Al 3 de febrer de 1753 Domingo Fernández del Monte, administrador de rendes posa la pedra fundacional en una de les tres primeres cases que es van construir. L’administrador va construir la casa com a model de totes les altres. Les cases inicials eren unifamiliars de planta baixa i primer pis, amb una teulada. Aquesta alçada serà a conseqüència de què els canons de la Ciutadella apuntaven al mar i si disparaven podien endur-se les cases si eren més altes. Totes eren igual, construïdes amb maó, de deu bares en quart de mesura i set d’alçada com explicaven les escriptures. En orientació nord-sud a resguard del vent de llevant i permetent que totes les finestres donessin a l’exterior i la ventilació de les cases anés de façana a façana. Les façanes eren rematades amb un frontal triangular i a sobre de cada finestra hi havia d’haver unes volutes decoratives, un balcó de ferro i si la casa era a l’inici del carrer portarà la senyalització del número de l’illa i la quadra. El color de les façanes també estaba especificat a les escriptures perquè tot tingués una homogeneïtat.

Molts dels afectats dels enderrocs de les barraques sol·liciten el permís per l’edificació de cases. La construcció a la Barceloneta significa la privatització d’uns terrenys públics que passaran a mans privades. Els solars que es demanaven es concedien en lliure alou i estaven exemptes de contribucions del cadastre i de lluïsme, dret que es pagava per un domini directe de les terres al senyor feudal. També tenien la concessió de condició perpètua. Amb el permís concedit, ja es podia construir la casa que sempre serà supervisada per les ordres fetes per l’enginyer en cap. Trenta mesos més tard de la primera pedra, ja hi havia construït vuit carrers. En pocs anys la demanda de noves edificacions serà tot un èxit.