Miquel Escuder

Un emprenedor, un visionari, un personatge fascinant del nostre barri.

Us heu preguntat alguna vegada per què hi ha un carrer, al nostre barri, que porta el nom d’Escuder? Qui és aquesta persona? Què va fer per donar nom a un dels carrers?

Miquel Escuder i Castellà fou un dels personatges més fascinants i singulars de la historia de la nostra barriada, al segle XIX. Va néixer a Terrassa, l’any 1835, a la seu d’una família d’artesans mecànics terrassencs. 

Amb catorze anys arriba a Barcelona i començà la seva vida laboral als tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima. Però un cop va aprendre l’ofici, el seu esperit emprenedor, que el caracteritzava, el va fer encaminar cap a altres indrets on aplicar la seva imaginació i el seu enginy. Descobrint noves patents a les fires que es feien per tota Europa, va quedar fascinat amb les màquines de cosir nord-americanes, les Wheeler, de les que va copiar, amb certes modificacions, el seu funcionament i maquinària. El 1862 va fundar la fàbrica Miquel Escuder, un taller on, inicialment, comença a fabricar les famoses màquines de cosir Aurora, que serien les més venudes en tot el país, ja que, com no havia de pagar drets d’importació, les podia vendre a preus més econòmics. El 1884 «Butlletí mensual de l’Associació d’Excursions Catalana» publica un article sobre la visita dels seus afiliats als Tallers de Miquel Escuder, inventant així, les visites guiades per donar a conèixer els seus productes. El situen al final del carrer Maquinista cantonada actual Dr. Giné i Partagàs i el descriuen així: “Aquestos tallers se troben emplassats dintre un vast edifici alsat en lo carrer Sant Fernando, num 54, fent cantonada ab lo de Santa Agna. Duas entradas per lo carrer de Sant Fernando tenen los tallers del Sr Escuder: una que dona un gran pati que divideix l’edifici en dos cossos de planta baixa i dos pisos lo primer, y de sols baixos lo segon; y altra que comunica directament ab lo salo despaig, separat del carrer per unes grans vidrieras y que correspon al primer de dits cosos…” La fàbrica va donar feina a més de docents treballadors. A poc a poc va anar creixent i comprant noves patents per la seva fabricació. El 1879, malgrat la demanda d’una empresa alemanya que l’acusava de plagi, va començar a elaborar motor de gas, i més tard, dinamos, motors per ascensor o bicicletes i on tothom coincideix que els seus productes estaven molt ben elaborats i el treball sobre ferro colat era molt superior que el dels altres productes que es trobaven al mercat en aquells moments. Els seus biògrafs destaquen, entre altres coses, que no va ser un inventor, va ser un gran constructor mecànic amb molta empenta i visió comercial. Però Escuder ha quedat vinculat a la història industrial del país no sols com a industrial, d’aquest personatge radica la redacció de la publicitat, especialment en la propaganda gràfica. Tot un visionari que va impactar en la gent de la seva època. No és d’estranyar que patentés lemes com aquest:

“Consumiendo los géneros del país no habrá pisos para alquilar ni fábrica sin trabajar”.

Va ser hàbil a l’anunciar i vendre la màquina de cosir Aurora, com un complement econòmic que podria fer aportar a les dones amb el seu treball, uns calerons a la família, sense haver-se de desplaçar a les fàbriques. No hem d’oblidar que va inventar el fet de poder pagar-la a terminis i que es venia a preus molt econòmics. Això no era tot, amb la finalitat de millorar les vendes, va sortir durant les festes de la Mercè, de 1872, anunciant els seus productes amb un gran bombo, de dos metres de diàmetre, a sobre d’un carro, fent un soroll estrepitós. No cal dir que al mig del bombo hi havia el dibuix de la màquina de cosir Aurora. El 1881 va idear una  cascada il·luminada, col·locada a la plaça d’Antonio López, vers el mar, de deu metres d’alçada, que anunciava tots els seus productes. Aquest espectacle va ser un gran impacte per a la ciutat, que vivia amb sorpresa les seves ocurrències. Però el més destacat estava per arribar. En un petit escrit de la re vista La Esquella de la Torratxa, el gener de 1879, trobem la següent notícia:

Los fabricants de màquines de cosir son l’àliga en matèria de anuncis. Tothom recorda la cavalcada del dia de Reys que l’Escuder va fer lo que mai ningú havia fet a Barcelona. La cosa va durar una tarda no més. Però ¡quina impressió! Sobretot per la quitxalleta i pels pares de família.

Així, Miquel Escuder no només havia fet créixer la primera petita indústria de màquines de cosir, a la Barceloneta, sinó que en el seu afany de promoció potser estem davant del pioner de cavalcades de reis de la ciutat de Barcelona. A finals del segle XIX, la seva indústria va entrar en decadència i no va sobreviure a la competència de les multinacionals , com la Singer, que entraren fort dins del país. De fet, la Singer havia patentat l’agulla de la màquina de cosir i aquí, el nostre personatge, ja no va poder fer res. Un cop traspassat el negoci, el 1902 als seus fills, en el seu lloc, anys més tard, es construiria la fàbrica de farines l’Anita, més coneguda com “La Farinera”. Morí a Barcelona el 1908 i esperem que algú segueixi recordant aquest emprenedor tan original i visionari.

L’AURORA D’ESCUDER
La primera màquina de cosir espanyola

Les màquines de cosir van començar a conèixer-se a Espanya a mitjans del segle XIX. Inicialment totes s’importaven d’Europa i sobretot d’Estats Units. D’allí procedia la marca Singer, que ràpidament van copar el mercat.

Es venien en els tallers de confecció però també a les cases. Aquí el seu ús no era només domèstic. Moltes mares treballaven per encàrrec des de casa traient-se així un interessant sobresou per a contribuir a l’economia familiar. L’Aurora d’Escuder va ser la primera màquina de cosir de fabricació espanyola. Era l’any 1862 i per a la seva creació Miguel Escuder va seguir el model de l’americana Wheeler-Wilson.

També pot interesarte

Més articles

Cánovas 1929

Homenatge a tota una història Alfons Cánovas Lapuente (4 -11-1917) comença a aprendre l’ofici de

un referente

Un referent

Estem en temporada alta de líders -o pseudolíders- d’allò més variats. Se’ns presenten en forma