“La Barceloneta va ser, és i serà gastronomia marinera pura”

Rachid Zahi Saddouki, Empresari sector restauració.

Natural del sud del Marroc, 53 anys, tot i que la seva moderna imatge no ho aparenta. Va arribar amb 19 anys a Barcelona i sempre vincular al negoci de la Restauració, començant a les cuines i acabant com a empresari emprenedor. Al 2006 va obrir el seu primer restaurant i aventura com a empresari. Va ser una aposta arriscada, en un carrer no gaire principal i sent el 1r restaurat de cuina a la vista del públic, amb el seu objectiu de transmetre al màxim les ganes de ser fidel a la qualitat que volia oferir. Actualment regent 5 establiments a la Barceloneta: Can Ganassa, Marisma, Kibera, Beach Garden i el Xulo.

 

Cóm comença tot?

Just quan vaig arribar al 1990 em vaig trobar amb l’enderroc dels Merenderos i vaig notar la tristor dels veïns i treballadors. Va ser impactant. Buscava una feina on tenir una oportunitat que, malgrat el meu color de pell, fos valorat per les ganes i pel resultat del meu treball. Sempre m’havia temptat la cuina i allí em vaig adreçar. A la Barceloneta tot respirava a cuina marinera i restauració amb “solera”. A Marroc no hi ha tanta cultura de consum de peix, som més de carns i espècies, i vaig descobrir un món fascinant dels productes del mar i aquí més, perquè arribaven a poques hores de ser capturats! La gent de Barcelona (i de més enllà) baixava a la Barceloneta per accedir a un producte pur i la proximitat al Port i Moll de Pescadors al públic li encantava i valoraven un servei molt proper als seus clients.

 

L’oferta gastronòmica a La Barceloneta no és la dels anys 90.

Ha canviat força, perquè el problema dels preus dels lloguers dels locals ha provocat la marxa i tancament de restauradors que ho feien molt bé però no han pogut sobreviure. A més, cada cop hi ha més dificultats pels empresaris a vèncer contra les ofertes de captar locals per part de nous grans operadors del sector o inversors (de fora del barri) que veuen la restauració com una aposta segura de cara al turisme i als que no els importa tant la implicació amb el territori o la cuina que molts defensem.

Ara molt està a les mans de les noves generacions. Els de sempre seguirem lluitant per seguir i amb una oferta de qualitat i amb l’estil “Barceloneta”… mirant de guanyar-nos una mica la vida! Seguint defensant el producte de proximitat i algunes receptes de sempre adaptades al moment actual i noves tendències. Gent que hem treballat i molts des de la tradició familiar i amor i respecte a la cuina pròpia.

 

Quins valors destaques a la cuina de proximitat, la del KM 0?
 
Crec que el públic cada vegada més busca qualitat i viure experiències gastronòmiques, buscant un bon servei i entorn amb producte de qualitat i d’aquí. Als nostres locals sempre mirem de treballar amb producte proper i de temporada.
 
I com a membres actius de l’ACIB (Ass. Comerciants de la Barceloneta) opinem que ens hem de recolzar i mirar per l’excel·lència en el treball que ens ofereix cada dia els pescadors del barri i el treball que la Confraria de Barcelona, amb en José Manuel Juárez al capdavant, miren amb el mateix esperit de mostrar a la ciutat el peix i marisc de màxima qualitat i junts poder demostrar les seves virtuts i la sort que tenim que el seu tractament es fa des de la captura a poder servir-se als plats dels clients. No tothom pot fer un plat dient amb veritat que aquell producte feia sols unes hores estava al mar i ara el te davant seu amb el rigor de presentar-lo amb el respecte del seu valor (de vegades no tant conegut) i dels que hem participat en el seu tractament. 
 
 
I per acabar, com veus el futur de la restauració a La Barceloneta?
 
El futur serà que els inversors de fora que han vingut per tractar de treure profit sense integrar-se en la comunitat, més tard o més aviat, marxaran. No perquè no poguessin tenir recursos per fer-ho bé, si no perquè no han entès l’esperit de la cuina feta amb amor al treball i producte… i què és la Barceloneta!
 
Quedarem qui realment ham aportat treball i esforç per ser part de la comunitat, del barri. I caldrà plantejar-nos com recuperar aquest ofici de la Restauració. Dur, però gratificant quan veus als clients satisfets i que caldria revaloritzar. Des de la imaginació i constància d’unes tapes a l’alta cuina més elaborada i amb tècniques d’avantguarda.
Caldrà que els joves s’ho facin seu.
 
I és difícil que sent de fora del barri s’entengui a fons el sentiment que hem d’explicar bé (o millor). Hem de fer que des de la cuina, els proveïdors, el servei, la producció, les noves generacions s’impliquin.
 
Trigarem 10 o 15 anys, però ens en sortirem, això m’han ensenyat els veïns i veïnes del barri amb el seu caràcter lluitador! Però La Barceloneta va ser, és i serà gastronomia marinera pura.
 
 
Els de sempre seguirem lluitant per mantenir una oferta de qualitat i amb “estil Barceloneta”.

També pot interesarte

Més articles

Gossos de teràpia

L’Hospital del Mar i la Fundació Affinity posen en marxa un programa pioner a l’Estat

Cánovas 1929

Homenatge a tota una història Alfons Cánovas Lapuente (4 -11-1917) comença a aprendre l’ofici de