La història de la ciència s’escriu cada dia i en cada troballa. Com el descobriment del Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), causant de la Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA), el 1983, per l’equip de Luc Montagnier i la seva llavors alumna, Françoise Barré, a l’Institut Pasteur de París. Tan sols uns cinc anys després d’aquesta troballa, Andreas Meyerhans, investigador ICREA del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), va iniciar la seva recerca sobre el VIH i a la qual ha dedicat els últims 35 anys.
Actualment, a Espanya, unes cent setanta mil persones viuen amb VIH i cada any, gairebé tres mil contreuen la infecció. Malgrat que en aquest moment encara no es té una cura per al VIH, el desenvolupament de medicaments antivirals, per a reduir la càrrega viral a nivells indetectables, ha estat fonamental per a oferir alternatives a una infecció crònica com la que provoca aquest virus.
El VIH canvia ràpidament i és un gran estrateg per a infectar. Un dels mètodes que usa és simular estar endormiscat, per la qual cosa, mitjançant la proteïna Schlafen 12, paraula que en alemany significa ‘adormit’, fa que les cèl·lules infectades deixin de produir proteïnes virals. Aquest estat de latència significa un desavantatge per a les persones que conviuen amb el VIH, perquè evita que les cèl·lules defensores del seu sistema immunitari identifiquin i destrueixin les cèl·lules infectades pel virus, a més de fer-les “invisibles” a la teràpia antiretroviral.
Buscant estratègies per a eliminar definitivament el virus, l’equip de l’Andreas també ha estudiat l’ús de tractaments immunoterapèutics per a controlar les infeccions víriques cròniques. Així, han identificat un tipus de cèl·lules clau per a reactivar el mecanisme d’eliminació de les cèl·lules infectades.
Cada pas en la recerca ens permet estar més prop de trobar una cura funcional i definitiva per a desprendre’ns d’un virus que ha marcat la història recent de la humanitat, causant segregació social, a causa de l’estigma que sofrien les persones homosexuals i treballadores sexuals, als qui lligaven amb la propagació del virus als anys 80.