De les aules al mar: una experiència educativa transoceànica
Catalunya té 580 km de costa i la climatologia perfecta
Antoni Miguel Cerveró, o Leslie, o Anxoveta.
- #6/2023, Barcelonetalent
Si jo tingués una escombra, quantes coses escombraria...
Comencem pel fill del Anxova? Que aquesta revista la llegeixen els del Barri.Com recordes la teva infància?
Jo soc un privilegiat. Soc el menor de 5 germans i m’emporto 8 anys amb la quarta. El meu pare va pegar una castanya que no tocava i va sortir el anxoveta. El millor que m’ha passat en la meva vida és haver nascut en una família on només he vist afecte. El meu germà Anxova, que havia viscut la fam de la postguerra, em deia quan m’enfadava i no volia menjar, “la teva primer menja i després si potser t’enfades, però primer menja”.
Vas donar molta guerra a la Sra. Angeleta i al Sr. Jaume?
Em portava genial i em van entendre sempre. Als 17 anys necessitava el permeto patern per a actuar a Calella. El meu pare em va dir si creia que anava a arribar a alguna cosa amb això del “tambor i la guitarra”. Jo ja havia estat de pintor i d’aprenent de joier, i li vaig contestar que era el que m’agradava. Va mirar a la meva mare i em va dir “doncs que mai diguis que els teus pares et van prohibir alguna cosa que volies. Però només et demano una cosa: que siguis bona gent”. I aquest consell l’he intentat aplicar durant tota la meva vida.
Aquella era una altra Barceloneta molt diferent.
Enyoro anar a la Platjeta a esperar que arribés de la mar el meu pare. Recordo anar a tirar-nos pedres amb els gitanos del Somorrostro. Quan li obrien el cap a algun anàvem tots junts a l’Alcaldia, li posaven 7 punts en la bretxa i tornàvem a apedregar-nos. Com tots estàvem més penjats que un bacallà tots érem amics. Bona gent, no com ara. Abans fins als xoriços eren els nostres xoriços. Els coneixies i els podies avisar que no et robessin el lloro. Avui els xoriços també són d’importació.
I fins a la Barceloneta va arribar la VI Flota, i el jovenet Antoni es va quedar fluixejat amb aquesta música dels marinis que veia als merenderos.
Al Hawaii, després Merendero de la Mari, els vaig escoltar cançons de Chuck Berry i de Jerry Lee Lewis. L’autèntica cultura del rock and roll. A mi tot això em va enlluernar i amb un grup d’amics muntem Els Meteors. Eren els anys 50.
El dia que escolti un disc de The Jonny Burnetteand de Trio em vaig quedar corprès. Li vaig oferir 3 bitllets de 25 ptes a l’americà per a comprar-l’hi. Em va mirar despectivament pensant “què diu aquest charni”, però quan es va descurar leguinde el disc. De sentir-ho va sortir la cançó “El tren de la Costa”, la primera cançó ensenya dels Sirex, inspirada en “Train kept a Rollin”.
En aquests temps ni conservatori, ni classes de cant o música, ni operacions triomfo. Com ho fèieu?
En aquesta època érem tots uns autodidactes assilvestrats. Però nosaltres i Julio Iglesias, Raphael o Camilo Sexto. No hem trepitjat un conservatori ni per equivocació.
I arriben els Sirex.
Guillermo (Rodríguez) i Manolo (Folgat) van muntar els Sirex en 1959. Jo, amb 16 anys llavors, començava a anar a Radi Barcelona a participar amb els meus Meteors en el Xou de les Dues de Joaquín Soler Serrano. Al carrer Casp hi havia cues de 800 persones per a poder accedir a l’estudi on a penes cabien 80. Allí em van veure Els Sirex tirant-me pels sòls i cantant A-van-babuluba. Pur xou que era el que m’interessava. No ser el que millor cantés o toqués sinó el que muntava el millor xou. Com un altre dels meus ídols: Lola Flores. De la que va dir The New York Times “Ni canta ni baila, pero no se la pierdan”.
Estàvem que els Sirex et tiraven els trastos.
Si, si, però els va costar convèncer-me perquè jo volia als meus Meteors. Jo preferia cantar amb el meu grup d’amics. Però en aquesta època hi havia 2 problemes: les núvies i la mili. Les núvies van separar al 80% dels grups i la mili a l’altre 20%. I els Meteors no van ser una excepció. Amb els Sirex va ser un amor a primera vista. Quan vaig debutar amb 17 anys en el Ja-Ja de Calella ja vaig veure que aquest era el meu grup i jo el seu cantant. I en el 62 surt el nostre primer disc: “Noia Bonica”. Que és l’A-van-ba buluba en castellà, per encàrrec de José Solá.
El lletrista ets tu.
