De nedadora a directora. Ens han dit que des que “surts” de la piscina la teva trajectòria és apassionant.

Començo a nedar amb 4 anys amb el Sr. Paco del Liceu Palcam fins que ens donen una beca de natació als meus germans i a mi al CN Barceloneta. Tot i que no se’m donava malament la natació, vaig començar a combinar la natació amb el waterpolo perquè m’avorria, fins arribar a la Selecció Espanyola on vaig estar durant 5 anys. Del CN Barceloneta fitxo pel CE Mediterrani . Participo a Copes d’Europa, Europeus i Mundials, fins arribar al Campionat Mundial de Perth el 1998, “ my last trip ” i l’adéu a la meva etapa esportiva. A aquests nivells d’alta competició, el waterpolo femení requeria dedicació completa, però malauradament no teníem compensació econòmica. El nostre amor a l’art es va fer insostenible i moltes de la meva generació ho vam deixar.

Ja tenies clar què volies fer?

Només sabia que volia muntar una empresa que fos d’alguna cosa diferent i que volia marxar de Barcelona ja que aquí no m’atreia res a nivell empresarial, a part que m’encantava viatjar i necessitava un descans. Amb 24 anys, després d’acabar la carrera, acomiadar-me del waterpolo i deixar la meva feina, vaig acceptar anar-me’n a la Provença francesa per treballar per a una família adinerada en una vila que feien servir com “hobby farm ”. És a dir, que me’n vaig anar a cuidar cabres de luxe, gallines free range i gossos de raça. L’any i mig que vaig estar a les muntanyes va ser necessari per fer una parada a la meva vida i pensar, planejar i decidir el meu futur.

Que sospito no era tenir cura de cabres. Com entres al sector nàutic sense cap experiència prèvia?

Tot va començar quan vaig conèixer John, el meu exmarit i pare del meu fill, a Barcelona el 96. Ell va arribar en un iot privat, treballant de mariner, però jo no en tenia ni idea. Durant aquests 2 anys que vam estar vivint junts, vaig conèixer el sector del Yachting . Al 98 i després del Mundial de Perth, és quan vam decidir anar-nos-en a la Provença francesa. Allí ja entrem més en contacte amb el bressol del Yachting , molt popular a la Costa Blava.

Què t’atreia del món?

A banda de viatjar, et seré clara. Vaig veure que era on més diners es podien guanyar i estalviar en un espai curt de temps; els sous eren alts i totes les despeses estaven pagades. El meu objectiu principal era estalviar diners per, com he dit, muntar la meva pròpia empresa.

De què?

Encara no en tenia ni idea, però sabia que anava pel bon camí… Va ser l’any 2000 quan ens van contractar al nostre primer vaixell junts amb base al Sud de França. Després de gairebé 2 anys de treballar per a propietaris americans i navegar moltes milles, vam tornar a casa i vam trobar feina per a un armador espanyol amb el qual vam estar 5 anys. Després de tots aquests anys d’experiència a bord dels iots i veure de prop aquest món, és quan vam decidir crear el 2005 la nostra pròpia agència de iots a Barcelona J&B YACHT SERVICES.

Tot just un any després de fundar J&B, ens van contractar als quatre socis (el meu marit i les meves dues cunyades, Mónica i Clara) un grup internacional per portar la seva agència, YACHT HELP. I va ser ja el 2010, quan vam deixar aquest grup i vam muntar juntament amb els meus socis actuals EVOLUTION YACHTS.

Ja un altre nivell. Més responsabilitat, més funcions, més persones a càrrec teu.

Sens dubte. EVOLUTION YACHTS, empresa fundada el 2010 i dedicada a la consignació i serveis a iots privats a Espanya, té oficines a Palma de Mallorca, Eivissa i Barcelona, i avui som un equip de 59 persones.

Lideres un gran equip que ha de ser de Servei 24/7. Quina és la teva tasca?

Lidero l’equip de 21 persones de Barcelona. Les meves funcions principals són aconseguir nous clients, apagar focs i, sobretot, ensenyar/guiar, tan bonament em sigui possible, els caps de departaments a liderar els seus propis equips perquè l’empresa sigui una empresa multifuncional i no basada en una persona. És la única manera de créixer. Que els júniors vegin exemples a seguir als sèniors fa que aquesta empresa segueixi funcionant i creixent a bon ritme, prioritzant l’atenció al client 24/7. No importa com de gran es faci l’empresa, la meva gran obsessió és mai perdre el tracte personal amb el client.

