Una feina ja no només d’homes

Queda lluny la idea que el món de l’Estiba estava reservat només als homes. Actualment a l’OEPB hi ha 101 dones en plantilla. Però la dada més reveladora seria que a la nova promoció ja arriben al 30%. Un percentatge que possiblement creixerà amb els anys.

Al contrari del que es podria insinuar, els llocs que exerceixen no són únicament administratius. A la nova promoció ja hi ha especialistes en maquinària, gruistes, entre d’altres. Cal destacar també que actualment ja n’hi ha dos exercint el càrrec de capatasses.

Sens dubte, els temps i la societat canvien i també en aquest sector històricament masculí es va acabant amb estereotips passats. L’accés a les dones s’accelera exponencialment a cada promoció.

Hi ha Plans d’Igualtat que faciliten aquesta incorporació a les diferents professions portuàries. Sent un sector on no hi ha barreres discriminatòries per gènere, ni en el desenvolupament de la professió, ni a l’hora d’accedir-hi.

Alhora, cada vegada més les joves tenen molt assumit que es tracta d’una professió que perfectament poden desenvolupar. Potser el hàndicap més gran és el de sempre: el desconeixement per manca d’informació del que és el món de l’Estiba.

Promocions en què s’han incorporat dones:

PROMOCIÓ                          DONES

1a promoció: any 1997         7

2a promoció: any 1999         8      

3a promoció: any 2002         5      

4a promoció: any 2004         23    

5a promoció: any 2022         36

6a promoció: any 2024         22

 

PATRICIA GALLARDO “PATRI”
44 anys. Des dels 19 a l’estiba

Com vas arribar a l’estiba?
Els meus 4 avis vivien a la Barceloneta i els meus pares van néixer allà. L’arrelament al mar i al sector marítim com a possibilitat laboral és tradició familiar. Quan es va obrir la convocatòria el 1999 estava treballant en un transitari marítim. Complia els requisits que demanaven: anglès escrit i parlat, informàtica, permís de conduir, batxillerat. Vaig anar fent els exàmens fins a arribar al final. 

Quines funcions exerceixes?
Soc confronta sobordista. Confronta (controlador de mercaderies). Valido la mercaderia físicament, controlant ⁠els precintes d’origen i col·locant els precintes en cada contenidor ple que toca terra. També verifico els plànols del vaixell per a indicar la ubicació de la càrrega al gruista. Comprovo l’estat de la mercaderia i comptabilitzo la producció durant l’operativa i les seves incidències. 
I les funcions com a sobordista són classificar i situar la mercaderia a l’esplanada durant la descàrrega, comunicant-se amb els mitjans mecànics per a poder fer aquesta tasca. Alhora, envio la càrrega a vaixell mitjançant vancarrista, amb plànols del vaixell per a estibar correctament la mercaderia. El sobordista pot estar a peu de vaixell, en esplanada, així com en torres de control. 

Què opines de la presència de la dona en un sector tradicionalment masculí?
La meva promoció complim ara 25 anys. Quan jo vaig entrar ja hi havia 7 dones d’una primera promoció anterior. Amb aquesta entrada s’ha doblat el nombre de dones, cosa que m’alegra profundament. Han trencat un sostre de vidre més: elles són pioneres a portar màquines, a pujar a bord. Aquesta generació ha consolidat la igualtat al Port. 

Ni dones, ni homes. Tots companys
Des del primer minut els veterans ens van fer sentir com un company més, creient totalment en el nostre treball. Sense ells, no estaríem on estem. A Aixa, Suc, Puig, Pantera, Tinín, Quimet, Taranto, i molts d’altres, gràcies! D’ells vam aprendre a acollir i fer costat a les noves i nous companys que s’incorporen. Entre altres, Nerea, Mariam, Meri, Tània, Anna Maria, Sandra, Clàudia, Amanda, Andrea, Paula, Estibaliz, Carmen, Brenda, Mireia, Marina, Ramona, Ari, Vane, Eli,… 
Totes o cap … ENDAVANT…..

 

DANAE DÍAZ PAREJA
28 anys. Gruista

Això teu és tradició familiar.
El meu avi era estibador, també el meu pare i ara la meva germana, jo i pròximament el meu altre germà. La tradició familiar és clara. 

A casa gairebé el cas estrany hauria estat que no volguessis treballar al port…
Els tres germans l’hem viscut des de molt petitons. No em plantejava un altre treball. Jo, abans que sortís la convocatòria, ja treballava a través d’ETT buidant contenidors i movent cotxes. Des del 2022 vaig ingresar a Estibarna en el Grup 0.

El teu somni era pujar a la grua.
Des de sempre a mi m’interessaven les màquines. Tenia clar que volia ser gruista des del primer dia. Ara que les dones poden “tocar” màquines, vaig comunicar el meu interès i afortunadament em van seleccionar per a fer el curs de gruista. La formació té dues fases, primer aprendre a moure els contenidors en esplanada i després ja carregar-los al vaixell.

Pionera en aquesta labor.
Pionera en això com ho van ser altres companyes d’anteriors generacions en altres funcions. Que una dona sigui gruista o capatàs no ha de ser una cosa extraordinària sinó una cosa normal, sense més. I aquesta normalitat i acceptació està molt present en el col·lectiu. La de la grua és Danae o Pepito o Juanito, és el mateix. 

El gruista és un lloc clau de màxima responsabilitat i pressió.
Pressió en tenim tots. El que és cert és que el teu treball marca el ritme de la resta de l’equip. Has de produir (moure i carregar) al major ritme possible.

Més articles