En la Barceloneta , el tren siempre nos hace la puñeta.
Va haver-hi un temps, entre els anys 50 i 80, que el tren de mercaderies que anava al port creuava per la Barceloneta. Era interminable i no s’acabava gairebé mai. Els vianants més atrevits pujàvem i baixàvem amb el tren en marxa, i els més previnguts s’esperaven i trigaven uns 15 minuts o més a passar. Per a aquests era l’excusa ideal per a arribar tard a la feina o al l’escola.
Els cotxes que es quedaven atrapats pel tren se’ls sentia tocar el clàxon durant molta estona. Era una manera de deixar anar l’adrenalina acumulada en l’espera.
Toni Lanuza
Arxiver i documentalista fotogràfic
