De l’alfabetització a la formació més qualificada
Segle XVIII: altíssim analfabetisme
En aquells temps, la Barceloneta era un barri de recent creació (any 1753), amb una població de classe humil, majoritàriament treballadora, i amb un estil de vida molt “de carrer”, especialment entre els més petits que, fins a començar a treballar, bàsicament jugaven. Tot això es tradueix en un nivell d’escolarització molt baix i, per tant, altes taxes d’analfabetització.
En aquella època, a més, l’oferta educativa era majoritàriament privada, laica o eclesiàstica, fins que la Constitució de 1812 va esbossar el concepte d’educació pública tutelada per l’administració. És a dir, per estudiar havies de ser de família amb uns recursos mínims per a costejar-te la formació o, en cas de no poder pagar, ingressar en un seminari. Si no, estaves condemnat a l’analfabetisme. I ja no parlem si eres dona, que ni tan sols ser de família rica et garantia la formació.
Els projectes d’escolarització de l’època tenien sovint un doble objectiu. L’aparent: alfabetitzar i, amb això, procurar un major benestar futur. I un altre no tan detectable però tan prioritari o més per als promotors d’aquests projectes, siguin catòlics o laics: el control social, la moralització i la difusió de patrons de comportament a imatge dels interessos burgesos o dels religiosos, segons el cas. És a dir, aprendre a “ser com Déu mana” i a “formar-se com a bo ciutadà i pare de família”.
Segle XIX: inicis d’una escolarització precària
L’alt percentatge d’analfabetisme no va millorar excessivament amb el nou segle. El més destacable va ser l’aparició de les primeres escoles públiques municipals, impulsades per la Llei Someruelos de 1838. Amb ella, les administracions cofinançaven aquesta escolarització que, no obstant això, seguia encara sense ser obligatòria.
En aquells anys anys, a la Barceloneta es van obrir 2 escoles públiques, una de nens i una de nenes, a les quals van assistir 200 nens i 150 nenes, respectivament. Es van inaugurar “per a treure del carrer als fills de famílies pobres”, com s’indica textualment. També hi havia un tercer centre privat de parvulari finançat per alguns veïns acomodats i per la Junta de Senyores. Ja el 1851, es va obrir una altra escola d’adults, per a majors de 14 anys, pensada perquè obrers i artesans poguessin acudir després de la seva jornada laboral. Poc després es va inaugurar una altra de parvulari, ara ja sí pública.
Tots aquests centres, especialment els públics, estaven marcats per la seva precarietat. Precarietat de les instal·lacions i recursos, i fins i tot en el nivell del seu escàs personal docent. A la poca vocació del professorat se li afegia sovint la indisciplina de gran part de l’alumnat. Per si no fos prou, després d’unificar en un únic edifici aquests 4 centres, el terreny va ser adquirit per la Maquinista Terrestre i Marítima per a ampliar els seus tallers, obligant a esfondrar les instal·lacions i, amb això, deixant sense escola a 240 alumnes, fins que un propietari de barri, Francesc Grau i Torras, va oferir tres cases de la seva propietat a l’Ajuntament per a construir la nova escola. L’estat ruïnós d’aquestes instal·lacions i els conflictes burocràtics van obligar a tancar aquests centres i el 1867 aquests nens tornaven a “caminar pels carrers sense rebre cap educació”.
En paral·lel a les escoles públiques, existien iniciatives de caràcter privat. Escoles o professors que feien classes particulars als nens de les famílies més acomodades -o menys humils- del barri. Es podien comptabilitzar set centres privats, als quals assistien 379 nens i només 48 nenes.
Aquesta diferència entre la precarietat de l’escola pública respecte a la privada segregava encara més als nens de famílies pobres, majoritàries en el barri.
