El teatre a la Barceloneta
Hi va haver un temps en què a cada barri i a cada poble es feia teatre. Possiblement perquè encara no existien altres alternatives que van anar posteriorment apareixent i eclipsant aquesta activitat. Però era freqüent veure companyies de joves, i no tan joves, aficionats que passaven cada setmana hores assajant obres que després representaven normalment en locals del seu barri o població.
Era una forma de passar el temps, de divertir-se, de socialitzar i, molt important, de culturitzar-se. Joves, alguns sense tot just estudis, sabien perfectament qui era Arniches, els germans Álvarez Quintero, Benavente, Buero Vallejo, Mihura, Lorca o Valle-Inclán.
Molts d’ aquests actors casolans van perdre la seva timidesa i la seva inseguretat, van aprendre a comunicar-se, a seduir i a convèncer representant diferents personatges i situacions. Les taules que van fer en aquests escenaris segur que els van servir, i molt, per desenvolupar-se per la vida.
Antecedents
Encara que no hi ha excessiva documentació d’èpoques passades, sí que van proliferar entitats de caràcter lúdic i cultural on, d’una manera o altra, es realitzaven regularment o esporàdicament obres teatrals i tota mena de representacions. Es té constància que a la Barceloneta hi va haver, entre el període del 1850 al 1960, no menys de 150 entitats! De major o menor grandària, de diferents tendències i naturalesa, però en què es realitzava alguna activitat, diguem-ne, de representació en un escenari. Algunes es van transformar en els cors actuals.
Enumerar-les totes seria extensíssim. Podem esmentar per exemple: Societat la Constància, Casino d’Instrucció i Esbarjo Artesà de la Barceloneta, SCH La Perla Daurada, Cooperativa La Fraternitat, Societat L’Aureneta, Centre Catalanista Clavé i Centre Clavé, Casino Republicà de la Barceloneta, La Cadernera, SC La Perla, Cooperativa la Barceloneta, Societat CH Els Barretayres, SCH Els Tranquils i Patronat Obrer Sant Miquel del Port, entre moltes altres.
Instal·lació fixa de teatre pròpiament dita, és a dir, amb teló, escenari i espai per al públic, amb seients fixos o sense, consta que en tenien El Segle XX, la Fraternitat, l’Ateneu Marquès de la Mina, el Casino Nacionalista i l’Església. Posteriorment, també La Salle i segurament algun més, però no està 100% documentat.
El Teatre de la Marina
La Barceloneta va tenir una sala d’exhibició d’espectacles ubicada al Passeig Nacional, avui Passeig de Joan de Borbó. Va ser el Teatre de la Marina.
Propietat de l’empresari Pedro Trilla, el local es va inaugurar el 7 de març de 1908 amb magnificència amb la gran troupe mímica dirigida pel famós pierrot duo Andrés Cadre, presentant: El salt del llop, drama en 7 quadres. A més van actuar Las Hermanas Ortega, una parella de ball i duetistes; Les Rammis, trio d’excèntrics musicals; The Rhealy’s, troupe acròbata i burlesca i un gran cinematògraf, amb noves i variades pel·lícules .
És fàcil endevinar que aquest especial esdeveniment va fer les delícies d’uns espectadors no intrèpids a assistir a aquest tipus d’espectacles .
En un barri obrer, el Teatre de la Marina va exercir una clara funció social de cara als veïns. En aquest sentit, era habitual la celebració de funcions benèfiques en dates assenyalades o, per exemple, a favor de famílies de pescadors que havien perdut algun membre a alta mar.
El 1915, el Teatre va canviar de propietari. Guillem Juncà va agafar les regnes del local. Entre les diferents actuacions, cal destacar la que es va celebrar el divendres 13 d’octubre de 1919. Al local, convertit en un circ d’estiu, es va presentar el Circ Eqüestre de Willy Frediam. Tot un esdeveniment! Van actuar reconegudes estrelles del moment -avui desconegudes per a nosaltres- com Paul Leonar , Beby and Miss Gladie , The Remo, Mr. Augusto, Família Frediani , Antonet i Beby , Micc Lucia, Troupe Balaguer i altres números de gran èxit.
Urbanització i enderroc
Una nova urbanització del barri va ser la fi del Teatre de la Marina. El març de 1923, els regidors de l’Ajuntament, Marimón, Casero, Alegret, Castell, Garriga, García Anné, Escales i Gasea, van formular a la comissió municipal permanent la següent moció: “procedir sense més terminis ni dilacions a l’obertura del carrer de Balboa, posant-lo en comunicació amb la plaça de Palau, mitjançant l’enderrocament del Teatre de la Marina i els barracons adjacents”.
Reivindicacions veïnals
Durant el temps que va estar actiu, al local es van celebrar, a banda d’espectacles artístics i projeccions de cinema, mítings i manifestacions en aquella època tan freqüents a les barriades obreres. Per exemple, el 27 de maig de 1923, el comitè de vaga de les empreses adscrites a la Patronal del Transport del Port, davant del canvi d’horari del sector, va organitzar un míting al teatre.
La moció d’enderrocament es va materialitzar el 1928 amb l’obertura del carrer Balboa i el consegüent tancament i enderrocament del local del Teatre de la Marina.
