Enderrocament

La Llei de Costas aprovada pel Parlament espanyol en 1988 havia estat implacable. Entossudida a retornar a la ciutadania els quilòmetres de platja que l’insaciable sector immobiliari havia desplegat en el litoral, no hi havia hagut un sol estiu en què l’Administració no anunciés el seu propòsit de derrocar alguna instal·lació de la platja que incomplís la seva normativa.

La mobilització dels propietaris dels locals i dels veïns del barri i altres ciutadans que defensen els berenadors com una cosa típica i entranyable que cal salvar, no impedeix l’entrada de la piqueta del MOPU culmini al maig de1992 la demolició.

La Sra. Maria Lluisa “Mari” del llavors berenador Costa Blava recorda com es va plantar davant la piqueta encarant-se amb el propi director de la policia conegut com “El Llop” que la intentava apartar. 

Els propietaris dels populars locals no van rebre cap indemnització que els havien promès, centenars d’empleats perden el seu treball de la nit al dia i l’economia del barri, especialment el mercat i les botigues que proveïen als berenadors, es ressenten. Una ruïna econòmica i emocional. 

Amb l’excusa d’obrir aquesta acabada d’estrenar Barcelona olímpica en la mar es va derruir, una vegada més, part de la nostra història.

També pot interesarte

Més articles