Les milicianes del barri de la Barceloneta

Encara en forma embrionària, amb l’objectiu de recuperar la vida de les dones del barri de la Barceloneta, en els períodes de la República, la Guerra Civil i la Postguerra.

Poc coneixem d’aquestes dones, veïnes i companyes nostres, que al primer terç del segle XX van viure una etapa de canvis fins ara mai vistos, a nivells econòmics, civils i socials. Es van atrevir a sortir de les cases i a ocupar l’espai públic, reservat, fins ara, sols pels homes. Començant a participar en partits polítics i en sindicats i a ocupar llocs vetats per elles, com era l’accés a l’educació i a la Universitat.

Amb l’esclat de la II República, aquestes millores encara seran més notables. Es començarà a lluitar per aconseguir un grau d’independència econòmica, legal, sexual i política. Va ajudar molt el fet que, per primer cop, Espanya, es constituïa com a estat laic, permetent a què les dones poguessin sortir de l’opressió que les tenia sotmeses l’església conservadora, on l’home representava l’autoritat i el poder i elles l’obediència i la submissió.

L’arribada de les dones al Congrés facilitarà que es comencin a fer polítiques per a dones: s’aprovarà el dret a vot per les més grans de vint-i-tres anys, al 1932 la llei de discriminació laboral, la de protecció del treball femení, l’exigència de la contractació d’una assegurança en cas d’embaràs, la llei del matrimoni civil i la llei del divorci. I l’any 1936, amb Frederica Montseny, com a ministra de Sanitat i Assistència Social, hi haurà un primer projecte de llei sobre l’avortament.

Tots aquests drets, aconseguits durant aquells anys, es començaran a perdre el mateix dia 18 de juliol de 1936, amb la sublevació d’una part de l’exèrcit.

Però elles es van negar a tornar a tancar-se a la llar i van participar activament en la construcció revolucionària o contrarevolucionària i en l’organització de la rereguarda. Des del primer moment, elles van ser molt actives, mobilitzant-se en massa, indistintament del bàndol al qual pertanyien. Per part dels partits de dretes van agafar notorietat organitzacions com Acción Católica i la Sección Femenina i, per part de les dones d’esquerres, destaca l’Agrupación de Mujeres Antifascistas, on s’agrupaven dones socialistes, comunistes i republicanes i l’entitat Mujeres Libres, formada per anarquistes.

Però hi haurà un grup d’elles que van anar més enllà de les reivindicacions i van voler participar directament a la guerra, marxant al front, en igualtat, com els seus companys. Seran les anomenades milicianes. Si bé, eren una minoria, van arribar a trencar amb tot l’ordre establert, canviant el rol de gènere i demostrant que les dones també podien defensar les seves idees, ser valentes i anar al front a combatre com els homes.

Unes conviccions massa innovadores per l’època, on la societat encara no estava preparada moralment per aquest capgirament ideològic. Ràpidament apareixeran veus contràries a la seva participació en el combat armat i fins al punt de produir-se conflictes entre els seus propis partits i organitzacions.

Les milicianes estaran al front fins al març de 1937, moment que van ser obligades a anar a la rereguarda, amb les altres dones. Es va aprofitar que l’exèrcit regular republicà van substituir les milícies i van tornar al lloc patriarcal que els hi tocava com a gènere, del qual no haurien d’haver sortit, i van passar a ser degradades al nivell de prostitutes i males dones. En definitiva, mai van arribar a ser compreses pels seus propis companys revolucionaris d’esquerres, que en cap moment les van voler defendre o ajudar.

Aquestes dones valentes, que es van saltar totes les regles de gènere que existien, ens les trobem, també, al nostre barri. Continuem avisant que no és un estudi definitiu, hi ha molt per investigar, però amb l’objectiu de fer una llista dels milicians que van marxar al front, a través de les pagues dels subsidis, ens han aparegut alguns noms de dones, concretament unes dotze milicianes, veïnes del nostre barri, entre més de quatre-cents milicians trobats, que ens demostra una petita història d’unes poques “barcelonetines” que van lluitar per trencar qualsevol classe de gènere i que no tindran por d’anar a morir per les seves idees i per aconseguir un món millor.

Isabel Josep Rius, del C/ Somorrostro, 45, destinada al front d’Aragó a la Columna Durruti. Miliciana de la CNT.

Angela Miguel Aviran, C/ Atlàntida, 105, 2n 1a, miliciana d’ERC a la columna Rafael Bayo. Destinada al front de Mallorca.

Rosa Gutierrez Rodriguez, del C/ Magallanes, 137. Miliciana de la CNT. Columna Francisco Ascaso. Destinada a Osca.

Assumpció Escrivano Palomares, del C/ Magallanes, 19 1r 1a. del Comité Sanitari. Pertany a les Milícies Antifeixistes de Catalunya a l’unitat de Sanitat de guerra. Va marxar al front el 17 d’agost del 1936, al front d’Aragó.

Victoria Cortes Huertas, del C/ Magallanes, 44, 1r 2a, afiliada a l’Estat Català. Destinada a la columna Santaularia. Esperanza Cervera Ambrosio, destinada al Vaixell Ciutat de BCN afiliada al PSUC. (Aquest vaixell va transportar tropes a Eivissa i a Mallorca. Posteriorment va transportar voluntaris de les Brigades Internacionals. Va ser enfonsat al 1937).

Genara Gonzalez Ibañez, del C/ Grau i Torres, 32, 1r 2a, afiliada al PSUC a la columna Del Barrio. Destinada al front d’Aragó.

Amparo Sebastian Ferrer, del Passatge del Gasòmetre, 4. Miliciana de les Milícies Antifeixistes de Catalunya, destinada a la Columna Francisco Ruiz Garcia. Secció Infanteria. Va marxar al front el 18 d’agost del 1936. El 15 de novembre de 1936 es troba destinada a la columna 19 de Julio.

Carmen Sanmartin Cabras, del C/ Dr. Giner i Partagas, s/n. Destinada a la columna 16, al cos de seguretat. Destinada al front d’Osca.

Concepcion Soto Barceló, del C/ Atlàntida 29, 2n 1a. Pertany a les Milícies Antifeixistes de Catalunya, afiliada de la CNT. Destinada al front d’Aragó, a laColumna Durruti. Al seu pis viu Vicente Valle Albert, milicià destinat al mateix lloc i afiliat, també, a la CNT.

Florentina Lopez Perez, del C/ Sevilla, 27, baixos. Destinada al Tren Hospital nº.2 de Sariñena.

Dolores Montseny Benajes, del C/ Soria, 86 2on 4a, afiliada a la CNT. Va marxar al front amb les Milícies Antifeixistes de Catalunya, a la Columna Aguiluchos de la FAI, el 28 d’agost de 1936, amb tan sols 16 anys com voluntària.

Sabem molt poca cosa d’elles, però és tot un repte tornar a recuperar-les i saber com va ser la seva vida. Per això, demanem la col·laboració veïnal per si algú ens pot facilitar informació referent a aquestes dones o té constància de l’existència d’altres. Agrairíem que es posessin en contacte amb aquesta publicació .