Som de mar

Després va ser la mar el que va portar a molts dels seus veïns. Aquests viatgers que es quedaven aquí després de desembarcar procedents d’altres latituds, o aquests altres que trobaven aquí la seva llar per a treballar en activitats marítimes: en la pesca, al port o a les drassanes.

Segurament per això aquí a l’Hospital li van cognomenar del Mar, o a l’Escola més singular per innovadora inaugurada a la nostra platja la van cridar també del Mar.

Fem gust de mar. A sarsuela, a paella, a unes anxovetes o una ració de musclos. Plats mariners que menjàvem en aquells berenadors a peu de platja o a la barra de les nostres tavernes.

La mar ha estat fins i tot el nostre pati de joc. Nedant, jugant a waterpolo, a takatà a la platja, en un patí de vela o simplement prenent el sol.

Mira si som de mar, que molts fins vam ser concebuts amb el soroll de les ones de fons i la humitat de la mar. Al seient de darrere del cotxe aparcat al “Rompeolas”, per descomptat.