“He estat pescador abans que Sant Pere”
Toni Albiol, Maireta, és el patriarca d’una llarga saga de pescadors. Tenen una de les poques barques d’arrossegament que queden actualment al Port de Barcelona. Cada dia el seu fill David surt a pescar, com va fer ell, com feia el seu fill Simó, com feia el seu avi, el seu besavi i altres abans. Els Maireta, com els Pau o els Lagartos i algun més, són una família de pescadors centenària, de generacions. D’aquestes que, com espero que sàpigues, benvolgut lector, avui està lluitant per sobreviure davant de les abusives normatives que els imposen des de la CEE. Esperem que si el mar no va poder amb ells, no siguin ara les administracions qui els enfonsi.
-Presenti’s.
Soc Toni Albiol Sibera. 84 anys. He estat pescador abans que Sant Pere i porto casat amb la Tere des de sempre. Soc Ratat per part de pare i Fustero per part de mare. Tinc 4 fills: Rosa, David, Tere i Simó (DEP), 9 nets, 1 besnét i un altre en camí.
-Ratat i Fustero?
Els sobrenoms venen per alguna cosa sempre. Ratat perquè el meu avi va patir la verola i li va quedar la cara gravada i els nens de la seva edat li deien que tenia la cara mossegada per la rates. I se li va quedar Ratat, a ell i als descendents. L’origen de Fustero el desconec.
-Però se’l coneix com Maireta?
El meu pare va començar de patró molt molt jove, als 14 anys i en aquella època sense papers, clar. En veure’l tan poca cosa i ja manant la gent deia “mira aquesta criatura, sembla una maireta”.
-S’emociona en recordar-ho.
En el seu honor li vaig dir Maireta a la primera barca que vaig fer, després a la Maireta II, la Maireta III i fins a l’actual Maireta IV.
-Pescador de bressol.
Per part del meu pare i per part de la meva mare. Jo ni recordo quan vaig començar a anar al mar, encara anava el meu avi. I els meus fills David i Simó a partir dels 4 anys ja embarcaven quan tenien festa a l’escola.
-Mariners.
Ep, pescadors; que no és el mateix. El que va al mar és un navegant o un mariner. Nosaltres anem al mar i pesquem. Som pescadors.
-Pescador diguem “pre-GPS”.
Ens guiàvem per “senyes”. Referenciant-nos per la costa. Les muntanyes, els campanars, una torre, les estrelles,… Eren el nostre GPS. Es diu navegar “per estima”. I amb això sabies perfectament on calar i com era el fons.
-Costa imaginar que s’aconseguís així una ubicació precisa.
La clavem en tot just metres. Havies de creuar dues referències, dues senyes, i et donava aquesta roca del fons exactament.
-Al mar cal tenir-li respecte?
Respecte li tenia al meu pare i a la meva mare. Al mar se li té por.
-Parlem de les seves barques?
La meva primera barca va ser la José Canalejas, una “mula” perquè portava càrrega. La va comprar el meu pare a un contrabandista. Per això sempre ens paraven els de duanes, perquè estava fitxada.
-La segona barca.
La Pericañas, a finals dels anys 60. Barca petita per agafar tallarines i els caps de setmana per fer d’escombriaire als vaixells de la VI Flota americana. Em va costar 100.000 pessetes.
-Fins que comença la “saga Maireta”.
El 1970, la Maireta I, una barca gran i meva. Aquest era el meu somni, encara que el meu pare no em feia molt de cas quan un dia assenyalant la foto d’una barca en un calendari que tenia, li vaig dir que jo tindria una com aquella. Portava 2 copetes de més i degué pensar que estava massa eufòric. Però quan vaig tornar de la mili me’n vaig anar a una drassana de Mataró que es deien Xufre a encarregar-li una barca.
-Amb quins diners?
El primer que em va dir el de l’artiller era com l’anava a pagar. Jo li vaig ensenyar les mans. Eren el meu aval. Ell va respondre que volia embarcar-se un dia per veure quant pescava. Jo era un pillet i aquell dia me les vaig arreglar perquè em deixessin pescar en un lloc no permès on hi havia molta pesca. Vam carregar de gom a gom de peix i el paio es va convèncer.
-I el 1978 la Maireta II.
Jo volia una barca només per a mi, perquè La Maireta I era a mitges amb el meu pare. La van construir a Almeria i vam anar allà a viure mentre l’acabaven. 9 mesos sense pescar i, per tant, sense ingressar.
-Però el pitjor estava per arribar.
A la tornada els mateixos companys no em deixaven pescar. Deien que amb un motor de 1.000 cavalls, encara que en realitat eren 700, no podia sortir al mar. Ho vam passar malament fins que es va aconseguir revertir el tema.
-Toca barca per al seu fill David.
El 1984 adquirim La Beni, que va patronejar durant 3 anys el David. La vaig comprar mig de broma perquè estava parada i sense pensar els vaig dir als amos que s’enfonsaria si no s’usava. Aquella mateixa tarda m’esperaven al moll i vam tancar la compra per 6 milions de pessetes.
-Per 6 milions de 1984 s’hauria comprat 6 pisos.
Quan la vaig comprar no tenia ni un duro. Però els pescadors som així. Naixem pobres i morim pobres.
-Maireta III.
El 1986 desballestem la Beni per a construir la Maireta III. Tenia dos fills i els dos volien pescar. Calien dues barques: Maireta II i Maireta III.
-Finalment, l’actual Maireta IV.
Construïda el 2003 i convivint amb La Maireta III fins que es va desballestar el 2008.
-Seguirà la saga Maireta.
Es neix pescador i difícilment un de terra es converteix en pescador. En aquest port no hi ha molta continuïtat familiar actualment. Jo tinc al meu net Toni, fill de Simó, que va al mar a Motril, perquè la seva mare viu a Granada. Té 18 anys i des de petit volia ser pescador. Allà hi ha més futur. Hi ha més joves pescadors.
