Cova Fumada: la bomba va néixer aquí

La Sra. María

María Pla Segura arriba a Barcelona des de la seva Tortosa natal el 1914 i es va casar amb  Magí Solé. Aprofitant l’experiència d’haver treballat allí en bars de la seva família, munta una puda enfront de la platja de la Barceloneta, molt a prop dels Banys Orientals. Cansada que els temporals de Llevant li destrossessin regularment l’entrada del local, decideix traslladar-se d’ubicació obrint a la cantonada de carrer Sant Carles amb carrer Baluard. Al poc temps s’assabenta que la bacallaneria, que estava a escassos metres, es posava en venda. Era un local ideal per a instal·lar cuina, doncs en tenir porta a dos carrers gaudia d’una bona ventilació.

Era l’any 1945 quan la Sra. Ma ria s’instal·la en el local definitiu que es conserva fins avui. El que al principi es coneixia com el bar de la Sra. Pla munta una de les primeres cuines de carbó que curiosament donaria origen al nom de Cova Fumada, pel fum que aquest tipus de cuines desprenien.

La cuina de carbó permetia als clients, la majoria treballadors, escalfar la seva carmanyola mentre demanaven el seu vi, acompanyat d’unes sardines a la planxa, o licors i cafès.

Magí i Palmira

La Sra. María va tenir un fill -Magí Solé- que va treballar des de tot just els 15 ajudant en el bar. Magí s’enamora de Palmira Fresquet i es casen el 1955.   Palmira és també descendent casualment d’un poble proper a Tortosa: Roquetes. Palmira s’incorpora al bar a treballar al costat del seu marit Magí.

Sempre inquiet, Magí observa la gran acceptació que tenen les tapes que s’ofereixen en els bars de la zona de Correus, molts regentats per immigrants andalusos i castellans que havien mantingut aquest costum tan propi de la seva terra de procedència.

Magí volia crear la seva pròpia tapa

Un tapa única que donés fama al seu local, que li atorgués  aquesta identitat pròpia. Així, el 1955 comença a experimentar fent una espècie de croqueta de patata que al principi no va tenir l’acceptació esperada. Alguna cosa li faltava. Va començar a provar, a afegir-li una salsa, a acompanyar-la amb all i oli,… Fins que un mariner li va portar un ”chile” (caiena) en pols de Mombassa (Kènya). Això era més fort que els “bitxos” que es coneixien en una època en la qual encara ni existien les patates braves.

I va encertar! Aquest picant africà va convertir a la croqueta en una cosa única que va arrelar entre els clients. El picant convidava fins i tot a reptar amb un “a veure si tens nassos” entre els amics, perquè no era fàcil aguantar-ho sense vessar una llàgrima. De seguida es va córrer la veu i la gent baixava a la     Cova a provar-la. Els més valents demanaven la picant, uns altres optaven per la “meitat i meitat”.

Per què el nom de “bomba”?

Quan Magí i la seva mare feien les seves proves, les donaven a provar a la família i veïns. L’“ex periment” ja amb el picant africà va ser ofert un dia per la Sra. María a un veí de l’escala de tot just 15 anys: l’Enriquet. Quan aquest la va provar, va exclamar “María, això és la bomba!” I amb el nom de “Bomba” es va  quedar.

Al principi La Cova obria a totes hores i els caps de setmana, després es van començar a donar menjars i esmorzars del que ara anomenem “de forquilla”. La família vivia en el mateix edifici i molt aviat els dos fills de Magí i Palmira comencen a donar un cop mà al negoci familiar.

L’equip Cova: la Sra. María, Palmira, Magí pare a la barra i Magí fill i Josep Maria, amb cambrers de reforç, encar regats de les taules.

La mateixa Cova Fumada de sempre

El local manté actualment pràcticament el mateix aspecte original. Sembla que no hagi passat el temps. Com a  molt, alguna foto familiar o de jugadors del Barça pengen a les parets i poc més.

La fama atreu a turistes i famosos, però aquí els clients més especials són els de tota la vida, els veïns del bar ri que encara mantenen la tradició de “reptar” a amics i visitants a “demanar la picant”. Ells són part de la història de La Cova, com La Cova és part de la història de la Barceloneta.

Als Solé mai els ha preocupat en excés que uns altres s’atribueixin l’invent de la Bomba o fins i tot que registrin la denominació, com ha ocorregut. “I què més dona!” S’alegren que els altres establiments (i companys) del barri facin la seva pròpia bomba. “Si serveix per- què la gent baixi a la Barceloneta i faci despesa als bars, collonut”, afirma Josep María.

La continuïtat està garantida

A Guillem i Sergi, fills de Magí, i a Laura, filla de Josep Maria, els encanta el negoci. I el més important, són conscients del que és i significa La Cova i saben que cal evolucionar, però sobretot mantenir el llegat de la seva besàvia, àvia i pares. Perquè enclavaments real- ment autèntics com La Cova Fumada no queden masses.

També pot interesarte

Cánovas 1929

Homenatge a tota una història Alfons Cánovas Lapuente (4 -11-1917)

Més articles