Anna Castillo Ferré, actriu

Persones que valen la pena, com l’Anna que, com deia la cançó dels Secrets, “em torno normal una vegada que em baixo de cada escenari”. Un encant.

En totes les entrevistes que s’han fet en aquesta secció ens ha ocorregut el mateix. Inicialment busquem el personatge pel seu reconegut prestigi professional i acabem descobrint persones pròximes, senzilles, orgulloses del seu origen, dels seus amics i família. 

 

 

Anna, sense tradició familiar, actriu per vocació i em xerren que fins i tot per obsessió.

Tots els nens són obsessius amb allò que els crida l’atenció, això de posar les pel·lícules en bucle crec que ens ha passat a tots. Però a mi, més que la trama, crec que el que m’atreia més eren alguns personatges d’aquestes pel·lícules.

 

I a partir de llavors suport màxim de casa. Fins i tot influenciant a la teva germana.

 

A casa crec que anaven una mica a remolc dels meus objectius, em deixaven fer, però sempre han estat a sobre supervisant. Això de la meva germana és diferent, no crec haver-la influït molt, porta la música dins, de sèrie.

 

Amb tot just 13 anys, ja t’incorpores al grup musical juvenil Sp3 i posteriorment et converteixes en l’Anna del Club Super3. Vau marcar la infancia de tota una generació.

Estava a l’Sp3 en un molt bon moment del Club Super3, les bitlles pels pobles de Catalunya, les Festas dels Súpers a l’Estadi Olimpic… va ser una época d’adolescència on la formació es barrejava amb la diversió.

 
Aquests grups són una mica com els “talent shows”: visibilitat i popularitat immediata però sovint efímera. Tu ets de les quals ho vas saber aprofitar.
 
No he estat l’única, hi ha més companyes que, començant aquí, han fet el seu camí. Als últims Goyas també estava nominada Vicky Luengo, si mires aquests dies TCMS veuràs a Andrea Guash, i altres Companys de SP3 també continuen fent teatre professionalment. Vam ser una bona remesa!
 
 
A més de no parar de treballar, tampoc has parat de formar-te. 
 
He tingut sort d’anar encadenant contínuament projectes, això fa que hagi hagut de combinar sempre treball i formació com a norma. Ara ja la formació la porto des d’altres prismes, no de forma tan lectiva.
 
 
Quan assisties a classe sortint del plató, no corres el risc a pensar
“què m’ensenyarà aquest a mi”?
 
El primer que pensava quan combinava plató i estudis és que em faltaven hores, sobretot de son fent el batxillerat. Però a part d’això, màxim respecte amb els profes! La meva mare ho és, i molt bona segons em diuen…
 
 
Al 2016 arriba “L’Olivera” i el 2017 reps el Goya a la millor actriu revelació, entre altres premis. Què va significar?
 
En aquest moment molta alegría i una mica d’aclaparament per a continuar estant a l’altura, però és un pas que crec que ja está assimilat, agraïment als quals em van votar, clar.
 
 
Una persona que sap molt més de cinema que jo em comenta que un gran actor és aquel que sap donar el toc just d’ell als seus personatges. No més, tampoc menys. I que tu saps clavar la recepta amb cada interpretació. Li donem la raó?
 
Has de capbussar-te en cada personatge per a trobar aquesttoc, així que durant el rodatge no hi ha un altre horitzó. Però no soc dels quals s’emporten el personatge a casa a la nit, tinc la sort de saber desconnectar, això m’evita molt desgast, i així i tot hi ha projectes que, quan els acabes, estàs exhaust.
 
 
Dona la sensació que has tingut bastant bon ull triant personatges i projectes. Pots triar i saps triar.
 
Crec que sí, que per sort ara puc triar, però això de saber… pensó que és més una barreja de sort i d’instint. A vegades el que et fa decidir-te per un projecte és més, després del guió, l’equip, la producció, la qual cosa l’embolica…
 
 
Com se surt d’un personatge per a preparar immediatament un altre totalment diferent?
 
És com la descompressió dels bussos, has de prendre’t una pausa, a vegades més curta, altres vegades més llarga i a una altra cosa. Però ho porto bé.
 
 
Tenir estudis de psicologia al fet que ajuda més: a interpretar o a assimilar l’èxit?
 
