“Al rico chiviricoqui, coqui”
El terme “chiviricoqui” fa referència a un dolç tradicional popular a la Barceloneta als anys 60 i 70. Era una merenga dolça, sovint de color rosa i blanc, servit dins d’un petit cucurutxo de paper o neula. El venien venedors ambulants que cridaven “Al rico chiviricoqui!“. Era una llaminadura molt popular entre els nens i nenes, i es podia comprar per una pesseta als anys 60 i per dues pessetes als anys 70 .
Estàvem als balcons esperant que passés el venedor i, tan bon punt sentíem “al rico chiviricoqui”, li demanàvem a la mama una pesseta per baixar corrent. Aquell temps que transcorria entre que baixaves i el compraves, era pura concentració d’adrenalina, fins que te’l menjaves i l’assabories. No passaven ni dos minuts i et convertia en el més feliç. Tenien gust de poc, però la vaca no donava per a més. Encara els recordo, què bons! Estaven fets de clara d’ou, sucre, una mica d’extracte de vainilla o maduixa amb el cucurutxo de neula.
Records de la nostra infància. “Al rico chiviricoqui, coqui”.
