Si llegeixes la pàgina 5 d’aquesta revista, nostra estimada Isa, historiadora i col·laboradora de capçalera, ens descobreix que l’aparició de la premsa diària allà pel s. XVIII va resoldre en gran manera una necessitat a vegades enutjosa i fins llavors de no fàcil solució: netejar-se el cul. S’entén que després de defecar, clar.
Curiosament, per a gaudir d’aquesta altra utilitat dels diaris o revistes no es requeria… ni saber llegir! Genial si tenim en compte els baixos índexs d’alfabetització de l’època.
Perquè avui, aquesta segona i sens dubte tan útil aplicació, no són capaces de cobrir la majoria de publicacions. Són tan digitals ells –online per als amics- que no endreçarien ni el culet d’un bebè. Potser el problema és que a l’estar “al núvol” calgui apuntar les posadores per a dalt si volem recuperar amb ells tan higiènica costum. També podria ser.
Bromes, o pseudobromes, a part. Seria molt demanar que ja que no serveixen per a netejar-nos l’anus, almenys servissin per a proporcionar-nos una informació el més veraç, seriosa, professional i el menys malintencionada possible? Evitant això que anomenen “fake news” i sobretot les intencionadament mitges veritats, que són encara més perilloses.
Des d’aquesta modesta publicació volem convidar-te a no creure a ulls clucs cap informació d’un mitjà que no sigui possible el seu posterior aprofitament per a posar-lo sobre el mojao, embolicar els calçots o, per què no, utilitzar-ho en la teva higiene més personal. Per a Essència Barceloneta seria un honor ser, després de la seva fullejada o fins i tot lectura, reutilitzats en algun d’aquests o similars usos.
Bon estiu.
