Hi ha moltes teories sobre l’origen de les tapes. Uns diuen que eren porcions de menjar del dia anterior que, abans que es fessin dures i haver-les de llençar, es va decidir aprofitar-les regalant- les amb la consumició.
Uns altres li atorguen un origen més funcional, assegurant que eren les llesques de pernil o formatge que s’utilitzaven per a cobrir les begudes per a evitar així que insectes i pols hi caiguessin dins. D’aquí el nom de tapes.
La tapa és un aperitiu que se serveix en la majoria dels bars o restaurants acompanyant a la beguda. En alguns, cada vegada menys, encara es manté la tradició de regalar la tapa amb la beguda. La pràctica de recórrer diferents locals a menjar tapes se’n diu “tapeo”, o anar de tapes. I si hi ha un barri a Barcelona on gaudir d’una extensa i variada oferta per a “tapejar”, aquest és la Barceloneta.
Tapes pròpies.
No podem deixar de destacar algunes de les tapes més típiques que van ser creades a les cuines del barri. Són tapes Made in Barceloneta.
La més famosa és la Bomba. Una bola de patata bullida arrebossada farcida de carn picada, acompanyada d’allioli i salsa picant. Al barri se celebra anualment la Ruta de la Bomba, esdeveniment en el qual cada local participant prepara la seva pròpia versió.
No només la bomba és genuïnament Barceloneta. Entre altres tapes singulars, la Barreixa, l’espina d’anxova fregida o les Gavardines, difícilment en trobaràs per altres bars.
Barri pescador
A la gastronomia marinera del tenen un especial protagonisme les tapes de peix i marisc, cuinats i presentats de diferents maneres. El seu origen moltes vegades era domèstic i, com passa amb les croquetes, era difícil trobar uns seitons a la vinagreta o unes anxoves millors “que les que fa la meva mare”.
Els de tota la vida
Si volguéssim esmentar tots els locals on degustar unes bones tapes, ens deixaríem algun, però si volem enumerar als més històrics, ja tots ells amb dècades de vida, serien:
- L’ELECTRICITAT: des de 1908.
- PIÑOL (abans Ca La Pepita): des de 1922.
- BODEGA JORDI: des de 1929.
- LA COVA FUMADA (abans Can Magí): des de 1944.
- CAN GANASSA: des de 1945.
- LA BOMBETA: des de 1946.
- LOKILLO (abans altres noms): des de 1945.
- JAI-CA: des de 1955.
- EL VASO DE ORO: des de 1962.
- EL MOLL DEL REBAIX (també conegut abans com Las Parras): amb més de 50 anys.
- ESTRAPERLO (abans Cal Papi o Bodega Peralo): des de 1970.
- CAL MARINER (abans Casa Ricardo i Can Mató): des de 1967.
- CAL CHUSCO (abans Bar Jordi i Bar Tani): des de 1969.
- SERGIO: des de 1975.
- LEO: des de 1982.
