Santa Marta i la Santa Rosa.

 

Distribuïdor de Damm i repartidors de gel.

Emprenedors de naixement, la família Ganassa també tenien un magatzem de begudes i sobretot, sent durant anys els distribuïdors del barri en exclusiva de les cerveses Damm, fins fa pocs anys en mans de Rita (Riteta a la família), filla d’en Juanito i Rita.

En els seus orígens com a celler i durant molts anys després també servien gel en barres que portaven de la fàbrica La Siberia de Poble Nou. Repartien a bars i restaurants de la zona en camió amb el Vicenç “el valencià” i l’entranyable Pitu “el boig”, qui malgrat les seves circumstàncies era home fidel al treball i família. També servien el gel en carro a mà per les muscleres en Lorenzo amb ajuda de Salva, fill del sempre present cambrer en Salvador Reyes.

L’any 1972 amplien el local amb la consegüent reestructuració: reubicació i ampliació de la barra, instal·lació de cuina pròpia a l’interior, diversificació i creixement de l’oferta de menjars. En resum, l’antic celler deixa pas al bar-restaurant que coneixem.

Els fills dels fundadors Pepe i Juanito van morir no gaire grans i l’Ana, la vídua de Pepe “Pepito” va traspassar el local l’any 1975. S’acaba una etapa pràcticament 75 anys de negoci familiar, però afortunadament l’esperit del Can Ganassa es va mantenir gràcies a la visió i respecte dels posteriors propietaris.

Referent del barri.

El Can Ganassa sempre ha destacat com un autèntic referent social de la Barceloneta.

Durant dècades, Can Ganassa va ser l’únic bar de la Plaça Sant Miquel (així li direm sempre els autòctons) i centre de trobada a l’hora del vermut i a la sortida de missa. Tots els batejos, comunions, casaments i, sobretot, enterraments, acabaven al Ganassa.

Com no, va ser el local social durant molts anys del coro Els Barretaires.

Un fet que potser pocs sabran, és que a la dècada dels 40-50, en un raconet de l’antic bar, els caps de setmana n’hi una variada oferta d’espectacles amb, entre d’altres, jocs de mans i cantants.

El mateix Can Ganassa.

Respecte. Aquest és el concepte que té molt clar l’actual propietari, en Rachid Zahi. Respecte per un local que és història viva del barri, respecte per una cuina que és un dels valors de la Barceloneta.

I aquest compromís per mantenir el caliu del Can Ganassa de sempre és reconegut per molts d’aquells clients. Com el mateix Salva Reyes, memòria viva del local, que són fidels a un establiment que és part de la seva pròpia història vital.

Agraïment:

Volem donar un especial reconeixement a qui ens ha explicat tantes coses que no cabrien en una sola revista: En Salva (fill) Reyes Soler. Aquell noi que, pujat a una caixa buida de cervesa per poder arribar al taulell, es va començar a guanyar quatre “duros” netejant els “casquillos” de la cafetera i omplint sifons, sota l’atenta mirada i sempre el somriure del seu pare Salvador.

També pot interesarte

Més articles

Cánovas 1929

Homenatge a tota una història Alfons Cánovas Lapuente (4 -11-1917) comença a aprendre l’ofici de