Persones al costat de persones

Centenars de persones, professionals de tota mena, han treballat i treballen per la nostra salut a l’Hospital del Mar. Rememorar episodis com el de la pandèmia ens fan no oblidar la feina, a vegades no tan reconeguda com mereix, d’aquestes persones. Aquí hem recopilat testimonis que representen aquest col·lectiu fonamental per les nostres vides.

 

PERE BENITO – METGE JUBILAT

Una dilatada carrera a L’Hospital del Mar. 46 anys. Vaig arribar a 1975 i em vaig jubilar el 2021.

Vaig  entrar  com  a  metge  resident de Reumatologia, vaig anar ascendint a l’organigrama fins a Cap de Servei. L’Hospital del Mar em va donar l’oportunitat  d’accedir  a  Professor  Associat  del Departament de Medicina de la UAB, així com a la Coordinació d’un grup de recerca a “Biologia cel·lular i Cartílag” a l’IMIM.

Aquest Hospital ha canviat molt.

Als  anys  70  era  un  dispositiu  assistencial  municipal, limitat en els seus recursos, organització  i  dependències.  La creació  de  l’Institut  Municipal d’Assistència Sanitària va significar un primer pas efectiu per a la modernització, així com l’impuls definitiu com a Hospital de la Família Olímpica al 92. Actualment assistim al creixement en super- fície, estructura i tecnologia, el que suposa un complex sanitari del segle XXI.

Alguna situació que mai oblidaràs?

L’explosió de la caldera del gas al costat de l’hospital l’any 1981.

 

TONI PAYÀ – CAP DEL SERVEI D’OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA

Del barri i a l’Hospital del barri.

33 anys. Vaig començar a tre- ballar a l’Hospital del Mar el 7 de gener de 1991, just després d’acabada la residència a l’Hos- pital de Sant Pau.  De petit, fins

als 14 anys, vivia a un quart de casa al carrer Alcanar, entre Sant Carles i l’actual Pepe Rubianes. Els nanos fèiem vida al carrer. Encara recordo els meus pares dient-me: “no vagis a jugar a prop de l’hospital dels infecciosos”. I finalment, m’hi vaig acostar tant que m’hi vaig quedar! aquí s’ha desenvolupat, pràcticament, tota la meva carrera professional.

Els inicis?

Vaig començar d’adjunt d’Obstetrícia i Ginecologia. Pero fèiem de tot dins del servei: consultes de ginecologia general, planta, quiròfan, etc. No existia tanta subespecialització com ara.  Després  de  treballar  a  les guàrdies de la nit, continuaves amb la feina del matí.

 

ANTÒNIA ÁLVAREZ – INFERMERA JUBILADA

Tota una vida a l’Hospital?

Tinc 67 anys. Vaig entrar a l’Hospital del Mar al 1975 com auxiliar d’infermeria  i  no  havia  iniciat els  meus  estudis  d’infermeria. Primer estava al servei d’infeccioses amb el Dr. Alcántara, un pavelló on eren ingressats malalts en  l’ultima  epidèmia  de  còlera de la ciutat. Després vaig treballar  fent  rotacions  per  tots  els serveis, tant en l’àrea quirúrgica com  mèdica,  cures  intensives, etc…  A  principis  dels  vuitanta vaig baixar a Urgències fins a la meva jubilació al desembre del 2019.

Tornant per combatre el COVID.

Recent  jubilada  va  esclatar  la pandèmia i em vaig reincorporar de forma voluntària al Grup del Dr. José Maria Garcés, bon company i millor amic, on vam tenir ingressats als diferents domicilis a companys (infermeres, metges, portalliteres,  administratives…) del Hospital del Mar.

 

MARINA FORTUNY – AUXILIAR ADMINISTRATIVA

Recent arribada a l’Hospital.

Fa uns mesos que vaig començar a treballar a en l’àmbit d’auxiliar administratiu.

Però el teu Hospital de sempre.

Vaig néixer aquí. Com a pacient i ara també com treballadora, puc dir que és casa meva. A l’hospital mai oblidaré l’alegria del naixement dels meus fills i la tristor del comiat de la meva àvia.

 

YOLANDA LÓPEZ  – INFERMERA

Des de quan a l’Hospital del Mar?

Vaig entrar com a infermera el juliol de 1992 ( any olímpic), fa ja 32 anys.

En quina ocupació o especialitat sanitària?

Del 92 al 99 vaig passar per diferents àrees d’hospitalització, fins arribar a l Unitat de Cures Intensives i Coronària, la meva actual feina 

Més articles

Un barri de tapes

Hi ha moltes teories sobre l’origen de les tapes. Uns diuen que eren porcions de