Evolució dels alumnes matriculats a escoles públiques de la Barceloneta
Any Núm. alumnes
1845 350
1861 457
1862 425
1870 464
1872 402
1896 482
Després de la febre groga de 1870, van aparèixer iniciatives d’escolarització de tota mena. Per exemple, l’escola protestant del missioner George Lawrence; l’escola de pobres impulsada per la parròquia; un centre patrocinat per l’industrial Miquel Escuder o les Sales d’Asil de la Junta de Senyores, que eren escoles de parvulari per “als nens orfes que havia deixat la febre groga”.
Durant l’últim terç de segle, convivien centres públics amb altres catòlics i laics de caràcter privat, que cobrien “l’escassa assistència a les escoles dels nens de la Barceloneta”. Les taxes d’analfabetisme, respecte al conjunt de Barcelona, es mantenien alarmantment altes: el 77,6% de la població el 1899 seguia sense saber llegir ni escriure.
Recristianalitzar a través de l’educació
Aquestes dades de baixíssima formació i, amb e temps, l’interès per recuperar la moral entre els veïns, va portar a l’Església a adoptar l’estratègia de “reconquesta catòlica” a través de l’educació, obrint hospitals, asils i, sobretot, centres d’ensenyament.
La Llei Moyano d’Instrucció Pública (1857) donava facilitats a l’ensenyament a càrrec de religiosos davant les exigències que sí es demanaven a les iniciatives laiques. La benefactora d’origen xilè i perfil beat, Dorotea de Chopitea, va ser especialment activa, finançant a la Barceloneta la nova sala d’asil amb capacitat per a més de 500 nens, una escola diürna i una altra nocturna per a nenes.
Noves escoles laiques, com l’anomenada Victor Hugo, i catòliques sorgeixen a finals de segle, com la dels Germans de les Escoles Cristianes, coneguda avui com a La Salle, que el 1890 també comptava amb el suport econòmic de Dorotea de Chopitea. A finals del s. XIX, la majoria d’alumnes escolaritzats a la Barceloneta ho estaven en centres catòlics de caràcter privat i, lògicament, amb presència majoritària dels fills de les famílies que s’ho podien permetre; mentre l’escolarització de les classes més pobres s’estancava.
Alumnes escolarizats a la Barceloneta per tipus de centre (any 1896)
Tipus escola Assistents Matriculats
Públiques municipals 450 482
Privades particulars 630 662
Privades religioses 1.055 1.236
Privades laiques 105 121
Total 2.240 2.501
Població de 3 a 14 anys: 4.307
% de escolarització: 57%
Segle XX
Comença el segle amb un cens, diguem, esperançador: en 15 anys el tant per cent d’analfabetisme al barri havia baixat del 66% al 58%. Però segons diverses fonts, la Barceloneta era el barri amb l’índex d’analfabetisme més alt de la ciutat.
Al costat de les escoles, la presència de casinos, ateneus i cooperatives amb activitats i espais dedicats, en part, a l’educació, va contribuir, en certa manera i cadascun a la seva manera, al creixement de l’alfabetització.
Es manté l’escassetat de centres públics i, per contra, una alta presència d’escoles religioses i iniciatives privades, normalment de grandària petita. La conseqüència és la mateixa: estudiaven sobretot els fills de famílies amb un mínim de recursos.
En paral·lel, el sistema educatiu de l’època a Barcelona va començar a evolucionar cap a la modernització pedagògica, al mateix temps que es milloraven les condicions de les infraestructures escolars.
En aquesta època, el barri i Ciutat Vella en el seu conjunt, van experimentar una creixent necessitat de renovació escolar, destacant les reivindicacions per a millorar l’ensenyament públic en les primeres dècades de segle.
Nens sense escolaritzar
El 1930 el barri comptava amb 21 centres: 5 religiosos, amb 1.240 alumnes (52%); 10 privats, amb 600 alumnes (25%); i 6 públics, amb 525 alumnes (23%), per a una població de 31.590 habitants. És a dir, un 7,55% dels habitants. Un índex baix d’escolarització, el resultat del qual eren els aproximadament 2.000 nens sense escolaritzar.
