Establiments que portin dècades i generacions al barri
No fa tant temps, o potser sí que ja fa massa temps, els veïns compraven tot, o gairebé tot, al barri i només havien d’ “anar a Barcelona” en puntuals ocasions a fer alguna compra amb cotxe, amb el 45 o a peu Via Laietana amunt, “que a la Plaça Catalunya s’arriba en 20 minuts”. Se sortia a encarregar els Reis al Tall Anglès, Can Jorba o als basars de la Plaça Palau, a emplenar algun tràmit administratiu o a una “visita obligada” a Sancho d’Àvila. I poc més. La resta ho tenies tot a dos passos de casa.
Era el que ara diuen comerç de proximitat. Abans era un comerç tradicional familiar que passava de pares a fills a banda i banda del taulell: el del venedor i el dels clients. Això generava una dinàmica activitat econòmica local destinada a cobrir les necessitats locals. Una espècie d’autoconsum on els clients eren els propis veïns. Ens vestíem a les botigues del barri, fèiem la compra al mercat, anàvem tots al mateix metge, cridàvem al lampista del barri,… i així tot i tots.
Aquesta activitat comercial generava, al seu torn, una intensa activitat social.
Es feia vida de carrer i es coincidia als establiments. Es xerrava sense pressa mentre tocava el teu torn. Et posaves al dia de les novetats del teu interlocutor i sobretot de les de tercers.
Avui és molt diferent. Això ha desaparegut o -com a uns altres els agrada dir- “ha evolucionat” molt. Franquícies, multinacionals, comerç en línia, basars i botigues de persones de fora amb horaris eterns, que proliferen tant dins com fora del barri. Tot en el seu conjunt ha substituït en gran part aquest teixit comercial i alhora social tan propi d’una comunitat (barri poble) clarament delimitada, on la gent es coneixia i interrelacionava.
Millor? Pitjor? Sens dubte, diferent.
