Esportivament parlant, la Barceloneta sempre ha estat relacionada amb esports nàutics i, diguem, “de piscina”: natació i waterpolo. Però curiosament molt a la vora de la mar, des de principis del segle XX va créixer una notable i interessant tradició futbolística.
Clubs pioners, especialment encara que no exclusivament, el ja centenari F.C. Barceloneta (1918). Jugadors, presidents i entrenadors ja mítics i una afició que s’identificava amb aquest futbol de barri.
Club de Futbol Barceloneta
Encara que des del 1918 ja competia, no es va constituir oficialment fins a 1930. Concretament el 2 de maig de 1930 a la què seria la seva seu: el bar del Passeig Nacional 21.Curiosament es denomina inicialment Foot-Ball Club Barceloneta, i no Futbol. Als seus inicis va participar en competicions d’àmbit comarcal. El seu primer president va ser Ramón López Izquierda.
El Club va parar durant la Guerra Civil, reprenent la seva activitat després de la contesa. Segons consta en els seus primers estatuts (any 1940) es va constituir com a societat esportiva amb l’objectiu de “potenciar el futbol i també altres esports com els escacs, la natació, l’excursionisme, etc.”
Després de la Guerra Civil va debutar a segona categoria la temporada 1940- 41, on va jugar fins a l’any 1953.
L’any 1948 ja comptava amb gairebé 300 socis, inclosos alguna dona, dada curiosa en aquesta època.
El 1977 va ser refundat amb la fusió de diversos clubs del barri: l’Atlàntic Marítim, el Sant Carles, el Centre Esportiu Barceloneta i la Penya Barcelonina.
Va debutar la temporada 1977-78 al lloc que ocupava l’Atlàntic Marítim, en categoria preferent. Des de llavors ha alternat diferents categories territorials i s’ha proclamat campió de grup els anys 1990, 1994 i 2010. Destaquen les cinc temporades que va jugar a primera catalana, entre el 1994 i el 1999.
Entre altres gestes, cal destacar la seva reeixida participació a la Copa Catalunya del 1994, en la qual va derrotar a clubs com l’Europa, el Sant Andreu o el Lleida, que militava a 2a A.
També cal recordar les seves dues finals en el Torneig d´Històrics del Futbol Català: la del 1996, Horta– Barceloneta, 2-2 i va perdre en la tanda de penals 4-3; i la del 2000, Júpiter- Barceloneta, 1- 1, derrota 5-3 també a la tanta penals.
Recordats van ser també els ascensos a Preferent de les temporades 2006-07 amb els Manolos (Murciano i Romero) com a tàndem d’entrenadors. Aquest play-off d’ascens es va perdre contra el Mollet però es va ascendir igualment per renúncia del Figueres. També inoblidable va ser de nou l’ascens a Preferent Preferent de la temporada 2010-11, amb Manel Romeno d’entrenador.
Sempre, amb l’incondicional suport de l’animada, i a vegades visceral, afició de la Penya Els Mariners.
Camps
1r Camp d’Esports O.D. Gas. Situat al costat del Torí.
2n Provisional al principi Pg Marítim mentre construïen el nou.
3r Camp al final del Pg Marítim. Inaugurat pel Regidor de l’Ajuntament i veí del barri Sr. Alfons Cánovas, el 3 d’octubre de 1971. Va desaparèixer amb les obres preolímpiques.
4t Parc Catalana Litoral. Situat on està l’actual Parc de Recerca Biomèdica (PRBB). Instal·lació provisional de 1988 a la inauguració del camp actual.
5è Municipal Parc de la Catalana. Inaugurat en 1994 per l’alcalde de Barcelona
- Pascual Maragall, amb Agapito Soler Lozano com a president. L’acte el va beneir el recordat Mossèn Pau Caldés i va comptar amb la presència del soci núm. 1 Fernando García Vallduví. L’acte va acabar amb un partit entre el RCD Español i l’FC Barceloneta, amb victòria per 4 a 3 dels periquitos.
