Carme Tomàs

Presidenta de l’Associació de Geganters de La Barceloneta

 Apassionada de la cultura popular

Hi ha manifestacions culturals que, malgrat que siguem conscients que conformen la nostra identitat com a col·lectiu, possiblement desapareixerien -i a vegades malauradament desapareixen- si no troben algú darrere apassionat i sobretot compromès que les mantingui. En el cas dels Gegants de La Barceloneta, aquest algú és Carme Tomás.

Carme, per a situar-nos: què s’entén per Cultura popular?

La cultura popular és aquella cultura que surt del poble i està dedicada al poble. Té molts àmbits. Des de cantar i ballar a qualsevol altra manifestació.

Un poble que descura la seva cultura popular descura les seves arrels, la seva història. (?)

Jo diria que no és el poble el que descura la seva cultura. Són les administracions que no li donen la importància que mereix. I aquesta cultura sense suport oficial en forma de recursos i divulgació no subsisteix. 

Però importem celebracions que arrelen en el temps que suplanten les que hi havia. 

Tenen darrere un màrqueting important. No sé si són més atractives, però aquestes manifestacions foranes solen saber presentar-se millor. 

Llavors, la cultura popular pot mutar amb la població que en aquest moment està.

Sí. Les manifestacions que porten la gent que ve de fora i que solen mantenir amb força com a símbol del seu origen forma també part de la cultura popular d’un territori. Per exemple, a l’Argentina hi ha un casal català que té una gran activitat, és cultura catalana establerta amb força allí. 

Es tracta d’un bé exportable i importable.

Simplement la fem nostra. Per exemple la Fira d’Abril. Ens ho passem bé i la fem nostra. Però també té molt a veure la importància que els poder polítics li donen. Finalment són vots.

La històricament pròpia. Com cal cuidar-la?

En poblacions petites (comarques Tarragonines, Lleidatanes i Gironines ) es cuida i se li dona el protagonisme que mereix, però en una urbs tan gran i heterogènia com Barcelona és més complicat. Hi ha tantes manifestacions de tota mena que es pot diluir. Per això aquí es requereix un esforç especial per part de les de les entitats que a ella ens dediquem. I, clar, es precisa una certa sensibilitat per part del polític de torn.

Parlem de tu, Carme. Quan es desperta en tu aquest interès per la cultura popular?

A la meva vida ha estat sempre molt present. Provinc d’un territori on es feien les festes de Moros i Cristians. Primer amb 4 anys a Caudete ja hi participava i després a Ibi, on vaig ser abanderada de la  comparsa de Pirates Berberiscs. Un record inesborrable. 

Com arribes als Gegants?

Estem al 1991 a la Barceloneta preolímpica i es volia promocionar el barri. Jo era secretària de l’ACIB i amb el president va sorgir la idea de crear una parella de gegants. I ens vam posar a la feina. Comencem des de 0 perquè no sabíem res del tema. Busquem un constructor, es va fer un disseny i es va presentar el projecte al Districte (Ajuntament). Els vam convèncer i ens van donar uns diners que no eren suficients i comencem a voltar pel barri a la recerca d’aportacions voluntàries locals, tant de comerços com privades. La resposta va ser fantàstica. Si donaven una quantitat mínima que eren 5.000 ptes. es convertien en padrins d’honor. Vam tenir 100 padrins d’honor.

El Barri va respondre.

I gràcies al barri vam poder fer la parella de gegants, 2 capgrossos i un gegantó (la Torre del Rellotge). El capgros estibador el va pagar Estibarna i el cuiner Ramonet el va pagar Can Ramonet. 

Sona a molta dedicació.

Des de febrer del 1991 fins al 29 setembre del 1991 que es van presentar, el treball va ser molt intens, diari.

En aquesta primera fase estava darrere l’ACIB. Els Gegants de la Barceloneta van néixer amb un objectiu més de promoció comercial que purament cultural. 

Era un objectiu totalment comercial inicialment. Per això després de la presentació jo considerava que s’havia fet realitat el projecte i el meu treball havia acabat. Però algú et fa veure que ara s’han de moure, han de voltar portant el nom de Barceloneta per altres conrades, pobles i comarques, t’adones que requereix continuïtat perquè hi ha moltíssim a fer. Llavors es transforma d’element comercial a tradició cultural. Com titulava l’exposició del 25è aniversari: “del comerç a la tradició”.

Quan l’ACIB es desvincula, la colla que ho portàvem adquireix personalitat jurídica pròpia. Ho gestiona la colla però no oblidem que els gegants són del barri i per al barri. 

Apassionar-se és comprometre’s.

