Antònia Vilàs i Ferràndiz

Nascuda a la Barceloneta el 1926, la polifacètica Antònia Vilàs sempre ha viscut al barri on va néixer. Poeta, rapsode, cantant, lletrista i compositora especialment d’havaneres entre les quals destaca la clàssica “Mare, vull ser pescador”.

Demostrant que mai és tard per a iniciar una brillant carrera, Antònia escriu el seu primer poema amb 52 anys d’edat. A aquests primers versos dedicats a la seva mare li seguirien molts més publicats en diferents re- vistes. Alguns inclosos en el recopilatori “55 Poetes d’avui” i nombrosos musicats per des tacats compositors. Forma part del grup poètic “Poesia Viva”.

El 1982 compon la seva primera havanera “Voga voga Mariner” dedicada al seu marit. La seva creativitat i curiositat la porten a compondre, a més, himnes, balses mariners, cançons melòdiques i per a corals, sardanes,  boleros i fins i tot peces de caràcter humorístic. Són molts els grups que van interpretar les  seves havaneres, especialment la mítica “Mare, vull ser pescador”.

Una referència en el món de l’havanera, són nombrosos els reconeixements i dedicatòries rebudes al  llarg de la seva vida. A destacar, el disc “Trobada a Calella” del grup Mar Endins, el recopilatori “El Grup d’Havaneres Desplega Veles canta  a Antònia Vilàs” i  sobretot el concert  homenatge al Palau de la Música l’octubre de 2006 i el del 2012 a la mítica taverna “La Bella Lola” de Calella de Palafrugell. El 2008 se li va atorgar un dels premis “2×4 a ritme d’Havanera” de la Fundació Ernest Morató, entitat a la qual va cedir el seu fons documental.

Però mai, mai, se separa del seu barri. El 1987 va fundar l’Associació d’Amics de les Havaneres “Port Vell”, que presideix fins a  2006 i que organitza la “Trobada Barcelona Cara a la Mar”. Pro- mou recitals poètics i musicals en el seu Centri Cívic de la Barceloneta i concerts a l’Església de Sant Miquel del Port.

Morta als 86 anys, a l’Hospital de la Mar, rep a títol pòstum la “Medalla d’Honor 2013” de l’Ajuntament de Barcelona “per una vida dedicada a la poesia i la composició, en particular d’havaneres, i per la seva impli cació en el barri de la Barceloneta”, resa textualment.

Benvolgut lector. Haig de reconèixer que, com potser tu, jo  tampoc coneixia la història d’Antònia Vilàs. Quan el seu -també  inquiet- nebot Josep Ribas ens  va parlar d’ella, vam descobrir una apassionant dona de la qual m’agradaria destacar dos aspectes. Un, no va iniciar la que seria una brillant carrera artística fins als 52 anys! I dos, sempre va presumir del barri on va néixer i del qual mai es va separar: la seva Barceloneta.

Talent, però sobre tot  passió pel que feia. Afecte però sobretot orgull pels seus orígens. Ara ja coneixem una  mica més a Antònia Vilàs.