L’equip femení del handbol a la Barceloneta va començar cap a meitat dels 70’s competint fins passats els Jocs Olímpics de Barcelona, a categories juvenils i sèniors. Primer com a Centro de Deportes i desprès com AE Ciutat Vella.
L’equip va assolir un alt nivell competitiu. Fins i tot, cap a 1980, La Caixa decideix crear un equip de noies i amb l’entrenador Lluís Serramichana va seleccionar algunes destacades jugadores del barri per un projecte que es va allargar 2 temporades.
Les jugadores, reconegudes per la seva intensitat, van convertir la Repla en un camp temit pels equips rivals. Duels inovidables amb l’AES Sarrià, l’etern rival, son molt recordats.
Una fita històrica va ser la participació al Torneig de Castelló, on van vèncer a la semifinal a l’equip local i van disputar el títol al todopoderòs Leganés.
L’equip va estar dos vegades lluitat per pujar a 1a Nacional.
Una etapa inovidable
Diu l’anecdotari que durant uns anys a principi dels 80 eren conegudes per traslladar-se als partits arreu de la província de Barcelona amb un bus de guarderia llogat. On a prou feina cabien als seients les jugadores més corpulentes.
Van ser anys irrepetibles on un grup de joves apasionades pel handbol omplien cada diumenge la Repla de seguidors. La fortalesa de les noies de la Barceloneta era fidel reflex del seu compromís i no us estranyarà si us expliquen les pròpies jugadores Montse Capdevila o Rosa Besa que van jugar durant mesos estant embarassades.
Tampoc és difícil pensar que diverses parelles van sorgir entre els equips de nois i noies, que tantes hores coincidien en partits, entrenaments o al local social del carrer Paredes del Centro de Deportes.
Noms pel record
Trini, la capitana Montse Capdevila, Carmen Piera i tantes com a veteranes, seguides de moltes altres: Nuri Martí, Nuri Companys, Magda Vives, Sònia Delgado, Marta Garriga, Isabel Coll, Alba Ferré, Merche, l’Emi… i el record de les que ens vam deixar que no oblidarem: Cristina Caballero, Sílvia Moreno o Yolanda Fernández.
També cal mencionar a entrenadors com Jordi, Trini Juárez, Lluís Serramichana, Agustí Maíz o, entre d’altres, Joan Vázques.
Quins temps, quins records!
