Controvèrsia entre obesitat, diabetis tipus 2 i pèrdua de pes per estètica

L’obesitat és un problema de salut pública important. Tot i que el tractament ideal és la seva prevenció, una vegada establerta hi ha pocs tractaments que hagin demostrat eficàcia i seguretat.

 

Què és l’obesitat?

L’obesitat és una malaltia crònica i progressiva que afecta a diferents aspectes de la vida d’un individu. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es caracteritza per una acumulació excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut, augmentant el risc de malalties cardiovasculars i reduint la qualitat de vida.

 

Prevenció de l’obesitat

La prevenció de l’obesitat es basa en una alimentació equilibrada i la pràctica regular d’activitat física. És fonamental adaptar aquesta alimentació a cada persona, limitant el consum d’aliments rics en greix, sal i sucres, i potenciant la ingesta de fruites, verdures, llegums i cereals integrals. A més, l’exercici físic regular ajuda a controlar el pes i millora els factors de risc associats, influint positivament en el benestar general.

 

Tractaments per l’obesitat

Els tractaments per l’obesitat han de complementar-se amb l’alimentació i l’activitat física per facilitar la pèrdua de pes. És important remarcar que aquests tractaments requereixen indicació i supervisió mèdica.

A Espanya, els fàrmacs aprovats i comercialitzats com a tractament de l’obesitat són l’orlistat 60 mg, amb indicació autoritzada en sobrepès, i l’orlistat 120 mg, la liraglutida, la semaglutida i la tirzepatida amb indicació autoritzada en obesitat i sobrepès. Tots ells en combinació amb una dieta baixa en calories i un augment de l’activitat física. I han d’estar receptats per un professional sanitari, ja que un mal ús pot donar problemes de salut.

 

Controvèrsia entre obesitat, diabetis tipus 2 i pèrdua de pes per estètica

Actualment, hi ha una controvèrsia entre obesitat i diabetis tipus 2 (DM2), on els pacients amb obesitat estan utilitzant un tractament indicat per la DM2 causant problemes d’abastiment i, per tant, dificultat d’accés al tractament per pacients amb DM2. Per altra banda, una altra controvèrsia és l’ús d’aquests tractaments per motius estètics per part d’individus sense obesitat, sovint sense modificar el seu estil de vida. Això no només redueix la seva efectivitat, sinó que implica l’ús inadequat d’un tractament destinat a una patologia concreta.

Així, sorgeix la qüestió ètica: és legítim adquirir i utilitzar aquests medicaments fora de la seva indicació només perquè estan disponibles? Des de la farmàcia considerem que els medicaments s’han de reservar per quan hi ha un problema de salut i no són substituts d’un estil de vida saludable, que ens pot donar una bona qualitat de vida.

Més articles

Nous sabors

La Barceloneta és un barri històricament gastronòmic. La seva tradició culinària es remunta a generacions,