Quan es parla de recursos limitats cal pensar que, per exemple, el material escolar es limitava a pissarres individuals, guixos, quaderns i llibres de text escassos per a compartir. Els alumnes, distribuïts de dos en dos en pupitres i, per descomptat, separats per gènere, rebien classe bàsicament de càlcul, ortografia, geografia, religió i una assignatura d’història en la qual els Reis Gots i els Reis Catòlics tenien un protagonisme especial. La disciplina gairebé militar i els càstigs fins i tot físics eren una cosa normalitzada en unes aules en les quals es proclamava allò de “la lletra amb sang entra”.
En paral·lel, es va donar el naixement de la denominada Nova Escola, que comptava amb el suport de l’Administració Pública. L’exemple més clar era l’Escola del Mar, nascuda a la platja de la Barceloneta el 1921 i dirigida per Pere Vergés, tot un referent en la renovació pedagògica.
Renovació pedagògica
Durant la Segona República, proclamada el 1931, es va treballar de manera especial per a combatre la precarietat escolar existent. Tant obrint centres per a tota la població i millorant els ja existents, com aplicant una renovació pedagògica destinada a potenciar un ensenyament més actiu i de caràcter més racional i científic. Fins i tot algunes escoles van adoptar el català com a llengua oficial i d’altres van suprimir l’assignatura de religió.
Paral·lelament, les escoles millor condicionades eren les dues religioses: Sant Joan Baptista i Sant Josep. Per contra, moltes de les escoles privades i alguna de les públiques se situaven en pisos i plantes baixes en condicions molt millorables.
Entre 1931 i 1936 cal destacar l’aparició de propostes educatives dutes a terme per institucions privades, que s’agrupaven sota el que es va dir l’Escola Moderna. En ella, davant les opcions religioses, es prioritzava una formació més racional i científica, fins i tot es tractaven aspectes com la higiene i la sanitat, i es potenciava el bilingüisme.
Durant la Guerra Civil, la majoria de centres van estar parcial o totalment inoperants. Alguns, com el Casal del Marí, van haver de deixar de funcionar i la Escola del Mar va ser bombardejada i va desaparèixer, totalment cremada.
El posterior règim franquista va ser, lògicament, molt propici per a l’Església. El centralisme i adoctrinament del règim i la relegació de l’ensenyament públic van marcar les primeres etapes del franquisme, amb depuració de docents i funcionaris no prou alineats amb el Règim. També es van inaugurar centres com l’Escola Esteve Terrades, al carrer Grau i Torres, o l’Escola Verge del Mar, al mateix temps que s’eliminaven d’altres creats per la CENU (Consell d’Escola Nova Unificada) durant la República.
A la postguerra, el barri va comptar amb diversos centres públics i privats, com l’Escola Graduada del carrer Grau i Torras, el Col·legi Mercantil, l’escola de Doña Lola, l’escola del Senyor Gai o la Il·lustre Junta de Dames, entre d’altres. El 1951 es va inaugurar el Col·legi Nacional Verge del Mar, que separava nens i nenes en aules diferents, i es basava en els principis del nacionalcatolicisme.
Un altre exemple del suport institucional a l’ensenyament catòlic va ser la reinauguració de La Salle Barceloneta el 2 d’octubre de 1957, després d’un període d’interrupció de 21 anys a causa dels conflictes històrics. A l’acte va assistir la mateixa Carmen Polo de Franco. L’activitat es va reprendre amb 245 alumnes, 3 germans i 2 professors en el nou edifici reconstruït.
Progressivament s’anava elevant el percentatge d’escolarització. A finalsdels anys 50 la població d’entre tres i catorze anys escolaritzada ascendia ja gairebé al 75%. Treure els nens del carrer era, per a les autoritats, més una qüestió d’ordre públic i per a l’Església un greu problema social contra el qual van actuar activament les parròquies, muntant centres d’ensenyament com el de La nostra Senyora del Port.
