Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) és una de les figures més representatives del moviment modernisme català. Pintor, escriptor, periodista, col·leccionista i dramaturg, va encarnar el model d’artista bohemi de finals del segle XIX: hereu d’una família burgesa industrial que va renunciar a continuar el negoci tèxtil familiar per dedicar-se plenament a l’art. Aquesta decisió el convertí no només en un creador polifacètic, sinó també en un renovador cultural que marcaria profundament la vida artística catalana i un dels portadors de les noves idees d’avantguarda que venien de París, que el convertí en un referent fonamental per a la seva formació i per a concepció moderna de l’art i del teatre.
Nascut al carrer Princesa de Barcelona el 25 de febrer de 1861, quedà orfe de pare a una edat molt primerenca i vas ser el seu avi, Jaume Rusiñol, cap de família, el que va fer-se responsable de l’educació dels seus nets, amb una disciplina estricta i amb la voluntat que Santiago assegurés la continuïtat de la fàbrica familiar de Manlleu. Però no ho va aconseguir per la forta vocació artística de Rusiñol.
Un vessant gens conegut és la relació que va tenir Rusiñol amb la Barceloneta, moltes vegades present a la seva obra, i molt directe que s’explica per dos camins: el familiar i el literari.
Vinculació familiar
D’una banda, el seu matrimoni amb Lluïsa Denís, que el vinculà a una família amb una presència destacada, al barri marítim, com grans propietaris i rendistes. L’avi patern de la Lluïsa era, François Denís, originari de París, que va arribar a Catalunya com a soldat napoleònic. El 1815, acabada la Guerra de la Independència, François es va assentar definitivament a Barcelona, treballant com comerciant. El 22 d’agost va contreure matrimoni, a l’església de Santa Maria del Mar, amb la barcelonina Lluïsa Gené, vídua de l’hortolà Ramon Via i filla de propietaris, hortolans també, ja difunt, de múltiples possessions a la zona de la Barceloneta. Lluïsa era propietària també d’una casa-fàbrica, amb sínia, al barri del Taulat, que junt amb les propietats que tenia al barri mariner, van ajudar a proporcionar els suficients ingressos necessaris per a la futura ascensió social de la parella.
D’aquest matrimoni van néixer tres fills. El primer, Agustí (futur pare de la Lluïsa), Lluïsa, Josep. La família anava consolidant la seva posició al voltant de la Barceloneta. Durant tot el segle XIX, els Denis esdevingueren una nissaga influent, amb interessos econòmics i presència activa en la vida del barri. El 1822 van adquirir 40 de les 48 cases d’una illa de cases de la Barceloneta, antiga propietat del comte de Linati, que l’havia heretat de la vídua sense fills del primer propietari, el mariscal de camp Carlos Prebost a més de desenvolupar activitats industrials com propietaris d’una fàbrica d’eixàrcia i cordes de cànem. També van desenvolupar oportunitats en nous camps, com ara el comerç de productes colonials i fins i tot van ocupar càrrecs polítics.
Agustí Denís va participar en diversos càrrecs públics representant la Barceloneta. L’any 1870, després de la devastadora pesta groga que va patir la barriada, ens el trobem formant part d’una comissió per demanar al govern una rebaixa d’un trimestre de contribució per les circumstàncies per les quals havia passat el barri.
Agustí Denís es va casar el 1858, a Sant Miquel del Port, amb Dolors Reverter, filla d’un treballador de la fàbrica dels Denís, originari de Vinaròs. Dolors, o la iaia Loles, com l’anomenava Rusiñol, venia d’una família humil, una de moltes, que durant segle XIX, van venir del nord de València, per fer feines relacionades amb el mar, i que, posteriorment, a causa de l’activitat industrial que es va desenvolupar al barri, van passar a treballar a les fàbriques. Es tractava d’una dona de bellesa extraordinària, cosa que podria explicar el fet que es produís aquest matrimoni no estratègic i atípic. Agustí Denís i Dolors Reverter van ser els pares de la Lluïsa, que per culpa de la mort del seu únic germà, quan era un nen, passarà a ser la pubilla i a heretar totes les propietats immobiliàries de la família.
El casament de Rusiñol i Lluïsa Denís, celebrat el 19 de juny de 1886 a l’església de Santa Anna, reforçà aquest vincle entre l’artista modernista i la Barceloneta.
Vinculació literària
Una altra connexió de Rusiñol amb el barri està reflectida en la seva obra literària, escrivint una obra de teatre anomenada Miss Barceloneta, composta per tres actes i estrenada el 3 de febrer de 1930, al Teatre Català Novetats. Aquesta comèdia satírica reflectia el vessant més costumista de Rusiñol i el seu interès pels ambients populars de Barcelona.
Ambientada al barri mariner, l’obra presenta una jove pobra que adopta modes estrangeres per aparentar una posició social més elevada que mai tindrà sense caure en el perill de la prostitució. A través del contrast entre les aspiracions de la protagonista i la realitat del seu entorn, Rusiñol construeix una crítica fina i irònica de la societat que es vol aprofitar de les noies innocents i pobres.
La protagonista és la Laieta, una noia vanitosa, que sol vol ser guapa i aconseguir feina i estatus que viu en uns baixos de la Barceloneta, amb la seva mare Munda, que és planxadora i el seu oncle Gumersind, ingenu i afable, pintor de parets i amant de les arts i la cultura que tot els que fa la seva neboda li sembla bé. Laieta té com a pretendent el Ramonet, que treballa modestament al ferrocarril. Laieta s’apunta a un concurs de Miss i el guanya, provocant que una sèrie de personatges malignes, la vulguen portar pel mal camí i aprofitar-se d’ella a canvi de diners i d’elogiar la seva bellesa. Al tercer acte, la Laieta cau malalta de verola i és recollida per la seva mare que la cuidara. Descobreix que la bellesa i la frivolitat no ho és tot i que el més important és la família i els amics. Amb aquesta obra, Rusiñol demostra la seva capacitat per retratar la Barcelona real, més enllà dels salons burgesos, utilitzant el barri com escenari, amb la seva vida popular i les seves contradiccions socials per la inspiració d’un autor que va saber captar l’esperit del seu temps i transformar-lo en art i ens agradaria pensar que la Barceloneta va ser un lloc important per ell.
