Els merenderos

Origen.

En l’anterior número de Essència Barceloneta es va explicar l’origen de la cuina del barri. El ranxo mariner de “a bord” dels pescadors i sobretot les elaboracions ja més cuidades de les dones de la casa que cuinaven el peix sobrant, va evolucionar a les primeres cases de menjars, convertint en negoci aquesta cuina casolana tan benvolguda. Era finals del segle XIX quan aquestes famílies de pescadors aprofitaven part de les seves captures per a cuinar-les i oferir-les al públic.

Així van començar a sorgir locals en primera línia de mar en una zona situada entre els Banys de Sant Sebastià i el que en el futur seria l’inici del Passeig Marítim. En paral·lel a la costa, tocant la sorra allà on acabaven els carrers del barri, va aparèixer un conglomerat d’establiments d’heterogènia i casolana construcció, encaixonats uns al costat d’uns altres.

María Vellvé, mare de la família Costa, recorda com la seva mare i la seva àvia en veure que acudia molta gent a la platja van posar una primera taula un estiu per a vendre’ls pa i xocolata. L’any següent ja van oferir musclos i així a poc a poc es va anar omplint la zona de taules que acabarien convertint-se en rudimentaris establiments. 

Després del lògic parèntesi de la Guerra Civil, reneixen amb més embranzida si cap aquests negocis. Com indica Jordi Tresserres, professor universitari i director del LABPATC Laboratori de Patrimoni, Creativitat i Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona, “després de la Guerra Civil, l’estiu de l’any 1939 és tornin a reactivar amb un procediment de renovació dels llicències. L’agost de 1942, és publicava un anunci a la revista Destí amb els establiments oberts que combinin el nom de restaurants i merenderos: el restaurant Casa Costa-El Deporte;el restaurant Maria de Maria Rodríguez Fernández; el Restaurant Las Dos Hermanas de Maria Bellido Sargado (després serà el Merendero de la Mari); el merendero de La Maña, de Maria Ferruz Ordovas; el Popeye de Josefa Vera Martínez; el restaurant Andalucía en Catalunya de Pilar Alonso López; el merendero Mar i Playa de José Juan González; el merendero La Dalia de Susana Vera (després será L’Escamarlà); el L’Aurora de Julián Montoya; el berenador El Salmonete de Catalina Prohens; i el Sol y Sommbra de Mariana Brió. Posteriorment ho faria el Costa Azul y el Avión.”

Tot un món peculiar i autèntic.

Aquests xiringuitos o merenderos com popularment se’ls coneixia, tenien en la part posterior que donava a la mar terrasses amb entarimats sobre la platja o amb taules directament en la sorra. Al principi no tenien divisions laterals i estaven comunicats entre ells. Les cuines eren inicialment de carbó i només un tenia cafetera -el Hawaii- al qual la resta demanaven els cafès per als seus clients. 

Neons, cartells pintats a mà, fum i una olor que alimenta, i les paneres planes de mimbre amb gel picat repletes de gambes, llobarros, lluços, escamarlansi llagostes, denominades “cove”, que feien de taulell amb els millors productes per a atreure als pasejans. En aquesta època, estovalles sempre de tela, cambrers que assaltaven als visitants amb més o menys gràcia per a persuadir-los a entrar a menjar al seu local o per a aparcar-los el cotxe, veïns de tota la vida al costat de turistes despistats i barcelonins que baixaven al barri a assaborir una cuina marinera autèntica. Tot amenitzat per algun espectacle o per l’inoblidable Bernardo i la seva guitarra i un gens estricte horari de tancament nocturn.

Baixar a la Barceloneta a menjar es convertiria en una atracció turística i en un costum per a “els de Barcelona” i la gent del barri. Paella, la genuïna sarsuela o graellades de marisc i peix degustades en primera línia de mar, era una cosa que només es podia experimentar aquí.

També pot interesarte

Platjeta

És Diumenge, el barri resplendeix d’alegria. La música inunda els carrers

Més articles