Inicialment el waterpolo es jugava al mar. Els seus practi- cants eren aficionats a la nata- ció i gent relacionada amb la mar: pescadors, mariners i habituals del port. En 1911 va arribar a la ciutat l’equip del Club de Niça, l’entrenador del qual, Paul Vasseur es va quedar una llarga temporada a Barcelona per a ensenyar part dels seus coneixements als jugadors locals. Vasseur és considerat el primer entrenador. Al 1912 es disputa el primer Campionat d’Espanya de waterpolo, proclamant-se campió l’equip del C.N. Barcelona, amb els jugadors: Marcel, Fabregat, Granicher, Rabé, Knotech, Cadrada i Aysa.

Els primers campionats d’Espanya els disputaven exclusivament equips catalans. En 1914 ja es va incorporar a la lliga un club no català: el CN Athlétic de Bilbao. A partir d’aquí, el waterpolo es va començar a estendre per altres zones, sorgint nous equips i organitzant-se tornejos. Però a Espanya el waterpolo neix i creix a la nostra platja de la Barceloneta. La primera selecció nacional va debutar en els Jocs d’Anvers (1920). Per a això va ser necessari fundar la Federació Espanyola de Natació Amateur. L’entrenador tant de l’equip de natació com de waterpolo era el suec Berglund.

Preparant la cita olímpica, els jugadors van coincidir amb la selecció americana i van veure per primera vegada nadar en estil crawl. Primera sorpresa!. El torneig els va aparellar amb l’experimentada selecció anglesa. Malgrat rebre una comprensible pallissa, el joc dels anglesos els va deixar fascinats Això va motivar la necessitat de crear un equip competitiu capaç de competir contra la resta de paï- sos. Això impulsaria la construcció de la piscina del C.N. Barcelona en 1922, i posteriorment la piscina de Montjuich en 1929. Aquestes piscines van ser claus per al progrés del waterpolo, organitzant nous esdeveniments i partits, no sols a nivell nacional sinó també amb equips internacionals. No obstant això en 1928, a pesar que durant aquesta època es va intentar impulsar el waterpolo, el Comitè Olímpic Espanyol va decidir no enviar a l’equip nacional per falta de pressupost, per la qual cosa va ser el C.N. Barcelona el que va finançar el viatge de l’equip espanyol a la cita olímpica.