Quan l’orquestra deixa de sonar: investigant els elements sobre el desenvolupament del càncer

“Si omplim una habitació de persones i els preguntem si coneixen algú que hagi patit càncer, la majoria d’elles aixecaran la mà”, explica Júlia Urgel, estudiant de doctorat al Laboratori de Biologia del Càncer del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra.

El càncer no és més que “un creixement desmesurat de cèl·lules que han perdut la seva identitat i funció”, diu l’Etna Abad, estudiant de doctorat al mateix laboratori. Una situació de caos cel·lular que, sovint, es deu al fet que la cèl·lula perd proteïnes essencials per suprimir l’aparició de tumors, com la p53.

En paraules de l’Etna, “la p53 és com la directora d’una orquestra. Ajuda la cèl·lula a gestionar i regular el cicle cel·lular, l’ús de nutrients, la divisió, la mort, etc.

Si deixa de funcionar, comença a donar indicacions errònies i tots aquests mecanismes fallen”. “Tant és així que en el 50% dels casos de càncer, la p53 està mutada. I ara com ara, no tenim teràpies efectives per tractar aquests casos”, afegeix la Júlia. Al seu laboratori tots estudien el rol de la p53 d’una manera o altra. Mentre que l’Etna estudia si una proteïna regulada per la p53, que és un supressor de tumors en limfomes, també és important per altres tipus de càncer, com el de pulmó; la Júlia estudia el metabolisme cel·lular, és a dir, com la cèl·lula obté energia i com agafa les peces per construir tot allò que necessita per funcionar correctament. Perquè les cèl·lules canceroses tenen un metabolisme una mica diferent. Per això intenta trobar aquells gens que són essencials perquè una cèl·lula cancerosa sobrevisqui. I encara que totes dues treballen al laboratori i estan allunyades dels pacients, admeten que sempre tenen la teràpia al cap. Però que, primer, els cal entendre com funcionen les cèl·lules canceroses i veure què les diferencia de les sanes. Entendre com “parlen” les diferents proteïnes entre sí per, finalment, dissenyar una teràpia   específica i concreta.