I si no els haguessin enderrocat…

Només es pretén fer-li una mica d’imaginació i pensar en el que es podrien haver convertit els nostres “merenderos” si haguessin aconseguit mantenir-se en peu avui, tres dècades després.

Com la majoria de nosaltres, s’haurien d’haver reinventat. Perquè ja no en tindrien prou amb donar de dinar o sopar; haurien de proporcionar experiències, a poder ser multisensorials.

Els arrossos haurien de servir-se entre bengales per cambrers amb molt múscul i menys roba i alternar a la carta les gambes a l’allet amb imaginatives receptes flexiterianes . Que ens devem a l’Instagram!
Al recordat Bernardo Cortés se l’hauria substituït per algun conegut DJ i els selfies fent morritos fa anys haurien jubilat el nostre mític retratista Manel Canetti.

En fi, riu-te tu de l’Ushuaïa eivissenc. Tot influencer, participant de reality o consort de futbolista siliconada, es mataria per una taula al privée -espai imprescindible en tot local que es preciï- del merendero de moda. Quin nivellàs!

I tot al barri. Al costat de casa. A l’abast de la mà però no de tota butxaca, sens dubte.

Doncs això va poder ser el que va robar -o va estalviar- la maleïda o beneïda Llei de Costes que sota el projecte orquestrat per les Olimpíades del 92 va ordenar l’enderrocament dels merenderos ja fa més de tres dècades. Com passa el temps… que no el record.