La petjada a la Barceloneta i l’Hospital del Mar
Quan es compleixen cinc anys de la pandèmia de la COVID-19, el Doctor Robert Güerri ens narra en primera persona les seves vivències i reflexions sobre aquesta experiència que ens va canviar a tots la vida.
El Doctor és Cap de Medicina Interna de l’Hospital de la Mar, investigador del Grup de recerca en patologia infecciosa i antimicrobiana de l’Institut Hospital de la Mar de Recerques Mèdiques. Sens dubte, val la pena llegir el seu relat.
La pandèmia de la COVID-19 va marcar un abans i un després en la nostra història. No només a nivell mundial, sinó també a nivell de la nostra ciutat, el nostre barri, la Barceloneta i, evidentment, el seu hospital. A l’hospital del Mar la vida de tots els professionals que en formem part ens va canviar. Cinc anys després de l’inici de la crisi sanitària, recordem aquells dies amb una barreja d’emocions: incertesa, esgotament, però també vocació i un gran compromís.
Els primers mesos de la pandèmia van ser un autèntic torbament. En qüestió de dies, vam transformar espais de l’hospital per poder atendre l’allau de pacients que arribaven amb insuficiència respiratòria severa. Es va canviar radicalment l’estructura de l’hospital, es van multiplicar els llits de l’UCI, es van reorganitzar els serveis i tots els professionals ens vam bolcar en l’assistència, independentment de la nostra especialitat d’origen. L’hospital es va transformar en una immensa unitat COVID en la qual els equips que treballaven sense descans a la primera línia de lluita contra el SARS-CoV-2.
Un dels records més impactants d’aquells dies va ser la incertesa absoluta. No teníem un tractament clar, els protocols canviaven constantment i, sobretot, la manca de recursos era una batalla diària.
Com a infectòlegs pensàvem que això podia passar. Hi havia moments semblants a la història que, guardaven grans similituds amb el que estava passant. Però com a metges i com a ciutadans, pensàvem que això mai ens arribaria. Ens vam equivocar. Ens vam d’haver d’enfrontar a la pressió constant d’una situació que mai ens hauríem imaginat, a l’angoixa de no saber quants pacients més arribarien cada dia. Però, malgrat tot, el compromís dels equips sanitaris mai no va defallir. Tot el personal de l’hospital es va unir sense importar especialitat, grup professional o situació. Tothom va sumar esforços per donar el millor de nosaltres mateixos en el pitjor dels escenaris.
L’impacte emocional de la pandèmia també va deixar una empremta profunda. La solitud dels pacients, la impossibilitat que les seves famílies els poguessin acompanyar i els comiats a través de pantalles van ser algunes de les experiències més dures que vam viure. No obstant això, d’aquella crisi també en van sorgir aprenentatges i canvis positius. La telemedicina i l’ecografia pulmonar van passar a formar part del dia a dia, i la capacitat de reorganització i adaptació del sistema sanitari va quedar demostrada de manera contundent.
A nivell col·lectiu, la pandèmia ens va recordar la importància del treball en equip i de la capacitat de resposta davant d’una crisi sanitària global. Ens va ensenyar que la sanitat és un pilar fonamental que ha de ser protegit i enfortit. I, encara que amb el temps els aplaudiments es van apagar i la normalitat va tornar a les nostres vides, a l’hospital continuem portant amb nosaltres l’aprenentatge d’aquells dies.
Avui, cinc anys després, la COVID- 19 encara és present, però és evident que ha canviat. Hem avançat en vacunes, en tractaments i en estratègies de prevenció. Però el més important és que hem crescut com a professionals i com a institució. La pandèmia ens va marcar, sens dubte, però també ens va fer més forts, més solidaris i més conscients de la importància de la nostra feina. Que aquesta experiència ens serveixi per continuar millorant i per recordar sempre la dedicació i entrega que van definir aquells dies a l’Hospital del Mar