Saps on componia les cançons?. En el Club Vell (C.N. Barceloneta). Després d’un partit de takatá i de menjar alguna cosa, jo em quedava prenent el sol tranquil·lament quan s’anaven a treballar els altres i componia.
Això de Leslie venia més que Anxoveta?
En aquesta època teníem un italià en el grup que ens ensenyava a moure en l’escenari. Un dia em va proposar un nom artístic i em va cridar Leslie. Li vaig contestar “la teva puta mare”. En veure que em mosqueaba el nom, els compis no paraven de repetir-me’l i aquí va quedar.
Ara quan em pregunten com et dius, els cotesto: en la música Leslie, en el meu barri Anxoveta, em van batejar com Antonio i la meva dona em diu Oye tú. Oye tú. fes això, Oye tú fes l’altre.
No et preguntarem per a quan veu ser teloners dels Beatels en la Monumental perquè a Paul Mccartney tampoc li pregunten sobre quan van tocar amb els Sirex. Et sembla?
Aquest dia ens els vam cardar. Nosaltres no paràvem de moure’ns i ells eren 4 monges de clausura en l’escenari. Ni eren els nostres ídols ni ens han influït. Si els Sirex estaven abans que els Beatels i que els Rollings.
Ja com a cantant del Sirex…
Si però ens toca la mili i el gran Nacho de la Vega, que representava al Duo Dinàmic entre d’altres artistes punters de l’època, nos escaquea del servei militar. Amés ens representa i passem a cobrar més del triple del que ens pagaven la màfia de representants que portava als grups aquests anys. No dic noms perquè tots estan criant malves fa temps.
En 1970 Nacho ens porta a fer una gira per Llatinoamèrica d’1 mes amb Pepa Flores, Marisol, l’estrella del moment. Va ser un èxit acollonant i el mes s’allargava i seguíem allí. La meva dona, embarassada en aquells dies, ja ni m’agafava el telèfon de lo mosqueada que estava. Vaig decidir que jo em tornava encara que em quedés sense cobrar. Però Marisol, a la qual admiro amb devoció, va cridar a la meva dona i entre Pepa i Pepa es van entendre.
Fins que decideixes deixar-ho.
El dia de San José del 71 vam fer doblet, San Baudilio i Castelldefels, i quan arribo a les 4 de la matinada a casa li va dir a la meva dona que ho deixo, i ho vaig deixar. Sense avís previ ni comiats.
I al "mendero" del sogre.
Sí senyor, servint paelles vaig ser molt feliç. El Merendero Catalunya era un chiringo molt canalla al qual venia molt artisteo. Anècdotes amb famosos, milers.
Fins que un dia ve Gai Mercader.
1978. Passa pel local el gran promotor Gai Mercader i em diu que hem de tornar, que venia un tufillo a revival dels 60 a nivell mundial que no podíem desaprofitar. Crido als companys i resulta que tenien més ganes de tornar que jo. Gai organitza el famós festival “Hasta luego cocodrilo” amb els Mustangs, els Cheienes, els Gatos Negros i nosaltres. Mitja hora cada grup. Un exitazo!. En 1981 gravem el disc “Sirex, ni més ni menys”, títol que ens va regalar Angel Casas en una entrevista. Un Crack!. Amb temes com “Maldigo mi destino”, “Esto si que altera al cuerpo”, entre altres. Vam fer 108 gales aquest any i al següent 104. Fins a doblets i triplets en un dia.
Durant una època la combinació era Sirex i després Rompeolas. Part de responsabilitat amb el baby boom si veu tenir.
Sens dubte. I ara saps que ens passa en els concerts amb aquests nois de tercera o quarta joventut?. Que esgoten les pastilles blaves de les farmàcies dels pobles on actuem. Ja ja ja!
Aprofito mentre et descojones per a preguntar-te que heu pres els de la collita dels quals esteu ara complint els 80 per a conservar-vos així: Raphael, Mick Jagger…
En aquesta època se’ns està obrint unes finestres d’aire fresc que aquests carrosses que dius no estem disposats a desaprofitar. Tenim moltes ganes i volem fer coses. Com va dir l’actor argentí Luis Sandreni, “volem viure fins que el cos aguanti”. I aquest aire fresc, en el meu cas és la música. Per a uns altres serà una altra passió.
Qui ho llegeixi que prengui nota.
Si estic fent el que més m’agrada que és cantar, sortir a l’escenari i veure a la gent gaudir, creus que mentre pugui renunciaré a això?. Jo em retiraré quan la veu m’abandoni o quan vinguin 4 als meus concerts i em donin l’esquena per a anar a demanar un cubata. Però mentrestant, a fer cas a Sandreni.
També vas tocar la política.
