Per analfabet s’entén aquella persona que no sap llegir ni escriure.
Encara que també es pot considerar analfabet funcional aquell que, encara que coneix les lletres bàsiques, no aconsegueix comprendre textos o realitzar operacions senzilles.
A finals del segle XIX, a la Barceloneta, el nivell d’analfabetització dels seus habitants era del 66%. És a dir, de cada 100 veïns, 66 no sabien ni llegir ni escriure. Lògic si es té en compte que només el 57% dels nens de 3 a 14 anys estaven escolaritzats.
Avui, aquestes xifres ens semblen increïbles. Tots hem estudiat, tots sabem llegir -encara que en molts casos no freqüentem ni llibres ni publicacions com la que tens entre mans ara-, tots sabem escriure -sobretot a WhatsApp, sense punts, sense comes i sense accents- i, per descomptat, tots sabem fer operacions senzilles, com ara simples sumes o multiplicacions però, lògicament, només amb la calculadora.
És a dir, llegim més aviat poquet, escrivim fatal i sumem pitjor. Podríem considerar que ens estem, una mica, reanalfabetitzant? No ho sabrem fins que ho estudiïn els antropòlegs del futur.
Però que la calculadora sumi per a nosaltres o que creguem que ‘esdrúixola’ és una nova marca de roba no crec que sigui el més greu que pugui passar. El pitjor és que, a més de deixar d’escriure, de llegir i de multiplicar, deixem d’opinar i, fins i tot, de pensar.
Perquè per què opinar si tenim les xarxes socials i ja ho fan per nosaltres els influencers, tiktokers, instagramers i altres subespècies? I el més greu, per què fer l’esforç d’aprendre, fins i tot de pensar, si tenim a la totpoderosa IA.
Sembla ser que la tendència podria ser substituir la intel·ligència natural -poca o molta- que a cadascú li quedi per la intel·ligència artificial -IA per als amics-, que ho sap tot perquè deixem de saber nosaltres alguna cosa.
Records a l’Alexa.
