No és Califòrnia, és la Barceloneta

No el practiquen, el viuen. Perquè asseguren que el surf més que un esport, és una forma de vida, un art que s’expressa cavalcant en una taula sobre les onades. La sensació d’agafar una i sentir el vent a la teva cara mentre vas a tota velocitat és una cosa indescriptible. 

Se sol dir que Hawaii és el bressol del surf, on es va crear i va perfeccionar la tècnica de domar ones. Però per les nostres latituds, el surf va arribar molt molt més tard, i com en tantes unes altres coses, la platja de la Barceloneta va ser l’escenari triat per aquests primers bojos. Eren uns temps que avui ens queden tan llunyans com increïbles per a alguns.

Recordareu que abans dels Jocs Olímpics, quan hi havia tempesta i, per tant, onades, la mar tenia un color xocolata i en ella suraven tot tipus d’escombraries i animalons morts. 

Avui ens podem trobar fins a un centenar de surfistes esperant agafar una onada. Cent per a una!