El partit més sorprenent al camp del Barceloneta
Abans que les xarxes socials ens donessin la possibilitat de barallar-nos amb un “tuitero” de Nova York, amb qui discuties era amb els teus veïns. A la Barceloneta saltaven espurnes amb els del barri del costat, el Born. Igual que la publicitat de llavors deia que “Siempre hay un motivo para usar Nivea”, sempre hi havia algun motiu per a atonyinar a algú del Born. I sempre era un acte de justícia, perquè l’atonyinat li havia pegat abans a algun del barri. Les bandes van anar augmentant de grandària i van començar a portar la veu cantant els més violents. Les baralles, amb martells i navalles, es van posar perilloses.
La meva “garganta profunda”, tan profunda que no s’omple mai dels seitons amb gavardina de la Bodega Sergio ni de cerveses, m’explica que al Sopa l’havien envoltat vuit o deu del Born i li havien “trincat” la seva caçadora negra de cuir amb serrells a les mànigues. I de propina li havien donat un parell d’hòsties. Li van dir que a veure si tenien valor els de La Barceloneta d’anar l’endemà a buscar la “chupa”, que estarien esperant-los a la plaça de les Olles. Es va reunir una dotzena i, armats amb cadenes, navalles, claus angleses i martells, van anar a buscar als del Born. M’explicava el meu amic, entre seitó i cervesa, que se sabia que un dia hi hauria una desgràcia i aquesta tarda d’hivern tenia tots els números a la tómbola de la tragèdia.
Van arribar a la Plaça de les Olles i els del Born eren una altra dotzena més, i es va començar a escoltar el brunzit de les fulles de les navalles automàtiques que treien el tall. Els dos grups es van plantar cara a cara i el cap dels del Born va tirar la jaqueta del Sopa al terra, com si anessin a jugar al joc del mocador. Una parella de “pipiolos” que hi havia a la plaça petonejant-se, van aixecar el vol a la carrera.
Venia amb els de La Barceloneta un que li deien l’Anguila, d’esquifit que era. No era res de la brega, però era amic del Sopa i havia hagut de sumar-se. Va passar al davant i es va posar a dir:
-Si comencem a tirar-nos punyalades ens desgraciarem. Cal barallar-se, però podem aclarir això d’una altra manera: al camp de futbol. Qui guanyi es queda la “chupa negra”.
Va haver-hi un aldarull però els degué entrar una mica de seny al cap i van dir que sí els uns i els altres, però a veure qui anava a fer d’àrbitre. Un va proposar a un jove mossèn que feia d’ajudant a Santa Maria del Mar. Va acceptar de seguida, ja que era molt futboler, i va agafar un xiulet, perquè vestit de negre ja anava perfecte d’àrbitre. Van anar tots cap a l’antic camp de futbol de la Barceloneta, al final del final del Passeig Marítim. Era ja nit tancada quan van arribar i estava tot tan en silenci que només se sentien rodolar les onades. Al capellà van haver d’ajudar-lo entre tres a saltar la tanca. La il·luminació va ser la lluna, que aquesta nit estava ben plena.
Es va deixar la “chupa negra” del Sopa a la banqueta i van treure de mig del camp els del Born. Com es jugava a la penombra, va haver-hi alguna puntada de més i alguna amenaça de baralla, però el capellà es va imposar i el partit va arribar al descans amb 1-0 a favor dels de la Barceloneta, amb un cop de cap d’un que anomenaven el Tàpia. A la segona part va empatar el cap dels del Born. Mancant set minuts, un de la Barceloneta, que no se sap qui era de tan fosc que estava, va regatejar a tres defenses i al porter i es va ficar a la porteria amb la pilota. Quan el capellà va xiular el final, els del Born es van començar a queixar, que no els havien xiulat un penal, que volien la revenja o no valia.
Llavors van començar a sonar les sirenes de la policia. Van arrencar tots els jugadors a córrer cap a la tanca del fons i es van escapolir pel descampat del que havia estat el Somorrostro i la policia només va trobar al capellà resant.
Em diu el meu “garganta profunda” que al poc temps va deixar de ser capellà, es va juntar amb una taquillera del cinema Novetats i es va fer cantant, i que als concerts que donava als centres cívics sempre portava una “chupa” negra amb molts serrells.
