Platjeta
És Diumenge, el barri resplendeix d’alegria. La música inunda els carrers
Els tallers Nuevo Vulcano
- #6/2023, Història
Els Talleres Nuevo Vulcano, una de les fàbriques més importants de la nostra barriada, junt amb la Maquinista Terrestre i Marítima, va ser la primera fàbrica en dedicar-se a la construcció de màquines de vapor.
La història, de més d’un segle, veurà reflectits tots els esdeveniments tant socials com econòmics, que es van produir entre els segles XIX i XX. Els Talleres Nuevo Vulcano, a partir d’ara TNV, va ser fundada, l’any 1833, per Joan Reynals, empresari nascut a Calella, amb el nom de Compañía Catalana de Vapores, la primera empresa de vapors marítim, que tenia com a socis la família Villavecchia, els Fontanellas i els Bacardí. La Compañía Catalana de Vapores, al mateix any de ser fundada, va demanar una concessió al Moll de Llevant per instal·lar-hi un taller de reparació i caldereria, que el capità General de Catalunya li atorgà l’any 1834. Seria en aquestes instal·lacions, situades al Moll Nou del Port, on es construirien dues naus allargades ubicades al llarg del carrer de moll. Serà en aquestes instal·lacions on també, es construiria el primer vaixell de vapor espanyol, de nom Delfin, l’any 1834, que farà la ruta Barcelona-Mallorca.
Per diferents circumstàncies, l’empresa Compañía Catalana de Vapores va ser liquidada l’any 1841 i transformada en la societat Navegación e Industria, amb la finalitat de diversificar els objectius i ampliar el capital social. Per aconseguir-ho va posar en explotació algunes possessions carbonífera i va adquirir els Talleres Nuevo Vulcano, amb seu al carrer Alegria 69-71, una antiga foneria que feia calderes i que disposava d’una superfície de més de 2.000 m². Amb aquesta adquisició, la fàbrica va quedar completa amb dues empreses, una els TNV que es dedicarien més a la construcció i reparació de vaixells, mantenint la seva independència i la Navegacion e Industria, més destinada al transport. Per ajudar a posar en marxa la seva activitat, es van construir dos dics, un de sec i un altre de flotant, destinats a la reparació, el manteniment i la construcció de vaixells.
Treballar pel Ministeri de Marina
L’any 1846 va rebre el primer encàrrec d’importància: la substitució de les calderes, les xemeneies i la reparació de les carboneres, del vaixell de l’Armada, el Piles. Per la magnitud de l’encàrrec, es va decidir fer un contracte, en exclusiva, amb l’Administració. Posteriorment, la fàbrica va passar a treballar per al Ministeri de Marina.
Tot el que quedava d’aquell segle, TNV, aniria trampejant les diverses crisis econòmiques i les successives guerres carlistes, patint, directament, els esdeveniments i la davallada de la producció naval. En moments baixos, tornava a dedicar-se a les màquines de vapor, sobretot, produint, per a la indústria cotonera, en els inicis de la mecanització de les fàbriques. El 1861 li arribarà un encàrrec per construir quatre grues giratòries destinades al Port de Barcelona, per a la realització dels treballs de construcció dels dics est i oest. L’any 1870, amb la venda de dues-centes màquines de vapor, augmentà la plantilla en dos-cent obrers.
Els fanals del Passeig de Gràcia
Com a foneria va elaborar la tanca de ferro de la Ciutadella, l’any 1876, amb un Antoni Gaudí molt jove, que treballava per a l’arquitecte Fontserè. L’any 1906, fabricaria els fanals del Passeig de Gràcia dissenyats per l’arquitecte Pere Falquès i Urpí, els quals es poden veure les marques del logotip de TNV, i l’any 1907 faria la coberta de la nau de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover de Terrassa situada a la rambla d’Egara.
Cal destacar, que les tres famílies impulsores de la primera fàbrica, els Bacardí, els Fontanella i els Villavecchia, van continuar tenint pes durant anys, i també, que el 1916, dels deu consellers, cinc eren dones: Amalia de Mora, Florentina Santamaría, Concepción de Bacardí, Rosa Ricart i Josefa Linati, algunes d’elles descendent d’aquestes famílies. Seria juntament el 1916 que es crearia la Compañía Transmediterránea amb un capital de cent milions de pessetes. Els fundadors, els naviliers valencians Juan José Dómine i Vicente Ferrer Peset i els catalans Joaquin Maria Tintoré i Enrique Garcia Corrons de Navegació Industrial.
Unió Naval de Levante
L’any 1923, TNV, va continuar vinculada al sector naval, es va separar de la Transmediterránea i va crear la Unió Naval de Levante que integraria els Talleres Nuevo Vulcano, Astilleros y Talleres Gómez de Valencia i Astilleros de Tarragona creant, així, una gran empresa de construcció naval amb centres a València, Tarragona i Barcelona.
L’any 1924 es desencadenà un incendi que va destruir bona part de la factoria. El foc es va iniciar a la mitjanit a la zona de fusteria i es va propagar ràpidament. Alfons XIII, que estava en la Real Golf Club de Pedralbes, s’hi va personar, acompanyat pel general Primo de Rivera, per visitar els danys ocasionats per l’incendi i va prometre la construcció d’un nou taller. L’incendi va fer que les instal·lacions es remodelessin i es construí un edifici més interior, on avui en dia hi ha els tallers de reparació de grans iots.
Durant la Guerra Civil, les drassanes serien col·lectivitzades i el comitè de Direcció va passar a mans de sis delegats de la CNT i la UGT. Es van abandonar tots els treballs en curs i van passar a fabricar metralladores i camions de blindatge.
Objectiu de l’aviació enemiga
No fa falta dir que van ser un dels objectius principals de l’aviació italiana i alemanya. Dos van ser els bombardejos forts que van patir: el del dia 17 d’agost de 1937 per l’aviació italiana, i el del dia 23 de gener de 1939 per l’alemanya Legión Cóndor que va produir-hi diverses destrosses i alguns morts. Aquests danys van ser reparats, posteriorment, i es van construir noves instal·lacions, en l’època de la postguerra, durant la qual es va treballar moltes hores per drenar el port i treure els vaixells bombardejats que estaven sota les aigües i impedint les entrades al Port.
La reconversió industrial
A la dècada de 1980, amb més de 2.500 treballadors, la TNV, va presentar un expedient de suspensió de pagaments. Un any abans, la Comunitat Econòmica Europea va decidir amb la reconversió industrial reduir-ne la capacitat constructiva en un 30% i la plantilla en un 50%.
Amb els Jocs Olímpics del 1992 la ciutat s’obre a la mar i, entre altres obres, es remodela la zona portuària on se situava Tallers Nou Vulcà, apareixent una nova concessió a Marina Port Vell 92 (MB92).
També pot interesarte
La Barceloneta és el bressol de moltes iniciatives transformadores
Fotografía feta per ©Isaías Cruz Sense anar més lluny, l’any
A la Barceloneta, tot arriba per mar
Seria molt difícil trobar un escenari tan mariner com el
Més articles
El cementiri mai trobat
Al costat d’un contenidor de les escombraries em vaig trobar una maleta de la marca
Alex García Borau
Exjugador i Coordinador del futbol base del RCD Espanyol. Inicialment el motiu de l’entrevista era
Celebra el Nadal amb un lot de cultura
La panera de la garba, sorteig el 5 de gener a les 12h. Venen dies
Entenent les diferències entre COVID-19, grip i refredat
Què és un refredat? El refredat és una malaltia vírica que habitualment ens farà tenir tos,
