L’origen de l’actual bandera de la Barceloneta: d’un somni infantil a la identitat d’un barri

Amb l’arribada de la Festa Major, els carrers de la Barceloneta es tornen a omplir de colors, música i, sobretot, de veïnatge. És en aquestes dates quan cobra més sentit que mai recordar d’on venen els nostres símbols. Cal posar llum a la història real de la bandera actual del barri: un projecte fruit de la recerca, la col·laboració veïnal i, molt especialment, de la imaginació dels nostres infants.

 

El diagnòstic dels més joves: «Volem decorar tot el barri en Festa Major»

L’origen de la bandera actual es remunta a l’any 2014. En aquell moment, el Taller d’Història i la CB 1761 vam posar en marxa un projecte de memòria històrica amb les escoles del barri, concretament amb infants de 10 anys. L’objectiu era contraposar tres generacions: com vivien la Festa Major els seus avis, com la recordaven els seus pares i com la vivien ells.

La conclusió dels nens i nenes va ser demolidora: la seva Festa Major els semblava poc florida. Trobaven a faltar carrers engalanats (ara encara pitjor, només en  queden dos), decoració i aquell ambient festiu que transmetien els records dels seus predecessors.

Recollint aquesta preocupació, des del Taller d’Història de la Barceloneta vam traslladar el neguit a l’Associació de Veïns (AAVV) i a la Comissió de Festa Major. Després de moltes converses, vam trobar la solució idònia: crear una bandera renovada, amb un escut del barri, perquè tothom la pogués penjar al balcó per Sant Miquel.

Per dissenyar el nou escut, primer vam estudiar les diferents versions de blasons que la Barceloneta havia tingut al llarg de la seva història. Aquest treball ens va permetre conèixer com havia evolucionat la seva representació i quins elements s’havien mantingut amb el pas del temps.

Alguns dels escuts més antics es conservaven en mal estat i eren tan poc visibles que costava distingir-ne els detalls. En canvi, altres havien estat dibuixats per diferents il·lustradors, que hi incorporaven elements característics com l’escut de la ciutat de Barcelona, les ones del mar o motius relacionats amb la vida marinera del barri.

Entre les primeres propostes destaquen les dels anys cinquanta, coincidint amb la commemoració de l’aniversari de la fundació de la Barceloneta. D’aquesta època sobresurt el magnífic escut que apareix al cartell d’Emili Ferrer, un dels grans il·lustradors del barri. Més endavant, als anys noranta, Paco López Tey també va crear una versió de bandera, adaptada a la sensibilitat gràfica del moment.

Finalment, l’any 2014 es va decidir una proposta que modernitzava la imatge de l’escut, conservat a l’Associació de Veïns de la Barceloneta. El nou disseny presentava una composició més clara, facilitava la identificació dels seus elements i incorporava una renovació dels colors que reforçava la identitat de la Barceloneta.

Canviar un escut, però, no és una tasca que es pugui fer a la lleugera. Cal respectar les normes del blasonament, el conjunt de regles heràldiques que estableixen les formes, els colors i els símbols que poden formar part d’un escut, així com el seu significat.

El disseny final es va concebre mantenint el simbolisme de la versió conservada a l’AAVV Barceloneta amb nombroses referències a la història i la identitat del barri:

  • La forma rodona. Tradicionalment reservada als escuts femenins, es va mantenir deliberadament com un homenatge al paper de les dones en la història de la Barceloneta.
  • El timbre. L’escut és coronat per una corona de poble —una circumferència de metall daurat amb vuit puntes de fulles d’acant, de les quals se’n veuen cinc. Tot i que inicialment es va plantejar eliminar-la per modernitzar el conjunt, després d’un intens debat es va decidir mantenir-la, tal com correspon als municipis i nuclis històrics.
  • Els colors. El blau simbolitza el mar que ha donat vida al barri, mentre que el groc més viu ara representa el sol mediterrani.
  • L’escut interior. Dividit en quatre quarters, amb el mar fent divisió, reuneix els principals símbols de la identitat nacional i local: les quatre barres de Catalunya i la creu de Barcelona conviuen amb dos elements emblemàtics de la Barceloneta, vam afegir que el far ja era la forma de la Torre del Rellotge, testimoni dels orígens del port, i la tradicional barca de pescadors, representació tradicional en les banderes del passat mariner del barri.
  • L’origen i una picada d’ullet. Al voltant de la circumferència es pot llegir la inscripció fundacional: « 3 * febrer *1753* Barceloneta», que recorda la data de naixement del barri. A més, si s’observa amb atenció la zona de la barca, s’hi amaga un petit detall: les sigles R.P. (Liberae Res Publicae), una discreta picada d’ullet a aquest sentiment de territori lliure dels que encara diem anem a Barcelona, incorporada en aquesta versió del 2014.

 

Un cop definit el disseny, un especialista en arts gràfiques del barri va renderitzar l’imatge creant els colors adients de blau i groc al pantone contemporani fins a arribar al resultat final.

 

Un èxit col·lectiu i aclaparador

La Comissió de Festa Major va fer el salt al buit finançant una tirada molt llarga per poder oferir les banderes a un preu simbòlic. Al principi, el temor a fracassar i a «menjar-nos» l’estoc era present.

La resposta del barri, però, va ser immediata i desbordant. Tan bon punt els veïns van veure la bandera, els balcons es van començar a tenyir de blau i groc i encara no era Sant Miquel!. Es van exhaurir de seguida i es va haver de fer noves tirades d’urgència. Una bogeria que va transcendir més enllà dels dies de festa: avui, la bandera llueix als carrers durant tot l’any.

Darrere d’aquest símbol hi ha un estudi rigorós sobre els símbols del passat, hores de voluntariat i el finançament comunitari. Però, per sobre de tot, la idea original va ser dels nens i nenes de la Barceloneta. Ningú es pot apropiar de la seva autoria, perquè nosaltres només vam ser les mans que van fer realitat el somni dels nostres infants: tornar a veure els balcons decorats amb les banderes de la Barceloneta i donar vida i orgull al nostre barri. I es va aconseguir. Bona Festa Major a tothom!

Més articles

Escoles del barri

De l’alfabetització a la formació més qualificada Segle XVIII: altíssim analfabetisme En aquells temps, la