Reunits amb els germans Carmen (74 anys) i Paco Montes López (70), com expliquen, família de los “Caliente” de sobrenom; i amb José Montes Ribas (80).
Curiós que els dos homes van ser experts en temes de metal·lúrgia, als desapareguts Talleres Pons i al Vulcano.
Tots ells van arribar a Barcelona de l’Andalusia natal (La Mamola i Castell de Ferro, Granada) i van instal·lar-se a les Barraques del Gas. Petites casetes fetes a mà per cada família, prop del carrer Gasómetro entre la Catalana del Gas (ara Gas Natural) i l’Hospital dels Infecciosos (ara del Mar), des del 1936 fins el 1954, quan van passar a Somorrostro. Allà van viure més de 200 famílies.
Ja al 1954, amb la desaparició d’aquest indret, van ser traslladats al Somorrostro.
Allà van ser acollits en un entorn on van conèixer a famílies de “payos i calés” vivint en harmonia. Allà algun veí del barri va treballar a les fàbriques de les “tripes” i de les “olives”.
En José recorda que va anar a viure a la casa on va estar la famosa Carmen Amaya.
I en Paco ens explica que, com el seu pare treballava portant i venent peix, tenia força relació amb la família de la bailaora i s’ajudaven mútuament, sobretot amb la cura dels petits de les cases, com era ell.
La Carmen riu quan recorda que un dels seus germans no volia menjar fideus, perquè al costat seu tenien una font on alguna cuinera gitana rentava les olles de “pucheros” força condimentats i d’olor potent, al contrari que a la resta de germans, als quals els encantava.
Tots recorden que alguns emprenedors de La Barceloneta van muntar negocis entre els carrers de les barraques. Com la bodega de “xatos de vi” de Diego Robles, la lleteria de la Rosa o la botiga de materials de construcció (amb el que feien i reparaven les barraques) de “El Piropo”.
Molts infants van ser batejats a l’Església del carrer Wellington, darrere del Parc de la Ciutadella, per proximitat. La majoria d’ells anaven a estudiar al Colegio de Orientación Marítima y Pesquera (de l’Institut de Marina i vinculat a la Confraria de Pescadors i a la Casa del Marino), prop dels carrers Ginebra amb Pizarro. I van ser dels primers alumnes de la Salle Barceloneta en l’obertura al 1957, com en José.
L’any 1959 va començar el desallotjament del Somorrostro i ells (els de les Barraques del Gas) van tenir la concessió de pisos als Blocs dels Pescadors, popularment anomenats els Vikingos.
Algunes famílies van aguantar fins els anys 1963-65 i la seva ubicació va ser fora, sobretot als habitatges socials als barris del Polvorín (Montjuïc), La Florida (Hospitalet de Llobregat) o San Roque (Badalona).
Però una cosa és unànime: “vivíamos todos juntos en el Somorrostro, gitanos o payos, sin discriminación. Con penas o penurias, pero con gran alegría”.
