Més de 40 anys de xarxaire
Eliseo Vicente Albiol, "Lise" (1965)
Aprenent de l´Avi Tonet.
Natural de la Barceloneta, net de l´Avi Tonet, que li va ensenyar a apedaçar les xarxes de la barca de la família, la Maireta II, quan va complir els 16 anys. Així es va guanyar “les primeres pesse- tes per a les meves despeses” mentre aprenia amb el millor mestre els se- crets de l’ofici. Després van arribar tam- bé les xarxes de la Virgen del Amparo II, de la família Caparrós. Fins que el 1990 mor l´Avi Tonet i Lise assumeix el treba- ll amb l’ajuda d’un ajudant tambéde la família d’en Tomás.
El Treball de xarxaire és un art.
Des d’apedaçar una xarxa trencada a armar-les i fins i tot a dissenyar-les des de zero. “Som com un sastre que po- gués reparar amb lupa les fibres d’un vestit si s’esquincés”, compara Eliseo, i com un modista o patronista que projecta les arts a la mesura de cada barca, condicionada per la seva potència, el tipus de pesca o fins i tot per les pre- ferències de cada patró.
El de xarxaire, també denominat a vegades armador, és un treball totalment artesanal. Un art d’aproximadament 90 metres de longitud triguen 2 persones unes 3 setmanes a confeccionar-lo, uti- litzant només agulla i navalla.
Els temps canvien.
Però la professió està “en perill d’extinció. As anys 80 i 90 la flota era de més de 40 vaixells només d’arrossegament i per a ells treballaven 7 o 8 xarxaires. Avui som 2”. Eren uns altres temps al Moll del Rellotge i en la majoria de confraries de pesca. Fa temps que la figura de l’aprenent no existeix i ens trobem en un sector al qual li ho estan posant massa difícil.
“Érem com una gran família. Els dissabtes els pescadors aprofitaven per a fer les seves tasques deterra (netejar motor, pintar, etc) i nosaltres ens deixàvem treball a propòsit com a excusa per a baixar al moll perquè sabíem que el matí acabava amb un esmorzar i hores de sobretaula i conya”. Ens rememora Lise amb una certa nostàlgia
“SOM COM UN SASTRE QUE POGUÉS REPARAR AMB LUPA LES FIBRES D’UN VESTIT SI S’ESQUINCÉS”
Patró amb especificacions tècniques per a la fabricació d’un art. Indicant: longitud de cada part de l’art, dimensions i gruix de malla, nombre de passades, materials, tipus de trena i de tall.
Parts de la xarxa.
La xarxa d’arrossegament és una xarxa en for- ma d’embut que rastreja el fons marí remolcada per una embarcació. Les dues ales de la xarxa estan unides al vaixell per dos cables metàl·lics; cada ala compta, generalment, amb una “porta” metàl·lica que manté la boca de la xarxa oberta. La part superior de la boca de la xarxa compta amb flotadors, mentre que la part inferior està dotada de pesos, de manera que es llisqui en- ganxada al fons. Les grandàries de malla de cada part de la xarxa estan regulades.
-Uves o tissores: les parts que separen el suro del plom.
-Rellingues: el suro és la trena superior de l’art i el plom la rellinga inferior. Abans se’ls posaven plom i suros perquè s’assentessin i suressin. Ara s’usen flotadors de plàstic i cadenes.
-Banda: xarxa que va des d’on acaben les ves fins a la boca del suro.
-Teulada o cel: el sostre de la xarxa que va des de la boca del suro fins a la perpendicular de la boca del plom. És la part de l’art on només hi ha xarxa per dalt perquè els peixos no fugin cap amunt