A adonar-me que ho porto millor com a usuària que com a ofici. L’ajuda psicològica serveix per a tot, sigui treball o plaer. Serveix per a viure una mica millor, forma part del que es considera tenir bona salut.
 
 
No has parat, però actualmente sembla que és un moment especial a la teva carrera. Molta feina i de la bona.
 
No creguis, enguany ho porto una mica més pausat, fins d’aquí dues setmanes que començo ja un nou projecte, una peli dirigida per Rodrigo Cortés.
 
 
Fa por que això pugui acabar?
 
Cada dia, però això és una carrera de fons, cal saber adaptar-se a les circumstàncies. Aprens que és una cosa que no pots controlar tu.
 
 
I Holywood per a quan?
 
M’agradaria fer alguna cosa en altres països, França, Itàlia… fins i tot l’Argentina o Mèxic. Però no em veig en segons quins llocs, encara que mai se sap…
 
 
Deixem a l’actriu. Sense conèixer- te, dones la imatge d’una persona molt “al natural”, res diva.
 
Doncs moltes gràcies! Crec que al marge de quina sigui la teva professió, la teva manera de ser amb el món té a veure amb qui ets i com et portes amb els altres. Jo intento ser empática i transparent, seria igual si em dediqués a qualsevol altra cosa.
 
 
Parles obertament de qüestions que altres persones públiques eviten: de la teva sexualitat i de les teves idees polítiques…
 
A la vida cal prendre partit, no es tracta de ser exemple per a ningú, només que expressar les teves idees no pot ser mai un problema.
 
 
Anem al barri. Encara que vas marxar aviat, tu ets de la Barceloneta. Quins records tens?
 
El meu lligam amb la Barceloneta són els meus pares, els meus oncles, els meus avis, són els records que tinc al barri, amb ells.
 
 
Venen uns amics, quina ruta pel Barri els faries?
 
Ja ho faig, menys del que m’agradaria, però a més de passejar pel Passeig Marítim segur que passaríem pel Jai-Ca, el Vaso de Oro, La Cova… aquí sempre hi ha llocs que són un valor segur per a quedar bé amb els amics.
 
 
Curiosament, recentment vas tornar per a per a rodar “Fàcil”. Crec que fins i tot vas estar vivint a la casa de la teva àvia.
 
Si, van ser mesos molt bonics. Vaig estar vivint al carrer Ginebra i vaig sentir una espècie de connexió familiar amb el barri i, d’alguna manera, un retorn a la infància.
 
 
Un repte final. Com va fer Almodóvar o Penélope Cruz, Anna
nomenarà la Barceloneta quan reculli l’Oscar?
 
Crec que el que faré serà donar la volta, aplanar el coixí i continuar dormint. Jajaja! No deixa de ser un somni, però segur que sí, als somnis els discursos són tan llargs com vulguis i segur que sortiria la Barceloneta.
 
Gràcies Anna. Esperem
 
 
TOT VA COMENÇAR AL PATI.
 
Doncs no, no enumerarem el seu currículum com a actriu. Quan abans dels 30 ja s’ha participat en gairebé una cinquantena de pel.lícules, obres teatrals i sèries televisives i quan els premis -un Goya i algun Feroç inclosos- no caben ja a la prestatgeria, és més pràctic remetre al lector a la Viquipedia. De tota manera, ens anàvem a deixar alguna peli o reconeixement per anomenar.
Però, aprofitant haver estat testimonis directes, volem apuntar una dada que no ha descobert ni el més avesat periodista del cor: que l’origen -o anomenem-li origen de l’origen- de l’Anna cal trobar-lo al pati de La Salle Barceloneta!. Allà es van conèixer els seus pares, Carlos i Alba. Algun expert en genètica podria argumentar que el fet que s’enamoressin en una situació tan lúdica com és l’esbarjo és la causa per la qual la nena els sortís artista. Si s’haguessin conegut a la biblioteca, possiblement estaríem entrevistant una escriptora d’èxit. Perquè el talent segur que ja venia de naixement. Per cert, la pròxima vegada que la vegis al cinema o a la tele, ja pots dir als que tinguis al teu costat això de “Oi que actua bé? Doncs aquesta xicota és del meu barri”.

També pot interesarte

Més articles

Alex García Borau

Exjugador i Coordinador del futbol base del RCD Espanyol. Inicialment el motiu de l’entrevista era