L’Escola del Mar
Referent de la renovació pedagògica
L’agost de 1921 s’inaugurava a la platja de Barceloneta l’Escola del Mar. Una escola molt especial, per molts motius.
Per què a la vorera del mar?
En aquella època, quasi el 90% dels nens de les escoles municipals patia algun problema de salut: tuberculosi, bronquitis, escròfula o anèmia, entre d’altres. Per millorar la salut d’aquests infants més vulnerables, l’Ajuntament va impulsar una sèrie de mesures, com organitzar colònies, crear escoles públiques a l’aire lliure, com l’Escola del Bosc, inaugurada el 1914 a Montjuïc, o posar en marxa el servei de banys de mar, dirigit pel pedagog Pere Vergés. On els nens passaven el dia a la platja fent exercicis, jocs i -molt important per la sovint situació econòmica familiar- esmorzant. Eren fills de
famílies obreres que no podien accedir a la platja i que sovint vivien en condicions higièniques molt precàries.
Educació i salut.
L’èxit del servei de banys de mar va portar en Pere Vergés a fundar un centre escolar a la mateixa platja. Així neix l’Escola del Mar, que permetia combinar la docència amb els banys, l’esport i els jocs a la sorra, que permetessin enfortir aquells infants malaltissos.
La construcció de l’Escola del Mar va ser obra de Josep Goday i es va ubicar a la Platja dels Pescadors de la Barceloneta, al final del carrer de la Concòrdia. Es tractava d’un edifici de fusta amb uns pilars de formigó armat que l’elevaven lleugerament de la sorra de la platja. La planta baixa era el parvulari i al menjador i al pis superior hi havia quatre aules i un auditori. Un edifici amb una immensa “aula exterior”: la platja, on es realitzaven la majoria d’activitats.
L’objectiu era la formació de ciutadans.
El 3 d’agost de 1921 l’alcalde de Barcelona, Antoni Martínez Domingo, i el president de la
Comissió de Cultura, Nicolau d’Olwer, van inaugurar oficialment l’Escola del Mar. L’activitat pròpiament docent no començaria fins al 26 de gener de 1922, però aquell estiu les instal·lacions ja van acollir el servei de banys de mar.
Al principi els alumnes eren nens amb problemes de salut procedents d’altres escoles de
la ciutat i sempre infants de famílies humils. Després, els veïns del barriodel barri van demanar poder portar ells també als seus fills.
L’Escola del Mar es va constituir com una institució pedagògica pública nascuda a iniciativa de l’Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, dirigida per Manuel Ainaud Sánchez. Inspirada en la renovació pedagògica de l’«Escola Moderna» impulsada per Ferrer i Guàrdia, i gràcies a Pere Vergés i Farrés, mestre i pedagog, impulsor d’un sistema pedagògic nou com va fer Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat o a Madrid Francisco Giner de los Rios amb la Institución Libre de Enseñanza. A principis
del segle XX va haver un renovació pedagogica amb pedagogs joves que volien impartir
sistemes nous d’ensenyament diferents als memorístics que practicava l’església, que era
la dominant en el terreny educatiu.
Gens convencional.
L’Escola del Mar va ser un referent de la renovació pedagògica. Era una escola mixta, sense llibres de text, ni exàmens, on no s’impartien les assignatures convencionals. A classe s’escoltava música clàssica, es jugava amb titelles, a escacs, es dibuixava o s’escrivien cròniques a la revista que els propis alumnes editaven: Garbí. A la platja, es prenien banys i es practicaven diversitat de jocs a l’aire lliure. Segons en Pere Vergés concebuda per crear els futurs ciutadans democràtics.
A l’inici del curs els alumnes es repartien en grups de tres colors (blau, blanc i verd), que
competien en les diferents activitats escolars. Els propis alumnes gestionaven la biblioteca o el servei meteorològic, entre d’altres. Cada grup escollia, democràticament, els seus responsables, i existia un Consell General amb capacitat de decisió sobre l’organització del centre. L’escola era una petita república governada pels seus alumnes.
Han cremat l’Escola!
7 de gener de 1938. Plena Guerra Civil. Una bomba incendiària llançada per l’aviació feixista italiana va impactar a l’Escola del Mar. L’atac no va provocar víctimes, però l’edifici de fusta va quedar arrasat pel foc i mai més es va tornar a aixecar en aquella ubicació.
L’Escola del Mar va continuar la seva activitat lluny de la platja. Primer a la casa Balaguer, un xalet ubicat als Jardins del Roserar de Montjuïc, i al 1948, quan les instal·lacions del Roserar havien quedat petites, l’Escola del Mar es va traslladar a l’antiga masia de Can Sors, a la muntanya del Guinardó, on ha continuat fins el dia d’avui.
Einstein a L'Escola del Mar.
El 22 de febrer de 1923 arriba amb tren a Barcelona Albert Einstein acompanyat per la seva segona esposa, Elsa, procedent d’una gira pel Japó i Palestina.
Einstein havia rebut el premi Nobel de Física l’any 1921 per les seves recerques. La seva fama i reconeixement internacional l’havia impulsat a realitzar nombrosos viatges pel món sempre convidat per col·legues científics. Segons la seva agenda oficial, el 27 de febrer, un dimarts, Einstein visita l’Escola de la Mar.
Protagonista cinematogràfica.
L’Escola del Mar va merèixer des dels seus inicis l’atenció dels pioners de cinema a Catalunya.
Ja al 1922 es van filmar dos documentals de l’Escola promoguts per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament. Des d’aleshores. Al llarg dels seus 100 anys d’història de la Barceloneta al Guinardó on continua, han estat diverses les filmacions. L’última per commemorar el Centenari és el documental de Francis Manzano Rojas “Blau, blanc,
verd” (2022). El documental es projectarà al barri el 14 de gener a les 18h al Centre Cívic de la Barceloneta, en una sessió organitzada per l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola.
