El Dr. Frederic Duran i Jordà va ser pioner a nivell mundial en la creació, per primer cop a la història, d’un servei de transfusió, en el sentit modern del terme.
Veí oblidat del barri, possiblement és una de les figures més important que ha sortit de la Barceloneta, on tenim la tendència contínua de no valorar el potencial local.
Frederic Duran i Jordà va néixer a la Barceloneta l’any 1905. El cinquè fill d’una família provinent d’una saga de comerciants de Martorell, va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, arribant a llicenciar-se amb vint-i-tres anys, va entrar a formar part de la càtedra de Patologia Quirúrgica, dirigida pel Dr. Antoni Trias Pujol a l’Hospital Clínic, qui li va encarregar que s’ocupés de la secció d’Anàlisi clínica al Dispensari d’Aparell Digestiu, que va dirigir fina l’any 1934.
Militant del PSUC, des de la seva joventut, a principis de la guerra es va incorporar a l’Hospital 18, situat a la muntanya de Montjuïc, per col·laborar en l’atenció dels ferits tant civils com militars i fent-se càrrec del departament d’Analítica i on va veure la necessitat de crear tot un servei innovador per proporcionar prou sang per a les transfusions dels ferits del front.
En aquella època es realitzaven transfusions directes de braç a braç i estava poc estudiat el tema de com conservar la sang per poder traslladar-la allà on fes falta sense fer-se malbé i que no hi hagués la necessitat que el donant estigués al mateix lloc del receptor. Tot un repte, on calia la creació d’una logística nova per transportar la sang, la posada en pràctica de tota la tecnologia que hi havia referent a la conservació de la sang i l’habilitat d’organitzar un grup humà amb la capacitat de posar tot això en funcionament. Gràcies a la seva visió analítica i pràctica, el Dr. Duran va dissenyar tot un innovador mètode de recollida, conservació i transport de la sang amb la creació del Banc de Sang a Barcelona, que va ser el primer Servei de Transfusions de la història. És el que portarà per nom en medicina com a Mètode Duran.
Es reclutaven els donants a través d’avisos per la ràdio, seguin sempre el Mètode de forma exhaustiva i rigorosa. El primer que es feia era registrar el nom del donant, la seva adreça i el seu historial mèdic. Després es classificava la sang pel grup sanguini, es feia la prova de la sífilis i es feia un filtratge i un cultiu microbiològic per descartar les que estaven contaminades.
En un principi la sang del grup 0, anava directament al front i la sang del grup A era pels hospitals de la ciutat on sí es mirava el grup sanguini del receptor. Com no es coneixia l’Rh, el doctor Duran va tenir la genial idea de barrejar sang de sis donants diferents per reduir al màxim els possibles riscos.
Un cop extreta la sang del donant, es barrejava amb una solució de citrat i s’emmagatzemava en unes ampolles estèrils, de vidre, tancades al buit que es conservaven a 2 °C durant quinze dies. El trasllat de la sang va ser per mitjà de camió proveïts de grups electrògens que anaven directament als hospitals de guerra aconseguint una transfusió autoinjectable.
El setembre de 1936 serà possible la sortida, des de Barcelona, de la primera remesa de set litres de sang als hospitals del Front d’Aragó, utilitzant un camió amb dos grups d’electrògens que es dedicava al transport de peix del nord. Aquest electrògens mantenien la sang a baixa temperatura permetent fer-la arribar a una distància d’uns 300 km. Va ser la primera unitat mòbil pel transport de sang del món.
Es calcula que van haver-hi més de 28.900 donants, es van fer més de 20.000 donacions i es van processar i preparar més de 9.000 litres de sang al llarg de la Guerra.
Finalitzada la guerra es va exiliar al Regne Unit convidat per la Creu Roja britànica, instal·lant-se a Manchester, on va haver de convalidar el títol de patòleg per poder exercir i on va arribar a ser director de patologia del Hall Children’s Hospital i del Monsall Hospital. Va morir de leucèmia el 30 de març de 1957 al Royal Infermery de Manchester, tenia 51 anys.