Si vols que això tingui continuïtat es precisa una implicació total. Dedicació i disciplina. Jo no sabia res del tema gegants. Vaig aprendre sobre la marxa i observant i escoltant els que sabien al meu voltant. He tingut molt bons mestres. 

Es decideix que cada 5 anys presentaran una novetat.

1996: música i ball propi. Havanera d’Antonia Vilàs. És l’única colla de Catalunya que té ball i lletra pròpia que pot ser cantada. 

2001: noces oficials dels gegants, inclòs el comiat de solters. 

2006: “neix” el primer fill, Miquelet

2011: 20è aniversari. Es crea el nan General “Lagarto”.

2016: 25è aniversari. Exposició itinerant i presentació del conte ”La veritable història dels Gegants de La Barceloneta”.

Per cert, una bonica història.

Dos dies abans de la presentació dels gegants al 1991, una amiga em pregunta: què expliquem a la gent sobre l’origen dels Gegants? Com neixen? Quin és el relat?. Ella tenia un amic, l’Òscar Bech, periodista d’El Periódico que ens va crear aquesta història fantàstica que es narra en el conte. 

I al 2021: 30è aniversari. Es presenten els Gegantets de la Barceloneta, a imatge animada infantil del conte: en Pere i la Carmeta. Amb l’objectiu d’arribar a les escoles i als més nens petits per tal de crear la tradició gegantera ja des de les escoles.

Uns Gegants molt actius.

Es realitzen una mitjana d’entre 30 i 40 sortides a l’any . Normalment en cap de setmana o festiu. 

I la trobada anual en el barri.

En 33 anys només es va interrompre amb la pandèmia. A la Trobada Barceloneta Port Vell hi participen unes 15 colles de diferents territoris, aproximadament. Són visites que després hem de retornar ja que el funcionament és d’intercanvi. Primer se celebrava durant la festa major del barri però vam veure que quedava una mica diguem diluïda entre el conjunt d’activitats i es va decidir traslladar-la a maig i dotar-la de personalitat pròpia. Crear una nova tradició. La Trobada de Gegants de la Barceloneta Port Vell se celebra el tercer o quart cap de setmana de maig. És una manifestació de cultura popular: castellers, balls, etc. Participem igualment en un format més petit a la festa major. 

Actualment la colla gegantera la formen una trentena de persones. Hi ha relleu generacional?

No és fàcil mantenir la tradició. Ara estem en un moment dolç. Tenim joves amb ganes i això m’encanta. De totes maneres encara necessitaríem moltes persones més. Això alleujaria la responsabilitat o l’obligació d’anar totes a totes les sortides.

Quina és la composició d’una colla?

El nombre ideal seria de tres portadors per figura. Després està la gent que va acompanyant, vigilant el pas, perquè el portador té una visió molt reduïda i se l’ha de guiar i vigilar que no xoqui… O evitar que espectadors es creuin o envaeixin el pas de les figures. És molt important aquest aspecte que s’hauria de millorar. Per desconeixement o inconsciència, caldria fer més difusió de les activitats culturals de cara als espectadors. L’ideal en total seria de sis persones per figura. A més hi ha qui es dedica a vetllar que tot estigui a punt a la desfilada. Cal cuidar les figures, els vestits… i clar, la logística de la sortida: desplaçament, menjars, organització i gestió  de l’entitat, relacions amb les administracions… Són molts aspectes.

Què es requereix per a ser portador?

Força (les figures pesen gairebé 60 kg), equilibri, no has de tenir cap lesió d’esquena o cervical i, per descomptat, no tenir claustrofòbia. Després t’ensenyem a carregar en els tallers i assajant aconsegueixes fer-los ballar amb gràcia. Especialment a la nostra Maria la Neta, que per la seva postura és molt dinàmica i balla molt bé. Tota xula com a bona peixatera. 

Convenç a algú perquè s’apunti.

Primer et convido a provar-ho. No et convenceré si no ho proves. Vine a una sortida i si t’agrada, t’ho ensenyarem tot. A canvi et demanarem un compromís. Un compromís que adquirim tots. El nostre funcionament és assembleari i tot es decideix per consens. Decidim junts el calendari i ens comprometem amb ell. 

Deixeu-me afegir que a l’activitat es pot apuntar tothom: homes, dones, jovent, canalla. Que no hi ha cap impediment ni consentim que hi hagi cap tipus de discriminació. A la colla hi ha persones de tot tipus i de tot arreu. Persones.

Crec que vols fer una petició.

Sí. Tornar a reclamar a l’administració un espai propi al nostre barri, al nostre territori. Ni els gegants ni els geganters disposem de cap espai on poder organitzar les activitats ni cap lloc  on estiguin exposades i a l’abast dels veïns. Ho venim reclamant des del 1991.

Doncs aquí queda la teva reclamació.