Inici del baby boom
A la Barceloneta, ara sí, una creixent demanda d’escolarització va obligar a obrir, l’octubre de 1959, un centre de nens i nenes al Passeig Marítim: el Col·legi Lepanto. Amb la nova Llei de desembre de 1965, que allargava l’escolarització obligatòria als 14 anys, l’ensenyament es va ampliar amb ofertes de secundària, batxillerat i escoles tècniques o de formació professional.
Distribució de la població escolar a la Barceloneta (1970)
Tipus centre alumnes
Públiques municipals 3.068
Privades religioses 2.356
Privades laiques 2.995
Total públiques 36,44%
Total privades 63,56%
Van ser anys de l’anomenat baby boom, que va duplicar, en tot just una dècada, el nombre de naixements. Època que va coincidir amb la desaparició del conegut minifundisme escolar. Petites acadèmies de pis i centres de beneficència religiosa obligats a tancar per no complir els mínims requisits exigits. El transvasament d’aquests centres a centres majors es traduïa en més aules i més alumnes per aula.
Els anys 70 van ser una època de reivindicacions veïnals, entre altres, per a millorar l’educació. El 1970, s’havia establert una Educació General Bàsica (EGB) gratuïta i obligatòria dels 6 als 14 anys, amb mestres funcionaris amb formació no universitària, que contrastaven amb el professorat de batxillerat, que havien de ser titulats universitaris.
En aquells temps es tenia la idea que els que treien les millors notes feien batxillerat i, després, universitat, mentre que els que suspenien i repetien era normal que optessin per una FP, llavors de poc valor.
Eren els anys de l’EGB, el BUP i el COU, de la nova formació professional, també de l’obertura de més escoles bressol, i per descomptat, de la demanda d’un ensenyament bilingüe, que es faria realitat amb la Transició.
Al barri la inauguració més destacada va ser, el 1978, la de l’Institut Joan Salvat-Papasseit.
El traspàs dels serveis educatius de l’Estat a la Generalitat el 1981 va iniciar la potenciació de l’ensenyament públic universal. La LOGSE de 1990 va transformar gran part dels centres del barri, obligats, molts d’ells, a tancar per ser incapaços d’adaptar-se a les noves reformes.
DETALL DE LES ESCOLES DE LA BARCELONETA ALS ANYS 30 DEL S. XX
ESCOLES RELIGIOSES
-Escola Sant Joan Baptista
Filles de la Caritat – monges espanyoles
C/ Balboa, 19-27 / C/ Mediterrània
-Escola Sant Josep
Germans de La Salle. Escola incendiada el 1936
C/ Mediterrània, 1
-Escola Ntra. Senyora de Montserrat
Filles de la Caritat – monges franceses
C/ Tormenta, 9
-Grupo Esolar Hogar de Maria Niña
«Muy Ilustre Junta de Damas»
C/ Rector Bruguera, 2,4 i 6
-Centre Montserrat
Patronat Obrer Sant Miquel del Port
Ptge. Marquès de la Quadra, 1
ESCOLES PÚBLIQUES
-Escola nacional graduada i Parvulari
Bombardejades el 1937
C/ Balboa, lletra L
-Escola del Mar
Bombardejada el 1938
Platja, al final C/ Almirall Aixada
-Escoles unitàries carrers Guitert, Grau i Torres i Balboa, traslladades el 1937 a l’escola reconstruïda sobre les runes de l’Escola de Sant Josep (La Salle), després de ser apropiada per l’Ajuntament
-Grup Escolar “Casa del Marí” (any 1934)
El barri aconsegueix la cessió de la Casa del Marí, sent conseller municipal Hilari Salvadó
ESCOLES PRIVADES
-Colegio-Academia de San Miguel
Director J. Planell, successor de D. F. Manaplata
C/ Sant Miquel, 37, pral.