Ens donen molt bones referències de vosaltres.

Quan vaig entrar en contacte amb el món del Yachting em vaig adonar que el secret era a l’excel·lència. És a dir, en aquest pas més que de vegades ens costa fer, però, que quan ho dónes, arribes on et proposes. No m’agrada la mandra i no crec a la sort. Crec a la feina i la persistència. Portem moltes hores a sobre de no menjar, plorar, patir… però també de gaudir, riure i estar satisfet per la feina ben feta.

Això em sona molt a la mentalitat d’esportista. A algú que sap què és entrenar i competir per després guanyar o perdre, però sempre donant-ho tot.

La meva funció avui no és res més que portar el meu equip a l’èxit, que és en certa manera allò que l’esport m’ha ensenyat. Durant el camí, intento que la meva gent gaudeixi… És la meva pregunta preferida als que entren nous: “ok, el procés ha estat estressant, dolorós i gairebé et dóna un yuyu , però has gaudit?”. Si la pregunta és sí, és que aquesta persona està feta per a aquesta feina perquè això és com un esport d’alta competició. És un repte constant i hi ha gent que ha nascut per això i n’hi ha d’altres que no. Fàcil.

Però aquí els partits duren més.

Hi ha imprevistos cada dia. 365 dies a l’any, 24/7. Rebem una mitjana de 800 emails al dia i cada departament gestiona les seves sol·licituds. Tinc 5 departaments. El tècnic, el de provisions, el de consergeria, el logístic i el de duanes. Si un dia no és un paquet encallat a Dubai , és el detergent Ariel que no ha arribat al vaixell o el beef que no és el que havia demanat el Xef o el cotxe VIP que no té els seients de pell blanca o el tripulant que ha perdut el seu passaport a Manila o la peça de motor que cal portar per avió privat a l’illa de Saint Marteen , etc , etc. EVO és un imprevist constant i, tal com ja he esmentat abans, aquí només hi pot treballar gent que està preparada per vèncer el repte i no el repte a ells. És a dir, que aquesta empresa no és apta per a cardíacs!

Què és el més estrany que us han demanat?

Paper higiènic de color negre que vam haver de noliejar en una caixa (i pagar com a passatger) en un vol a Palma de Mallorca urgent aquell mateix dia. Un cargol de 2mm de diàmetre que va haver de portar un dels meus treballadors per avió a una illa perduda al Carib. 40 peces de iogurt Danone que portem per avió i després cotxe privat a una illa remota a Grècia. Organitzar un grup flamenc que va actuar a bord i va agradar molt a un dels propietaris, perquè anessin a casa privada. Un servei de Xef Michelin a vora. Vols més exemples?

Tu que ho vius diàriament, les tripulacions coneixen el nostre barri o atraquen i passen de llarg?

Les tripulacions a Barcelona atraquen i es queden, normalment durant períodes mínims d’un mes. Els vaixells vénen aquí per fer les pretemporades d’hivern (Carib) i d’estiu (Mediterrània). És a dir, de setembre a desembre i d’abril a juny, que són els nostres mesos de feina més alts. Venen per refer-se i preparar-se per a la temporada que ve; el que fa que sigui una ciutat molt popular al nostre sector. Els encanta la ciutat i els encanta, és clar, la Barceloneta. Moltes vegades la gent, per desconeixement d’aquest món, identifiquen aquests vaixells només amb els propietaris, però els veritables protagonistes són els tripulants. Gent normal, de totes les nacionalitats, que ha triat fer carrera al món nàutic. Aquesta gent ve de totes les parts del món, es guanya bé la vida i ho tenen pràcticament tot pagat, ja que viuen a bord. Això vol dir que vénen disposats, a banda de fer la seva feina, a fer servir tots els serveis del barri, des del mercat, fins al perruquer, el club, el bar, el centre mèdic, la ferreteria, la platja , etc , etc. etc.

Les tripulacions porten cada any colorit i moltes ganes de gaudir de Barcelona. Són uns dels millors Ambaixadors que tenim viatjant pel món venent les excel·lències de la nostra gran ciutat. Nosaltres només ens hem d’encarregar de mantenir el nivell ben alt.

Sens dubte la Belén té fusta de líder i manté el seu passat competitiu. Ha de venir als gens. Els germans també es dediquen a liderar equips. Ells -seleccionador nacional de waterpolo David i entrenador d’equips campions Jesús- esportius, i ella empresarials.