El meu pare em va dir “és millor ser cornudo que alcalde”. Un és per a tota la vida i l’altre només per a 4 anys. Però un dia van llegir dos de molt a dalt la primera pàgina en color que publico l’Avui que era una entrevista meva presentant la Barceloneta. Un li va dir a l’altre “se vende molt bé, llàstima que sigui d’esquerres”. Quan l’altre li va dir que no, que era convergent, van venir a fitxar-me, a mi i a Justo Molinero. Vam ser els dos militants més famosos. Un dia estava presumint d’això el que ens va captar i li vaig dir “però a Justo li heu donat una emissora” i em contesta “és que tu no ens has demanat res”.
Entre en el partit perquè estava cabreadísimoamb el que havia fet l’Ajuntament amb els merenderos i de pas amb tots els que vivien indirectament dels d’ells com el Mercat i altres botigues del barri. Estava molt dolgut per la impotència de no poder fer res. No ens van indemnitzar. Em va costar tots els estalvis, els que havia guanyat servint paelles i els que havia guanyat cantant l’Escombra. Una ruïna. Però el pitjor és veure als meus sogres plorar veient com derruïen una cosa per la qual havien lluitat tota la seva vida.
A l’única persona de la qual estic orgullós d’haver conegut en política és a Miquel Roca. Molt gran!.
Canviem de tema. Per a quan un carrer substituint a algun almirall com han fet amb Rubianes.
Pepe s’hauria cagat al seu carrer i en la seva puta mare. El problema és la falta de cultura. Es guanyen bé la vida com a polítics però no saben, entre moltes altres coses, qui va ser realment l’Almirall Churruca. Mira’t qui era Cosme Damián Churruca i Elorza i després em comptes.
A la orden. Wikipedia quan arribi a casa. Abans d'acabar, una queixa: què t'hem fet els lletjos desitjar-nos la mort?
Al contrari. Tu escolta la cançó. Dic que són uns cabrons que se’ns porten les ties perquè li ho curran millor.
Un plaer aquesta estona, Sr. Miguel…
Senyor?. A mi em dius de tu, cabró. Només parlo de vostè a la gent que no respecto. Mira, un dia el Rei, l’altre, el divertit, en una recepció pregunta que “qui és aquest”. Quan li expliquen ve i em diu “així que tu ets el de l’escombra”. I tu el Juan Carlos li vaig contestar.
I perquè vegis, us regalaré una notícia en exclusiva. Apunta. A Espanya se celebra el RockinRace Jamboree, un dels festivals internacionals més importants del món. Al febrer de 2024 és la 30è edició. 5 dies i 35 grups i només un és espanyol. Saps com? Els Sirex. Recorda, el 2 de febrer en Torremolinos.
Un concert, una fan
De les moltes anècdotes que ens conta, crec que aquestes dues il·lustren molt bé la manera de ser del Anxoveta.
El concert
“Fa poc he fet un dels concerts més especials de la meva vida. Quan la professora de la meva neta de 8 anys es va assabentar que el seu avi era el Leslie, em va proposar anar a classe. El tema es va embolicar i acabem el meu guitarrista i jo en un auditori amb 80 nens de 7 a 9 anys cantant entusiasmats “l’Escombra” que els havia ensenyat la professora. Pell de gallina.”
La fan
“Estic en una terrassa del Poble Nou. Em toquen per enrere i una senyora de 77 anys em diu que es va enamorar del seu marit en un concert en Piscines i Esports quan tenia 18 anyets escoltant “Sin tus cartas” i des de llavors les cançons dels Sirex han estat part de la banda sonora del seu llarg i feliç matrimoni. Em diu que si em podia fer un petó i que quan li ho digués al seu marit es posarien a plorar de l’emoció. Li faig un petó per a ella i un altre perquè li donés a lmarit de la meva part. Li hauria donat no dos sinó mil petons. Viure un moment així no hi ha diners en el món que el pagui”.
També pot interesarte
Alex García Borau
Exjugador i Coordinador del futbol base del RCD Espanyol. Inicialment
Marina Vela Barcelona i Port de Barcelona inauguren el nou edifici Mirador i la Rambla del “Rompeolas” (Escullera)
Ambdues infraestructures neixen destinades, per la seva ubicació i disseny
Més articles
Formació per apassionats dels esports nàutics
Si vols viure l’experiència única de combinar la teva passió pel mar amb una carrera
Gossos de teràpia
L’Hospital del Mar i la Fundació Affinity posen en marxa un programa pioner a l’Estat
Gaudeix del nou estudi de Pilates Reformer a peu de platja del Claror Marítim
L’únic estudi de Pilates Reformer de la zona marítima entre la Barceloneta i Vila Olímpica.
Les milicianes del barri de la Barceloneta
El passat 26 d’octubre el Taller d’Història de la Barceloneta va fer una conferència a
