Els merenderos

Aquests xiringuitos o merenderos com popularment se’ls coneixia, tenien en la part posterior que donava a la mar terrasses amb entarimats sobre la platja o amb taules directament en la sorra. Al principi no tenien divisions laterals i estaven comunicats entre ells. Les cuines eren inicialment de carbó i només un tenia cafetera -el Hawaii- al qual la resta demanaven els cafès per als seus clients. 

Neons, cartells pintats a mà, fum i una olor que alimenta, i les paneres planes de mimbre amb gel picat repletes de gambes, llobarros, lluços, escamarlansi llagostes, denominades “cove”, que feien de taulell amb els millors productes per a atreure als pasejans. En aquesta època, estovalles sempre de tela, cambrers que assaltaven als visitants amb més o menys gràcia per a persuadir-los a entrar a menjar al seu local o per a aparcar-los el cotxe, veïns de tota la vida al costat de turistes despistats i barcelonins que baixaven al barri a assaborir una cuina marinera autèntica. Tot amenitzat per algun espectacle o per l’inoblidable Bernardo i la seva guitarra i un gens estricte horari de tancament nocturn.

Baixar a la Barceloneta a menjar es convertiria en una atracció turística i en un costum per a “els de Barcelona” i la gent del barri. Paella, la genuïna sarsuela o graellades de marisc i peix degustades en primera línia de mar, era una cosa que només es podia experimentar aquí.