Quan vas entrar a treballar en Marina Port Vell Barcelona?
Era el nadal de 1994 i la marina necessitava un mariner de guàrdia nocturn. Així va començar mi història vinculada a aquesta infraestructura que ara es ja mi casa. Jo tenia 22 anys.

Com recordes tu primera experiència en la marina?
Vaig entrar con molta il·lusió. Jo venia de l’exèrcit de passar uns anys com a submarinista de ‘Armada i per a mi va ser una gran oportunitat. Tinc molt bons records de quan vaig començar i acumulo moltes vivències a la meva esquena, tant bones com no tan bones. De tot s’aprèn i si poses en la balança el resultat es positiu. Puc dir que treball del que m’agrada.

Què ha suposat per a tu treballar en una infraestructura com Marina Port Vell Barcelona?
A nivell personal suposa l’orgull de ser el contramestre d’un dels ports referents al Mediterrani. Em sento com si estigués al Barça i això em brinda una gran satisfacció. He arribat on sempre havia somiat i estic en una empresa en la qual em sento útil i en la qual som una família. Treballem en uns estàndards de qualitat del servei molt alts i això genera una gran motivació.

Què creus que aporta la marina a la ciutat de Barcelona i, més concretament, al barri de la Barceloneta?
Les tripulacions dels vaixells que recalen en la marina passen l’hivern aquí i no canvien Barcelona por cap altre destí en el món. Valoren que Marina Port Vell les ofereix estar al centre d’una gran ciutat, amb ambient a només uns minuts durant els set dies de la setmana. Son grans tripulacions que consumeixin a les botigues del barri i fins i tot lloguen pisos en la zonaen el cas d’estades més llargues. Tot això és contribució econòmica per a la ciutat i pel barri. Sense oblidar la proximitat a la drassana MB92 que permet disposar de recanvis i peces per a les embarcacions en 24 hores.

El teu pare ja va treballar aquí, veritat? Com va ser viure ho oficio des de petit?
La mar ha format part de la meva vida des de ben petit. El meu pare va entrar a treballar en la marina l’any 1992, però el meu avi ja treballava en la mar, sent marí mercant i els seus germans eren militars i alferes de navio. En definitiva, la vida de mariner és un món que he viscut de primera ma.

Quines son exactamente les teves funciones?
Les meves funcions a la marina son la coordinació de l’equip de marineria i de busseig. Des de la neteja dels molls, la paperassa, la coordinació dels equips de treball, l’assegurar la seguretat i salut dels empleats, etc. Una de les àrees que destacaria de mi treball és el busseig. Parlem de la manutenció de les instal·lacions (grillons, caps, cadenes, trens de fondeig, etc) per a evitar els riscos d’un desgast, ja que descurar-ho podria provocar que un vaixell es pogués xocar amb el moll.

Ha canviat el teu treball al llarg dels anys?
La marina quan va començar estava dissenyada per a acollir embarcacions de 35 o 40 metres, amb 485 amarres tots plens de petits iots. A més, en aquella època vivia molta gent en la marina tot l’any i era com un poble. No obstant això, l’evolució natural del sector ha propiciat un augment de les eslores i la marina s’ha adaptat a aquestes exigències. Actualment som dels pocs ports capaços d’acollir embarcacions de fins a 190 metres d’eslora. Aquest augment de les eslores ha suposat un canvi en les labors de marineria perquè requereix més coneixement i nous requeriments com, por exemple, les connexions elèctriques. Abans ho podíem fer amb un endoll domèstic i ara parlem de potències molt elevades que requereixen de personal format específicament per a això.

Explica’ns alguna vivència que per a tu hagi estat especial, al llarg de tu trajectòria professional en la marina.
Record com un gran repte les fires i salons que se succeeixen en la marina. Vaig tenir l’oportunitat de treballar en el primer Saló Nàutic flotant que es va celebrar a Barcelona i cadascuna de les seves edicions ens ha aportat grans vivències. També destacaria el MYBA, que ens ha ensenyat que res és impossible i que on sembla que no hi ha espai per més embarcacions, finalment ho aconseguim. Tots els esdeveniments me’ls prenc com un gran aprenentatge.