El Projecte Sostre, situat als baixos del carrer Pescadors número 44, acull les 365 nits de l’any a 6 veïns de la Barceloneta que viuen permanentment als carrers del barri i que per les seves condicions personals no poden utilitzar altres recursos existents.
Al Sostre som 50 veïnes i veïns que ens repartim el calendari per tal de comprometre’ns una nit al mes, en què obrim la porta verda, fem una estona de joc de dòmino o conversa, més tard sopar – preparat per veïnes amb tot l’amor – , una mica de televisió…i ells a dormir a una habitació, i nosaltres – 2 voluntaris cada nit – a una altra.
A les 7h del matí següent una educadora social ens pren el relleu, i amb ella els residents esmorzen, reben acompanyament personalitzat d’atenció psicològica i sanitària, regularitzen papers, i, si ho volen, fan activitats a Santa Lluïsa de Marillach durant el dia. Amb el temps, la relació que s’estableix al Sostre entre residents, voluntaris de sopars i de nit i educadora social, permet als primers estar en condicions per ser derivats a serveis socials més ben preparats. Cada vegada que un resident marxa, n’entra un altre, doncs malauradament la realitat del sensellarisme no deixa de créixer.
33 anys de Sostre
Impulsat pel propi veïnat del barri, sota l’aixopluc de la Parròquia de Sant Miquel del Port, Sostre fa 33 anys que sobreviu en condicions de fragilitat. La seva supervivència depèn de molts factors, econòmics i humans, però sobretot humans. Tot a Sostre segueix depenent de la bona voluntat de les veïnes i veïns de La Barceloneta, tal com va ser a l’inici del projecte.
El grau de fidelitat del voluntariat de Sostre és molt alt perquè el grau de plenitud personal que aporta és també molt alt, sobretot si el relacionem amb el mínim grau d’interferència que genera a la nostra vida quotidiana. És només una nit al mes per viure – acompanyats d’una altra voluntària – una realitat diferent en què aportem i rebem molt valor.
50 veïnes i veïns
Perquè sovint la vida ens arrossega sense obrir-nos espais per sortir del nostre ‘món petit’, i això ens genera dubtes sobre el sentit de tot plegat; és aleshores que obrir una petita escletxa – en forma de porta verda – per acollir i ser acollits a una altra realitat ens omple, ens allibera i ens clarifica.
Som cinquanta que celebrem sovint haver-nos conegut i relacionar-nos només des del vincle de la bona voluntat… i és aquest vincle el que sovint, massa acostumats a relacions individualistes i egocèntriques, ens guareix de les nostres pròpies soledats. Som cinquanta, però hauríem de ser més, doncs inevitablement algunes ens anem fent grans i cal que a Sostre hi entri nova energia. Animeu-vos-hi, totes i tots ho necessitem… i potser vosaltres també!
