Ta-ka-tà, l’únic esport autòcton de Barcelona
La platja de la Barceloneta va ser una vegada més testimo- ni d’un singular naixement: el Ta-ka-tà. Un esport que va ser inventat al 1915 per un grup de nedadors del Club Natació Atlè- tic per a mantenir-se en forma durant els mesos d’hivern en els quals l’aigua de la mar i de la piscina, en aquests temps descoberta i per descomptat no climatitzada, no convidaven a entrenar.
Es va començar a jugar simplement clavant dues canyes a la sorra unides per una corda a manera de xarxa sobre la qual feien passar una pilota de cautxú. Als joves de l ́Atlètic se’ls van sumar aviat els del Club Natació Barceloneta i els del Club Natació Catalunya, fundats el 1929 i 1930 respectivament. Fins que el 1947 se celebra el primer campionat oficial entre l’Atlètic i el Barceloneta.
El Ta-ka-tà evoluciona i apareix la figura de l’arbitre i de l’anotador del tanteig, i es juga amb una xarxa col·locada a 1,60 m d’altura i es delimita el camp amb cintes.
Als clubs pioners els van seguir uns altres com el Club Natació Montjuïc, que tenia una seu social al Passeig Marítim, el Centre d’Esports Barceloneta i el Club Natació Catalunya.
Se celebren tornejos i exhibicions amb una notable afluència de públic. Van ser mítics els derbis entre els clubs veïns o les inoblidables 24 hores que reunien jugadors experimentats i aficionats menys destres en una jornada esportiva i alhora familiar i festiva durant la Festa Major del barri.
“Això és matxet”
A l’històric Club Natació Barcelona també es practicava i practica un Ta-ka-tà una miqueta peculiar, amb la xarxa més alta en el qual es permet fer matxets (alguna cosa així com les rematades del tennis). El que creava no pocs conflictes quan s’enfrontaven jugadors del CNB amb els seus veïns de l’Atlètic o del Barceloneta.
En què consisteix.
El Ta-ka-tà només requereix una xarxa i cintes delimitadores i una pilota de tennis. La platja i el vestit de bany dels jugadors se’ls suposa. Bàsicament, es tracta de colpejar la bola amb el palmell de la mà, sempre de baix a dalt, procurant col·locar la pilota perquè l’adversari no arribi a ella. Com al tennis.
Les dimensions són d’aproximadament 6 m per 6 m per 3 camp amb una zona neutral de 2m a peu de la xarxa de 1,60m d’altura.
El partit normalment és un 2 contra 2, encara que hi ha variants d’1 contra 1 que requereixen reduir les dimensions de l’ample del camp.
Els partits tenen una durada de 40 o 50 punts amb un canvi de camp a la meitat, o de 60 punts màxim amb canvis cada 15 punts
Per què Ta-ka-tà?
Inicialment se’n va dir “va a la mà”. Denominació no gaire encomanadissa que es va substituir per Ta-ka-tà, imitant el soroll que feia la pilota en ser colpejada amb la mà
CENTENARI, AMB DENOMINACIÓ D’ORIGEN I EN PERILL D’EXTINCIÓ
És realment singular que el Ta-ka-tà sigui, juntament amb el patí a vela, l’única activitat esportiva autòctona de Barcelona, de la Barceloneta.
Només aquesta dada hauria de ser motiu per a la seva cura i major promoció. Avui són pocs els aficionats que ho practiquen en els esmentats Club Natació Atlètic Barceloneta, Club Natació Barcelona i Centre d’Esports Barceloneta.
En aquests temps en els quals tots ens omplim la boca amb termes com cultura pròpia, proximitat, singularitat, tradicions, suport al nostre, etc, etc, estem deixant perdre a poc a poc un esport que no pot ser més propi i tradicional. Aprenguem de territoris com Euskadi, per exemple, que cuida i potencia esports i activitats precisament per ser pròpies i úniques.
Són molts els suports i subvencions que cada any es concedeixen a organitzacions culturals foranes. No és criticable, al contrari. El lamentable és que al mateix temps ens oblidem d’alguna cosa tan nostra.
El Ta-ka-tà podria ser una interessant proposta per a la utilització de les platges tot l’any per a l’activitat esportiva. També compleix amb molts requisits per a convertir-se, per exemple, en una sana activitat extraescolar a l’aire lliure, incloent el Ta-ka-tà com una activitat més als casals que organitza L’Espai de Mar. També els mateixos clubs on es practica podrien oferir als seus socis classes de Ta-ka-tà com ho fan amb d’altres pràctiques. Idees i ganes hi són.
Llarga vida al Ta-ka-tà!
