‘SOM’, el pòdcast del Museu d’Història de Catalunya

Durant uns minuts, sentireu bategar la història amb el nou pòdcast SOM del Museu d’Història de Catalunya. Una proposta d’àudio digital i periòdica per donar a conèixer diferents períodes de la història catalana d’una forma divulgativa i didàctica. El programa se submergeix en alguns dels episodis clau de la història del país a través d’experiències de vida, de conflictes, de guerra, de repressió i exili, però també de progrés, d’idees, de valors i d’esforços col·lectius.

Cada mes podreu escoltar-ne un nou episodi des de les plataformes Ivoox, Spotify i Apple.

Com bé explica la Raquel Castellà, conservadora del Museu d’Història de Catalunya i coordinadora del pòdcast SOM, “durant uns minuts, sentireu bategar la història! El pòdcast del Museu és una aventura comunicativa amb la qual ens sumem en català a un dels productes avui en dia més populars en la difusió de continguts culturals a la xarxa i, també, vol contribuir a la dinamització i modernització de la comunicació i la difusió de la història a Catalunya. El museu ha de diversificar la seva estratègia comunicativa per arribar al màxim de públics possibles i aquest format sonor és molt vàlid per a la divulgació històrica i permet que el puguis escoltar quan vulguis i des del reproductor que prefereixis”.

 

Conèixer la nostra història de forma didàctica i entretinguda

SOM vol acostar la història a tota la ciutadania de diferents franges d’edat d’una manera entretinguda, alhora que posa en valor la riquesa del patrimoni històric del nostre país i dona a conèixer les activitats i els continguts del Museu, a més de la col·lecció i la tasca de la institució en la difusió i conservació del patrimoni català.

El nou programa del Museu d’Història de Catalunya realitzat amb un to didàctic i rigorós, recorre els principals períodes i fets de la mà de persones expertes, tot plegat amb episodis temàtics que tracten temes sovint desconeguts o poc coneguts, però molt interessants, com el tràfic d’esclaus a Catalunya o el paper que va tenir el poble jueu. Tot plegat, des d’un enfocament diferent de la història, amb un caràcter més antropològic on s’aprofundeix en aspectes més socials i culturals i que incorpora la perspectiva de gènere.

“Volem tractar episodis o conceptes històrics que no acostumen a sortir als grans llibres d’història; des d’un enfocament basat en la perspectiva social i de la vida quotidiana de la història, en definitiva, des d’una una concepció més social de la història, no tan estructural o clàssica”, aclareix la historiadora Raquel Castellà.

 

Més articles