Futbolers
Com en tot club són moltíssims els noms a destacar. Jugadors, entrenadors, presidents,… aquests aquí enumerats representen a tots els que han jugat, entrenat o gestionat el futbol en al Barceloneta durant els seus més de 100 anys de vida.
– Agapito Soler. Jugador i President de 1988 al 2002.
– José Rafael Fernández “el Nen”.
– Els Manolos: Manolo Murciano i Manel Romero, entrenadors i coordinadors.
– Diego “Sintes”. Va jugar al Mallorca.
– Alex García Borau, va jugar en 1a en el RCD Español (anys 80).
– José Ramón López “Lico”. FC Barcelona.
– Jordi Gallardo. Entrenador.
– Serrano. Entrenador.
– Rafael Arumí Cebrián. Porter. Barcelona Atlétic. (anys 60).
– Fidel. Porter.RCD Español (anys 60).
– Victor Cánovas “Vitico”. Jugador i entrenador.
– Carlos Escribano i Emeterio. Barcelona Atletic (anys 70).
Altres clubs del barri
El primer a destacar és el Club Esportiu Atlàntic Marítim, actiu de 1928 a 1977. El 1947 va néixer en el barri la Penya Barcelonista Barceloneta i el Sant Carles. Aquests clubs van mantenir forta rivalitat al barri durant vint-i-cinc anys I finalment, van decidir, fusionar-se sota el nom de Club de Futbol Barceloneta.
El Futbol Unió Barcelonina, també va ser un equip que va competir de la temporada 1928-29 a la 1948-49. Al desembre del 1948 es va fusionar amb el Club Tritó i va passar a denominar-se Unió Esportiva de la Barceloneta.
Altres equips a recordar van ser l’Unió Esportiva Dòria, el La Forja o el Club Esportiu Barceloneta, que va jugar de 1952-53 a 1985-86.
Un esperançador futur
Present en totes les categories a nivell masculí i amb l’objectiu a mitjà termini de tenir, mínim, un femení en cadascuna d’elles, el CF Barceloneta, compta amb aproximadament 380 fitxes.
Categories:
Escola: 4 i 5 anys, mixt.
Masculí: prebenjamí (2), benjamí (2), aleví (3), infantil (2), cadet (3), juvenil (3), amateur, 1r equip en 2a catalana).
Femení: infantil, cadet-juvenil, amateur, 1r equip.
Amb l’objectiu a mitjà termini de tenir, mínim, un femení en totes les categories.
Nerea Díaz Pareja, Presidenta
“Capaços de compatibilitzar el creixement esportiu amb el social”
La presidenta més jove del futbol català va estudiar educació infantil. Des de fa dues temporades que va accedir al càrrec després de ser 8 anys secretària, combina el seu treball d’estibadora al Port amb la presidència del club.
La seva formació acadèmica la serveix per a tractar amb els jugadors i jugadores dels diferents equips del Club, així com les seves famílies, d’una manera, diguem, vocacional. “Tots tenen el meu telèfon i saben que trucar-me per a qualsevol consulta”, assegura.
La seva manera de concebre el Club és compartida pels seus companys de Junta, coordinadors, entrenadors i, sobretot, pel seu vicepresident i principal valedor, Carlos Arena.
Per a ells, el Club ha de ser capaç de compatibilitzar els objectius esportius amb una sèrie de principis de caràcter social i formatius. “Intentar que els diferents equips es mantinguin o ascendeixin en les seves respectives categories no està renyit amb ser un club que prioritzi la formació. Fins i tot l’acolliment dels més petits amb iniciatives com el Jardinet,espai on els petits juguen quan no estan entrenant, evitant així que siguin al carrer”, assenyala Nerea.
Per a potenciar l’ingrés de nens i nenes, especialment del barri, el Club gestiona beques municipals. Són ajudes del Ajuntament que cobreixen fins al 90% de les quotes a les famílies del Districte.