-Colegio «Barceloneta»
Director D. Lluís Bech
Plaça de la Barceloneta, 1 i 3, baixos
-Colegio de Ntra. Sra. de los Dolores
Dirigit per Dª Magdalena Barber
C/ Sant Miquel, 43, 2º
-Colegio Santo Tomás
C/ Alegria, 2
-Colegio Academia Española
Director D. Sebastià Gay
C/ Atlàntida, 27-29-43/ C/ Baluard, 28
-Col·legi Mercantil del Casino Republicano
C/ San Miquel, 29, 1r 1a
-Colegio-Academia Mercantil
Director D. José
C/ Balboa, lletra H
-Academia de la Purísima Concepción
Direcció Dª Joaquina M. Masdeu Bertran
C/ Ginebra, 23
-Colegio Nuestra Señora del Rosario
Direcció Dª Lola Codina
Passeig Nacional, 27, pis
-Col·legi Pòsit de Pescadors
Moll del Rebaix
Llistat de centres segle XXI
Enumeració de centres que estan en la memòria dels actuals veïns per estar en funcionament actualment o per haver estat tancats recentment.
PREESCOLAR:
1. ZIPI-ZAPE *
2. BUGS BUNNY *
3. SANT JOAN BAUTISTA (“les Monges”) *
4. PARVULARI PARRÒQUIA SANTA MARIA DE CERVELLÓ *
5. ESCOLA BRESSOL LA MAR
6. MEDITERRÀNIA (abans LEPANTO)
7. ALEXANDRE GALÍ
PRIMÀRIA:
1. ESCOLA DEL MAR *
2. SANT JOAN BAUTISTA (“les Monges”) *
3. LA SALLE BARCELONETA (actualment només Batxillerat + FP) *
4. VIRGEN DEL MAR *
5. ACADEMIA BARCELONETA *
6. ACADEMIA ESPAÑOLA *
7. LES DAMES (Grup Escolar Hogar de María Niña) *
8. ESCOLA NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT *
9. CENTRE MONTSERRAT *
10. GRUP ESCOLAR CASA DEL MARÍ (Pòsit de Pescadors) *
11. COL. SANTO TOMÁS *
12. COL.-ACADEMIA MERCANTIL *
13. COL. NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO *
14. COL. NUESTRA SEÑORA DE LOS DOLORES *
15. COL. MERCANTIL DEL CASINO REPUBLICANO *
16. ACADEMIA PURÍSIMA CONCEPCIÓN *
17. MEDITERRÀNIA (abans LEPANTO)
18. ALEXANDRE GALÍ
SECUNDÀRIA:
1. VIRGEN DEL MAR *
2. MEDITERRÀNIA (actualment només Primària)*
3. LA SALLE BARCELONETA (actualment només Batxillerat + FP) *
4. JOAN SALVAT-PAPASSEÏT
BATXILLERAT:
1. LA SALLE BARCELONETA
2. JOAN SALVAT-PAPASSEÏT (inclòs Batxillerat Esportiu)
3. INSTITUT DE NÀUTICA DE BARCELONA
4. INSTITUT DE LOGÍSTICA DE BARCELONA
FP:
1. LA SALLE BARCELONETA
2. IQBB-Inst. De Química i Biotecnologia de Bcn (abans Narcís Monturiol)
3. INSTITUT HOSPITAL DEL MAR – FP SANITÀRIA (Estació de França)
4. CESUR (Infermeria)
UNIVERSITAT:
1. UPF (MEDICINA I CIÈNCIES DE LA VIDA)
2. ESCOLA D’INFERMERIA HOSPITAL DEL MAR (inclòs Màsters, Doctorat i Cursos d’Especialització)
3. FACULTAT DE NÀUTICA / UPC (inclòs Màsters, Postgraus, Doctorat i Cursos d’Especialització)
*ACTUALMENT TANCATS
